L'Eix Transversal acumula gairebé un mort per quilòmetre en set anys

L'Eix Transversal, la més important i més simbòlica infraestructura viària impulsada per la Generalitat, paradigma de la descentralització del país i de l'equilibri territorial, està a punt de quadrar una trista estadística. En els set anys que fa que és obert al trànsit, l'Eix Transversal acumula gairebé tantes víctimes mortals (120) com quilòmetres té (153). No és cap secret que es tracta d'una via habitual en els informes d'accidents de trànsit, però la xifra total, ja sigui per burocràcia o per vergonya, fins avui era desconeguda.

En termes estadístics, és tres vegades més perillós que el conjunt de les carreteres, autovies i autopistes catalanes. A Catalunya hi ha uns 12.000 quilòmetres de rutes asfaltades, i en els set anys de funcionament de l'Eix Transversal han mort en tota aquesta xarxa 3.545 persones. La mitjana (un mort per cada 3,38 quilòmetres) tampoc és per aplaudir, però és notablement millor. Com a comparació, serveix.

MOLTS CANVIS DE RASANT

És possible, fins i tot, buscar causes a aquesta desproporció. L'Eix Transversal (C-25 en el nomenclàtor viari) destaca en especial pels seus xocs frontals. Es tracta d'una ruta amb freqüents canvis de rasant i, vet aquí la clau, una calçada de tres carrils en què el central el comparteixen alternativament els dos sentits de la marxa. En total, 63 de les 120 víctimes mortals han perdut així la vida, en el que es considera el pitjor dels accidents de trànsit: un xoc frontal on per calcular la força de l'impacte s'han de sumar les velocitats dels dos vehicles. És a dir, dos cotxes a 80 quilòmetres per hora comporten als seus ocupants una col.lisió equivalent a anar a 160 quilòmetres per hora. Pràcticament impossible sobreviure-hi.

En canvi, les sortides de la calçada, una altra de les causes més comunes de la mort en carretera, tenen una incidència molt menor a l'Eix Transversal. Per aquesta causa han mort en aquesta via set persones, el 8,75% del total. Al Servei Català del Trànsit (SCT) saben, per tant, que un avís d'accident a l'Eix Transversal acostuma a ser sinònim de drama. Amb tristesa, a l'SCT es refereixen en ocasions a aquesta ruta com "el cementiri". El cap de setmana passat, sense anar més lluny, hi van morir tres persones. ¿La causa? Una altra vegada un xoc frontal.

La qüestió és que la penosa trajectòria que acumula la C-25 mereix una mirada enrere, just fins al moment que es va decidir que l'obra ensenya del catalanisme i el seu propòsit de trencar amb la xarxa radial de Barcelona tingués els polèmics tres carrils de calçada. Eren anys en què a Espanya ja es construïen àmplies autovies amb mitjana de separació. A la comunitat autònoma més rica d'Espanya es va optar per un disseny menys ambiciós. ¿Qüestió de diners? Llavors es va argumentar que no. La causa era el càlcul d'usuaris previstos.

MALA PLANIFICACIÓ

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Els planificadors d'infraestructures opten per una autovia en el moment que la mitjana de vehicles per una infraestructura supera les 15.000 unitats. Encara que segurament a començament dels 90, quan es va projectar la C-25, no s'arribava aquesta xifra, probablement haurien d'haver estat més previsors i apostar per una via ja desdoblada. I més encara si es té en compte que el 25% d'aquest trànsit és de camions, i per tant el ferm es deteriora més ràpidament i la carretera es col.lapsa abans.

Aquesta decisió li ha costat molts diners a les arques de la Generalitat. Si l'Eix Transversal havia esperat gairebé 30 anys en els successius plans viaris del Govern, es podria haver pensat abans en els futurs. La construcció d'aquesta via es va pressupostar en 442,5 milions d'euros i, en canvi, desdoblar-la costarà 865 milions, gairebé el doble. Dilluns acaba el termini perquè les empreses presentin les ofertes per portar a terme l'esperat desdoblament. Aquestes mateixes firmes s'encarregaran de l'explotació i conservació de l'autovia durant 33 anys.