Constantí troba un aqüeducte de la Tàrraco romana

L'enfonsament a causa de la pluja, l'hivern passat, de part d'una de les cares de la paret del Pont de les Caixes, a Constantí, ha permès descobrir que amaga un aqüeducte de l'època romana que va ser reformat més endavant, a l'edat mitjana. La troballa va ser qualificada ahir d'"excepcional" per l'arqueòleg Josep Anton Remolà, responsable de les excavacions.

El pont, de 60 metres de longitud, es troba ubicat sobre el barranc de la Ferrerota, a uns 600 metres de l'antiga vil.la romana i mausoleu de Centcelles, conjunt que va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco l'any 2000. L'aqüeducte forma part d'una xarxa hídrica molt rica constituïda per una sèquia medieval d'uns tres quilòmetres per regar cultius i alimentar quatre molins datats entre els segles XIV i XVI. Encara no s'ha fixat cronològicament l'obra romana, encara que tot apunta que portava aigua del riu Francolí a les termes de la vil.la i a més a més irrigava una enorme extensió de terreny que s'estenia fins a l'actual Tarragona, situada a set quilòmetres de distància.

L'Ajuntament de Constantí ha comunicat a l'ens gestor ferroviari Adif que haurà de modificar el projecte de viaducte de la línia fèrria del corredor del Mediterrani, que passa a tocar de la troballa, i també disminuir el seu impacte. L'alcalde, Cristóbal Ramírez, va avançar que s'està redactant un pla director de l'entorn de Centcelles i que "fins que no estigui acabat, s'impedirà qualsevol intervenció".

RECERCA DE SUBVENCIONS

L'objectiu municipal és disposar de subvencions econòmiques a compte de l'u per cent cultural per impulsar un gran parc arqueològic que expliqui, des del punt de vista històric, l'aprofitament de l'aigua des de l'època romana fins a l'actualitat. "La vil.la de Centcelles, i ara l'aqüeducte, seran els elements dinamitzadors del futur parc", va assegurar l'alcalde Cristóbal Ramírez.

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

El canal de l'aqüeducte romà era molt gran, d'uns dos metres, molt superior al conegut com a Pont del Diable de Tarragona, que portava aigua per a ús de la població d'aquesta ciutat, i que mesurava 60 centímetres. "La diferència es deu al fet que el Pont de les Ferreres o del Diable era una conducció perquè els cabals, a l'arribar a la ciutat, fossin distribuïts, mentre que en el cas de Constantí la funció era sobretot agrícola", va explicar Remolà. Segurament al segle XV el Pont de les Caixes va ser elevat un metre perquè l'aigua adquirís més força i pogués moure les rodes dels molins.

El més probable és que sota un dels seus arcs hi passés una calçada que comunicava Tàrraco, Ilerda (Lleida) i Caesaraugusta (Saragossa), un traçat que després va passar a ser ocupart pel camí de Montblanc, verdader eix vertebrador fins al segle XIX de la mobilitat entre Tarragona i les comarques de l'interior de Catalunya.