"La popa del vaixell va començar a girar lentament cap enfora"

Gran part del centenar de turistes espanyols que viatjaven al Sea Diamond ja han tornat a casa. Han estat pocs els que han optat per quedar-se a Atenes aquest cap de setmana. EL PERIÓDICO ha parlat a la capital grega amb dues famílies, una de Madrid i una de Figueres, que viatjaven al vaixell naufragat, i amb una altra, de Saragossa, que va presenciar l'accident i el rescat dels passatgers des de la coberta d'un altre creuer. Aquests són els seus testimonis.

Ana ha corregut bona part d'Europa amb les seves tres filles i aquest any va tocar Grècia. Així que, anant pel seu compte, sense cap agència entremig, van volar des de Madrid, on resideixen, fins a Atenes. Per primera vegada anaven a disfrutar d'un creuer pel mar Egeu. L'accident les va sorprendre a la coberta 10, la més alta delSea Diamond. "Ens van avisar per megafonia que anàvem a desembarcar i van invitar els passatgers a pujar a dalt de tot del vaixell per contemplar el paisatge de l'illa", explica Ainhoa, de 33 anys, la més gran de les germanes i llicenciada en Periodisme. Amb la mare i Izaskun, la petita de la família, eren a la proa del vaixell. Irune, per la seva banda, va optar per observar terra ferma des de l'altra punta de la nau.

Totes quatre van sentir un fort grinyol i van notar que el transbordador s'aturava bruscament. Izaskun, que és enginyera naval, es va adonar de seguida del que estava passant. "Un vaixell no frena com ho fa un cotxe. Vaig comprendre que havíem encallat. La popa del vaixell va començar a girar lentament cap enfora i es va allunyar del penya-segat que teníem davant".

La sirena va trigar a sonar

Al principi, Ana i les seves germanes no van donar gaire importància al succés, fins que van notar que el vaixell s'inclinava cap a estribord i van veure com un integrant de la tripulació, un home de trets asiàtics, sortia a l'exterior en roba interior i enfundat en una armilla salvavides. "Va sortir corrent i amb cara d'espantat", recorda Ainhoa.

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

"Ens estan enfrontant"

Inexplicablement, la sirena d'alarma no va sonar fins a mitja hora després de l'accident. "Va ser quan em vaig espantar de debò. A més, van començar a sobrevolar la zona diversos helicòpters de l'Exèrcit i es van acostar diversos vaixells", recorda Irune. L'aigua ja havia entrat a les tres primeres plantes del ferri i la tripulació va ordenar a tots els passatgers que pugessin a la coberta 10 i a la 8 i que es col.loquessin a babord. "Van començar a repartir de manera desordenada les armilles salvavides i a organitzar l'evacuació. Nosaltres teníem els camarots a la planta tres, així que no vam poder anar a buscar les nostres coses", diu Ana. La preocupació més gran de la família era aconseguir reunir-se. La coberta estava plena de gent: alguns ploraven, altres, en canvi, estaven molt serens, i era molt difícil moure's.

La situació era més caòtica a la popa, on estava Irune, que en diverses ocasions va intentar aconseguir una armilla salvavides, però sense èxit. "Al final, un senyor gran em va donar la seva. 'Agafa-la --em va dir--, encara ets jove'". Al cap de dues hores d'espera, la família va ser evacuada. "Quan vam trobar Irune em vaig emocionar", recorda Ana. "Els que pitjor ho van passar van ser els que van sortir últims. Una parella d'australians ens va dir que, quan van ser evacuats, el vaixell ja feia aigües per tot arreu, com elTitanic".