Expertes en contenció

Contenir és un dels verbs que elles conjuguen més. Contenir com a sinònim d’atendre, calmar, explicar i escoltar les peticions dels ciutadans que estan a l’espera de l’anhelada prestació per dependència. Montse Hernández, de 55 anys, i Laia Rubiralta, de 31, són les encarregades d’atendre els nous casos que arriben a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Parlen amb orgull de la seva feina per la universalització de nous suports socials que representa la llei. I això que en elles recau directament l’agitada vida d’aquesta norma i els dubtes, les queixes i la impacient espera dels usuaris.

Feina triple

Una vida a la qual ara s’afegirà un nou repte, que consistirà a atendre el que elles anomenengreuge comparatiu: els nous beneficiaris que ja no cobraran l’ajuda amb retroactivitat. Tot això segur que ho aniran sentint en la seva intensa feina diària. «Fem fins a quatre i cinc visites diàries», explica la Montse. Visites o entrevistes a la seu de serveis socials per fer les avaluacions de nous casos. A tot això s’hi han d’afegir dues tasques més: els seguiments de les prestacions ja assignades, que són «un altre handicap» a la seva agenda, i després una cosa que els provoca grans maldecaps: la paperassa. «Perdem moltes hores amb tota la documentació, les trucades de telèfon i fent números…», es lamenta la Laia, que acumula uns 30 expedients al seu despatx, més els nous llistats que van arribant. «Mai acabem, mai podem estar del tot netes d’expedients pendents», afegeix la Montse.

La visita al ciutadà significa entrar en una intimitat desconeguda, conèixer la xarxa familiar, elaborar el que en el seu llenguatge es coneix com un «genograma» sobre qui viu en aquell domicili, les seves necessitats i els seus problemes. I a partir d’aquí, a elles els toca definir quins serveis necessita la persona dependent. «Preval el criteri professional, però intentes pactar amb la persona», descriu la Laia.

Tot això en un termini de tres mesos, a vegades menys, perquè en ocasions l’usuari rep la notificació de la Generalitat abans de la visita de l’ajuntament.«Sí», responen a l’uníson la Montse i la Laia quan se’ls pregunta si aquesta carrera contra el temps els estressa. «Som al mig, entre la Generalitat i el ciutadà, i és a nosaltres a qui veu i a qui reclama l’usuari» quan hi ha incidències, endarreriments o dubtes sobre la llei.

Compensació emocional

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

«T’ha d’agradar molt la professió perquè es basa en les relacions humanes, en la vida de les persones, i això lògicament genera un desgast», descriu la Laia. «Jo he arribat a fer visites a persones dependents que ja estaven agonitzant», recorda la Montse. Però tot això també genera compensacions, com quan a la Laia li van regalar una capsa de bombons quan finalment una família va poder rebre l’ajuda econòmica. La Montse parla emocionada del cas d’una noia d’una mica més de 30 anys amb discapacitat física que li ha fet estimar l’òpera, la música que escolta sempre que la visita a casa seva.«Me l’explica amb un entusiasme envejable», assegura la Montse.

Elles més que ningú saben que l’aplicació de la llei s’està fent amb el mètode de l’assaig i l’error. Més d’un dia, la Montse s’emporta els seus dubtes fora del despatx per seguir repassant dades al tren, de camí cap a casa. La Laia la renya afectuosament i li diu que ha de desconnectar. Una cosa difícil quan al despatx t’esperen desenes d’expedients per revisar, visites per fer i trucades per contestar. Per això,contenir és un dels verbs que més conjuguen totes dues, però sempre amb un somriure amable als llavis.