Taurins i antitaurins diuen que la lluita continua

Enmig de les imatges a què tothom ja està acostumat, antitaurins disfressats de toros, antitaurins disfressats de sang, taurins aplegats al voltant d'una capa i demostrant que la seva afició és una qüestió d'art, enmig també de tanta corbata i de tant desplegament grandiloqüent –que va ser, en resum, el que es va veure ahir, a dins i a fora del Parlament–,

enmig de tot això hi havia Leonardo Anselmi, el portaveu de la Plataforma Prou, celebrant-ho amb un peluix. Un toro. D'on va sortir el nino no se sap, però va aparèixer de cop i volta, un cop celebrada la votació, als passadissos on Anselmi s'abraçava i es deixava abraçar per tothom, plorant. La imatge és aquesta: Anselmi, l'home, la cara de la victòria, sanglotant amb un nino de peluix.

ELS DOS EXTREMS / És aquesta perquè les altres són avorrides, o són les de sempre: a la sortida un grup de taurins, per exemple, insultant els polítics. A Anselmi el seu toro no el va abandonar ni quan va entrar a la sala de premsa a fer declaracions, i com que el peluix va acabar adornant el faristol és possible que es faci famós a l'estranger. Allà, davant de la nombrosa premsa, quatre integrants de la plataforma van llegir en quatre idiomes diferents (català, castellà, anglès i francès –símptoma de l'abast d'aquesta qüestió–) el comunicat de la satisfacció, o de la victòria, com es vulgui veure, i allà van dir que el cas de Catalunya ha de ser un exemple per a altres parlaments democràtics; van explicar que el que s'acabava de fer és només un pas en el camí cap a l'abolició universal, i van dir que recolzaran qualsevol iniciativa a qualsevol altra comunitat autònoma en contra dels toros. El missatge era clar. I així ho van consignar. La lluita amb prou feines acaba de començar.

Anselmi: abans del peluix, de l'eufòria als passadissos i de la roda de premsa estava assegut a la tribuna de convidats del Parlament. Allà van començar les abraçades. I les llàgrimes, perquè no només Anselmi, els altres tampoc ho van poder evitar. A la mateixa tribuna, però a l'altre extrem, hi havia els taurins, entre ells Serafín Marín, que no només és taurí sinó torero, i d'una espècie, pel que sembla, en vies d'extinció: el torero català. I no estava gaire content. Com de costum, la satisfacció d'uns era la decepció dels altres, i enlloc va quedar més retratat que a la tribuna de convidats de l'hemicicle. Alegria per un costat, i abraçades, i somriures, i llàgrimes, i per l'altre tristesa i frustració. Que estigués més o menys anunciat no restava força a la desil·lusió. «En un futur me n'aniré –va declarar Marín–. Vull que els meus fills creixin en un país lliure i sense radicalismes».

Notícies relacionades

La pell de brau cruix

La llei preveu compensacions però no especifica la quantia

ENTRE AMICS / Atès que els passadissos del Parlament es van convertir després de la votació en territori antitaurí, Serafín i els seus amics van abandonar relativament amb pressa l'edifici. I a fora hi van trobar la calor de l'estiu i la calidesa dels defensors del toros (els que després insultarien els polítics). Amb el torero català hi havia Luis Corrales, portaveu de la Plataforma en Defensa de la Fiesta, que va anunciar que no dóna la batalla per perduda: plantejarà un recurs davant el Tribunal Constitucional. «Hi ha quatre entitats que ho poden fer, de manera que encara hem de veure com ho plantegem, però el que sens dubte tenim clar és que la lluita continua». Va ser de les frases més escoltades. En un bàndol i a l'altre. Aquesta lluita continua.

Entre els taurins que feien guàrdia davant del Parlament –i que de tant en tant intercanviaven insults amb els antitaurins, situats davant seu– hi havia un altre integrant de l'espècie en extinció: Alejandro de Benito. El torero català estava trist. I ho va dir. «Acaben de prohibir una cosa que forma part de la meva cultura i de la meva vida».