CIÈNCIA
L'ADN dels neandertals veu la llum en una cova d'Astúries
Els ossos d'El Sidrón encara conserven material genètic tot i tenir 43.000 anys
La reconstrucció ajudarà a conèixer l'espècieilasimilitud ambels'Homosapiens'
Els neandertals es van extingir ara fa uns 30.000 anys, temps de sobres perquè s'hagi esfumat qualsevol resta de material genètic; però la sort geològica ha propiciat que uns quants ossos d'uns poquíssims jaciments encara conservin fragments d'ADN. Els membres del Projecte Genoma Neandertal, procedents de diversos països, concentren els seus esforços a la cova d'El Sidrón, al municipi asturià de Piloña. No és per casualitat. "Es tracta d'un jaciment excepcional --resumeix Carles Lalueza Fox, especialista en genètica de la Universitat de Barcelona (UB)--. A cap altre lloc del món s'han trobat tantes restes ben conservades i en un espai tan reduït".
Fa 43.000 anys, una família d'almenys nou neandertals va morir de manera violenta, possiblement devorada per congèneres de la mateixa espècie, i els seus ossos van ser llençats o van caure en un avenc que avui dia, després de diversos avatars, és El Sidrón. Aquesta és la sort del jaciment. "No es tracta d'un lloc on visquessin els neandertals, sinó un sistema subterrani de coves que, a més, es va col.lapsar cap endins poc després", explica Lalueza. Els ossos van quedar coberts d'argila, cosa que va afavorir-ne la conservació. Aquesta cova es va descobrir accidentalment l'any 1994 i s'hi està treballant de manera sistemàtica des del 2000.
Fins ara, el programa d'anàlisi s'havia centrat en una mostra procedent del jaciment de Vindica, a Croàcia. Molt valuosa, però insuficient. "El material susceptible d'anàlisi pesa només vuit grams. I no n'hi haurà més perquè el jaciment està excavat", afirma Lalueza. "Hi ha grans dificultats tècniques, però si aconseguim els objectius serà gràcies a El Sidrón". Ara com ara han aparegut 1.300 fragments, ossos que estan molt fragmentats pel canibalisme, dels quals 14, com a mínim, tenen ADN.
CONTAMINACIÓ AMBIENTAL
El principal problema al qual s'enfronten els investigadors és la contaminació ambiental. D'una banda, l'ADN neandertal està totalment barrejat amb l'ADN de bacteris i fongs, fruit de milers d'anys de contacte; de l'altra, s'ha de treballar amb molt de compte per evitar que l'ADN humà impregni les mostres. Per aquest motiu, els arqueòlegs i paleontòlegs que desenterren els ossos treballen amb vestits de laboratori, màscares i guants.
El procés al complet és una tasca complexa. Quan s'extreu i s'analitza una mostra de l'os, hi ha milions de trossos de genoma, però més del 90% de les seqüències són bacterianes. Tot i que és fàcil distingir-les, resulta tan laboriós que la potència de càlcul dels ordinadors és indispensable. "En comptes de llançar-nos a seqüenciar a sac --diu Lalueza--, el que fem ara és seleccionar les que estan millor". Amb posterioritat es compararan aquests resultats amb la base de dades del genoma humà i també del genoma del ximpanzé, que ja es coneixen, per identificar les seqüències que són de cadascú. Però els problemes no s'acaben aquí. "Les mostres estan molt fragmentades. Els trossos d'ADN mesuren menys de 100 parells de bases", precisa Lalueza.
COLOR D'ULLS I DE CABELLS
Un percentatge molt elevat de les seqüències genètiques seran idèntiques en neandertals i humans, com a membres del gènereHomo,mentre que són moltes menys les que compartiran neandertals i ximpanzés, però no humans. I aquestes són les realment importants perquè són les que ens informaran del que ens ha fet diferents.
"Encara no sabem com s'acabarà, però la previsió és que compartim més del 99,9% amb els neandertals --prossegueix Lalueza--. En els últims milers d'anys, l'evolució ha seleccionat determinats gens que ens han ajudat a sobreviure. Aquest procés haurà deixat un rastre genètic discernible en determinades regions genòmiques, especialment si tenim un altre genoma, el neandertal, amb què comparar-lo". El treball també permetrà determinar aspectes curiosos dels neandertals, com el color dels ulls, dels cabells i de la pell.
¿I serà possible fer reviure un neandertal? "Això és pura ciència-ficció. Una cosa és comptar amb tota la informació genètica en brut i una altra és tenir-la ordenada. No hi ha cap màquina que sàpiga crear cromosomes artificials", assegura Lalueza Fox.
