El Govern reserva sòl per a 381 km de noves línies de tren

El llarg compte enrere per fer realitat d'aquí a més d'una dècada dos dels projectes de més envergadura i cost que impulsa la Conselleria d'Obres Públiques, la construcció d'un total de 381 quilòmetres de noves vies de tren a l'eix transversal ferroviari i la línia orbital, va començar ahir. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar els documents que defineixen els dos traçats i que a mitjans del 2008 permetran fer les necessàries reserves de sòl per poder executar posteriorment les obres. Dues xifres donen idea de la magnitud d'aquests plans. En el primer cas, el pressupost estimat és de 7.000 milions d'euros, i en el segon, de 4.000.

Els dos projectes han incorporat notables millores respecte als primers informes datats el 2004, quan el tripartit de Pasqual Maragall va impulsar aquestes línies amb l'objectiu de canviar el caràcter radial, amb centre a Barcelona, de la xarxa ferroviària catalana. L'eix transversal unirà mitjançant vies d'amplada internacional, com les de l'AVE, Girona i Lleida (ciutats on connectarà amb l'alta velocitat) passant per Vic i Manresa.

118 QUILÒMETRES DE TÚNEL

En total seran 313 quilòmetres de via de nova construcció, dels quals ni més ni menys que 118 seran de túnels (inicialment eren 83) i 21 per sobre de viaductes. Aquest eix es dissenyarà per a trens de viatgers que circulin a 250 quilòmetres per hora i de mercaderies que vagin a 120. El traçat aprovat ara inclou set noves estacions i diverses terminals de càrrega. La previsió de cost que s'havia establert en 6.500 milions ha augmentat ara en 500 milions.

La línia orbital enllaçarà Mataró amb Vilanova i la Geltrú a través de Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, i traçarà un arc per la segona corona de la regió metropolitana. En conjunt tindrà un total de 119 quilòmetres, però els de nova construcció seran 68, d'aquests 46 de túnel. Aquesta nova proposta prolonga el recorregut qie s'havia previst inicialment en 14 quilòmetres. A més a més, augmenta els trams soterrats en 19 quilòmetres. El nombre de noves estacions també s'incrementa: passaran de 8 a 18.

El recorregut unirà els trams ferroviaris ja existents entre Sabadell i Terrassa, Martorell i Vilafranca i també dos curts sectors entre Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i Granollers. Per fer possibles aquestes connexions l'amplada de les vies serà la ibèrica, la mateixa que utilitzen els trens convencionals de Renfe.

A LLARG TERMINI

L'orbital serà la primera de les dues línies que executarà la Generalitat, segons va explicar ahir un portaveu d'Obres Públiques. Les obres es podrien iniciar l'any 2011, una vegada s'hagi completat el procés de tramitació urbanística i de redacció i adjudicació dels treballs, amb un termini de finalització que se situaria a partir del 2016. En el cas de l'eix transversal, que és molt més llarg i complex, la finalització dels treballs es podria produir més enllà del 2020. La magnitud d'aquests projectes i el seu elevat cost, no obstant, podria alterar de manera notable totes aquestes previsions.

Notícies relacionades

Helena María Sánchez, treballadora social i coordinadora de l’associació Alfa: "El joc i l’oci saludable potencien l’educació formal"

"La injecció translunar va ser un moment tens"

L'eix transversal d'amplada internacional servirà per als enllaços de mitjana i llarga distància tant de passatgers com de mercaderies. Els trams ja existents de via convencional entre Manresa, Lleida i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), amb afegits a Súria i Sallent (Bages), es destinaran al trànsit de distàncies curtes. Els combois faran aquí la funció de trens-tramvia, segons les previsions de la conselleria.

La línia orbital suposarà "un importantíssim èxit" per completar l'actual xarxa de Rodalies, segons Obres Públiques. L'objectiu és redefinir els accessos interns de la regió que envolta Barcelona superant el model radial amb una autèntica estructura en xarxa que interconnectarà les ciutats de la segona corona metropolitana.