PENSADORS EUROPEUS
Els sociòlegs Touraine i Bauman aconsegueixen el Príncep d'Astúries de Comunicació
La candidatura conjunta s'imposa a la de Shigeru Miyamoto, impulsor del videojoc social
El sociòleg francès Alain Touraine, en una imatge del 2008. /
Els sociòlegs Alain Touraine i Zygmunt Bauman han obtingut avui el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2010. Estudiosos dels moviments socials, el jurat els ha distingit com a "creadors d'instruments conceptuals singularment valuosos per entendre el canviant i accelerat món en què vivim".
La candidatura conjunta es va imposar en l'última votació a l'altre finalista d'aquest guardó, el creador japonès Shigeru Miyamoto, considerat el pare del videojoc modern per les seves creacions a Nintendo, com la consola Wii i les sèries Mario i Zelda.
Touraine (Hermanville-sud-Mer, França, 1925) es va donar a conèixer per haver desenvolupat el terme societat post-industrial i per les seves anàlisis del moviment social, mentre que Bauman (Poznan, Polònia, 1925), que va encunyar el terme "modernitat líquida", ha centrat les seves investigacions en l'estratificació social i en el moviment obrer.
"Tradició europea"
L'acta del jurat destaca que els dos sociòlegs són representants de "la més brillant tradició intel·lectual del pensament europeu" i que han creat, independentment l'un de l'altre, instruments conceptuals singularment valuosos "per entendre el canviant i accelerat món en què vivim".
De Bauman, d'origen polonès i nacionalitat britànica, sociòleg i professor universitari a diferents països, l'acta del jurat destaca el seu estudi "a fons la condició social de l'home postmodern en un món inestable i de valors peribles".
En la seva decisiva anàlisi d'aquesta realitat, Bauman ha encunyat el terme de "modernitat líquida", "agudament desenvolupat en la seva obra homònima", destaca la resolució, que ha donat a conèixer el president del jurat, el catedràtic Manuel Olivencia.
Tercer premi del 2010
El guardó, dotat amb 50.000 euros i la reproducció d'una estatueta dissenyada per Joan Miró, és el tercer que es decideix aquest any després del d'Arts, que va ser per a l'escultor nord-americà Richard Serra, i Ciències Socials, que va recaure en l'equip arqueològic dels Guerrers i Cavalls de Terracota de Xian.
En edicions anteriors el guardó va recaure, entre altres, en Hans Magnus Enzensberger, George Steiner, Umberto Eco, Jean Daniel, National Geographic, les revistes Science i Nature, Google i la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, que el va obtenir el 2009.
- Una fira reunirà la indústria del souvenir aquest cap de setmana
- La destitució del cap de contraintel·ligència apunta a l’existència d’un talp de la CIA
- Més traçat del metro sense nous combois
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- KPMG reelegeix Juanjo Cano com a president per als pròxims 5 anys
- Indra compra l’empresa especialitzada en trànsit de drons GuardianUTM
- Illa i Puente formalitzaran la constitució de l’empresa mixta de Rodalies dilluns
- El 40% dels nous pisos de lloguer assequible seran a l’àrea metropolitana
- Un "fet històric" rebut amb cautela
