PENSADORS EUROPEUS
Els sociòlegs Touraine i Bauman aconsegueixen el Príncep d'Astúries de Comunicació
La candidatura conjunta s'imposa a la de Shigeru Miyamoto, impulsor del videojoc social
El sociòleg francès Alain Touraine, en una imatge del 2008. /
Els sociòlegs Alain Touraine i Zygmunt Bauman han obtingut avui el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2010. Estudiosos dels moviments socials, el jurat els ha distingit com a "creadors d'instruments conceptuals singularment valuosos per entendre el canviant i accelerat món en què vivim".
La candidatura conjunta es va imposar en l'última votació a l'altre finalista d'aquest guardó, el creador japonès Shigeru Miyamoto, considerat el pare del videojoc modern per les seves creacions a Nintendo, com la consola Wii i les sèries Mario i Zelda.
Touraine (Hermanville-sud-Mer, França, 1925) es va donar a conèixer per haver desenvolupat el terme societat post-industrial i per les seves anàlisis del moviment social, mentre que Bauman (Poznan, Polònia, 1925), que va encunyar el terme "modernitat líquida", ha centrat les seves investigacions en l'estratificació social i en el moviment obrer.
"Tradició europea"
L'acta del jurat destaca que els dos sociòlegs són representants de "la més brillant tradició intel·lectual del pensament europeu" i que han creat, independentment l'un de l'altre, instruments conceptuals singularment valuosos "per entendre el canviant i accelerat món en què vivim".
De Bauman, d'origen polonès i nacionalitat britànica, sociòleg i professor universitari a diferents països, l'acta del jurat destaca el seu estudi "a fons la condició social de l'home postmodern en un món inestable i de valors peribles".
En la seva decisiva anàlisi d'aquesta realitat, Bauman ha encunyat el terme de "modernitat líquida", "agudament desenvolupat en la seva obra homònima", destaca la resolució, que ha donat a conèixer el president del jurat, el catedràtic Manuel Olivencia.
Tercer premi del 2010
El guardó, dotat amb 50.000 euros i la reproducció d'una estatueta dissenyada per Joan Miró, és el tercer que es decideix aquest any després del d'Arts, que va ser per a l'escultor nord-americà Richard Serra, i Ciències Socials, que va recaure en l'equip arqueològic dels Guerrers i Cavalls de Terracota de Xian.
En edicions anteriors el guardó va recaure, entre altres, en Hans Magnus Enzensberger, George Steiner, Umberto Eco, Jean Daniel, National Geographic, les revistes Science i Nature, Google i la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, que el va obtenir el 2009.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"
- PRIMER DE MAIG ¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se