Un estudi alerta de les desigualtats entre els alumnes immigrants i els autòctons a Catalunya

La desigualtat de coneixements entre els alumnes immigrants i els autòctons a Catalunya és de les més grans de l'OCDE, segons un estudi fet per la Fundació Jaume Bofill, elaborat a partir de l'Informe PISA 2006, que avalua les competències en ciències, comprensió lectora i matemàtiques dels escolars europeus de 15 anys.

Segons el director de l'estudi i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, les diferències són "elevadíssimes", ja que els immigrants obtenen al voltant de 70 punts menys que els natius en totes les àrees (38 punts equivalen a un any d'escolarització).

L'estudi de la Fundació Bofill apunta com a possible causa d'aquesta desigualtat el fet que la població immigrant arribada a Catalunya fa menys de tres anys representa el 32% del total. No obstant, en estats com Espanya o Itàlia, on aquest total és del 38% i del 35%, respectivament, presenten oportunitats més equitatives.

Espais d'acollida

Per Ferrer, el sistema "espatlla" la trajectòria d'aquells alumnes immigrants que estan predisposats a estudiar. Respecte als nous espais d'acollida d'estrangers a les escoles, sosté que la Generalitat hauria d'haver fet un diagnòstic de la situació abans d'implantar-los.

Les diferències també es donen entre l'escola pública i la privada, en augment respecte al 2003. Els alumnes dels centres privats obtenen entre 40 i 45 punts més en les tres àrees de competències, respecte als 29 punts de diferència del 2003. Ferrer ha criticat que el sistema educatiu català no aconsegueix compensar aquestes desigualtats ja que hi ha "dues xarxes" educatives.

El director de la fundació, Jordi Sánchez, ha relacionat aquesta diferència amb la falta de rendició de comptes dels centres públics, assumpte en què, segons la seva opinió, la llei d'educació de Catalunya (LEC) va "en bona direcció". Segons l'estudi, l'escola pública catalana ocupa el penúltim lloc de la llista en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.

Fracàs escolar

Els nois en risc de fracàs escolar en l'educació catalana són el 19% del total, una xifra similar a la resta de països de l'estudi. No obstant, la dada varia segons la titularitat del centre, i Ferrer ho atribueix al fet que els públics acullen alumnes més desafavorits: en els públics aquesta xifra és el 25%, i en els privats, el 10%.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

El nivell socioeconòmic marca a Catalunya 84 punts de diferència entre els estudiants d'estatus alts i baixos, fet que Ferrer ha qualificat d'"important", tot i que aquesta xifra s'acosta a l'europea (86).

Ferrer ha criticat la falta d'inversió pública en educació, i ha afirmat que les polítiques educatives, tant dels governs de CiU com del tripartit, van tenir una repercussió en l'educació que reflecteix avui l'informe PISA, a la vegada que ha advertit que "l'assumpte anirà una mica a pitjor" els pròxims anys. Finalment, ha apel·lat a la responsabilitat dels mestres i les famílies.