Juan Valdez es querella contra la botiga de cànnabis Juan Valdés

El local és allò que se’n diu un local de barri, petit i discret, que difícilment cridaria l’atenció si no fos perquè hi ha moltes persones que encara no s’acostumen al fet que en aquest país sigui legal vendre el que ven: material per cultivar marihuana; llavors, aparells per il·luminar les plantes, insecticides, sistemes de reg, testos, literatura especialitzada. Està ubicat en un tranquil tram de la travessera de les Corts, a la frontera de l’Hospitalet, i pot ser que res no hagués alterat mai la seva existència tranquil·la si no fos pel nom que va escollir el propietari per batejar-lo ara fa 10 anys: La Huerta de Juan Valdés.

Valdés amb essa, no amb zeta com el colombià, però això no ha estat un obstacle perquè la Federació de Cafeters de Colòmbia entengui que el nom vulnera alguna cosa, alguna cosa seva, i interposi una demanda, i això significa senzillament el començament d’una batalla d’un gegant contra un nan. Antonio Romero, propietari de la botiga, va rebre al març la notificació i pot ser que el primer que s’hagi preguntat sigui això: per què ara. «Després ho vam entendre –diu–. Resulta que just ara estan en plena estratègia d’expansió, fa poc van posar les primeres botigues Juan Valdez a Madrid i ara estan a punt d’arribar a Barcelona. Tot apunta al fet que probablement van fer una escombrada general, per assegurar-se’n, i van trobar la nostra pàgina web».

UNA AGENDA AGITADA / Les lucratives botigues van aterrar ja fa alguns mesos a la capital espanyola, i encara que la Federació de Cafeters assegura que la demanda no hi té res, absolutament res, a veure, el cert és que si en un cercador d’internet s’hi escriuen les paraules «tiendas», «Juan», «Valdez» i «España», en castellà, un dels primers resultats condueix a la web de Romero. El portaveu de la federació assegura que van intentar «solucionar la controvèrsia de manera amical, i que la demanda va ser una decisió obligada per la impossibilitat d’arribar a una «solució extrajudicial»; aquesta solució, que Romero considera inacceptable, es formula així de ràpid: «Que canviï de nom».

Aquest conflicte és de moment l’últim en l’agitada agenda judicial vinculada a la defensa d’un nom –d’una marca– que la federació cuida amb cura. El capítol més recent, i més comentat a Colòmbia, és la demanda contra el caricaturista nord-americà Mike Peters per publicar una vinyeta associant el cafè colombià i la delinqüència. «La nostra missió és defensar les marques i la reputació del Cafè de Colòmbia arreu del món, i instar els processos judicials que calgui després d’esgotar totes les possibilitats de complir els nostres objectius per altres mitjans –explica el portaveu–. Tard o d’hora el nostre departament de propietat intel·lectual localitza casos que atempten contra el benestar dels nostres productors i contra el bon nom del cafè de Colòmbia al món».

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

A Romero la demanda l’indigna tant que entre quedar-se quiet esperant i fer alguna cosa ha optat per la segona opció, i a l’argument de la federació que la botiga, el nom i la seva activitat fan mal a la imatge no només del cafè colombià sinó de tot un país, ha respost amb una contrademanda en què afirma això: que la marihuana és un producte medicinal i benèfic; que, per contra, el cafè té efectes perjudicials sobre la salut, i que per tant, assegura, el que seria realment raonable seria impedir l’entrada de la marca Juan Valdez a Espanya.El món al revés, va titular l’article que va publicar sobre això la revista colombianaSemana.

TRUCADES / «Hi ha dues maneres de defensar-se, i una d’elles és atacant», explica Romero, que les últimes setmanes ha rebut una allau de trucades de mitjans colombians interessats a entrevistar-lo. En general, la tranquil·litat del petit local de l’Hospitalet està alterada. I això que, diu Romero (a Colòmbia no se’l creuen), el nom el va escollir només perquè sonava bé.