Japonesos cecs irriten la Xina per palpar els guerrers de Xi'an

Els guerrers de Xi'an són un orgull patri des que van ser trobats, el 1974. També són molt fràgils, així que a la Xina no ha agradat gens que japonesos cecs els grapegessin. Que siguin cecs importa poc en la polèmica, però que siguin japonesos és crucial. A la Xina i el Japó els uneix l'economia i els separa gairebé tota la resta. Sobretot, l'imperialisme nipó, que segueix sense ser condemnat pels seus polítics amb el rigor que acontentaria la Xina.

El diariChina Dailyha publicat diverses fotos en què un grup de japonesos palpen amb fins guants blancs les figures de terracota. El visitant comú té prohibit fins i tot baixar al fossat on s'alineen. La Comissió del Patrimoni Artístic del Govern provincial de Shaanxi va donar el permís, després de demanar als turistes japonesos complir el vell anhel de tenir un contacte pròxim amb els guerrers i els seus cavalls.

SOTA SUPERVISIÓ

El director ha intentat calmar els defensors del patrimoni assegurant que només han estat tocades les figures en més bon estat i sota supervisió d'experts en una fossa específica. "Els guants impedeixen causar-hi danys", ha afegit. I als que emfatitzen l'origen dels turistes, els ha dit que altres discapacitats rebran el mateix permís en el futur.

Als fòrums es discuteix molt sobre nacionalitats i poc dels riscos per a les figures. "¿Per què aquest japonès pot tocar una obra mestra? ¿Només perquè és cec? ¿Deixarien ells que un xinès cec la toqués?". I en un altre sentit: "Aquests japonesos respecten la nostra cultura. Els hauríeu de respectar per això".

Les mesures de seguretat del museu ja van ser qüestionades l'any passat. Pablo Wendel, estudiant alemany d'art, va saltar al fossat i es va disfressar de guerrer amb la roba que portava amagada a la motxilla. Quasi sense respirar, va estar camuflat durant uns minuts mentre la policia examinava les estàtues. Va ser absolt al no haver causat danys i per la seva demostrada passió per la cultura xinesa.

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

MESURES DE SEGURETAT

Els guerrers van ser desenterrats del mausoleu del primer emperador xinès, Qin Shihuang (259-210 abans de Crist), a Xi'an, capital de Shaanxi. La seva construcció va començar el mateix dia que va seure al tron i va durar 38 anys. Les figures són d'argila i de vius colors, però l'exposició a l'aire els va donar ràpidament un to grisenc. La majoria d'aquestes encara no han estat desenterrades, per preservar-les. La seva conservació és una preocupació nacional. La Xina va desmentir l'any passat un equip belga que va assegurar haver detectat 48 tipus de fongs que acabarien amb les estàtues si no eren controlats.