CIÈNCIA

Milions d'abelles desapareixen de forma enigmàtica als EUA

Els experts alerten el Congrés d'un problema de causes desconegudes

La pol.linització de les collites genera 11.500 milions d'euros a l'any al país

2
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / NOVA YORK

Sembla un cas de CSI o el preludi d'una pel.lícula de terror, però és un problema real, greu i de tremendes repercussions econòmiques. Almenys 24 estats dels EUA estan afectats per l'anomenat "trastorn del col.lapse de colònies" (CCD en les seves sigles en anglès), un mal de causes desconegudes i que ha fet desaparèixer milers de milions d'abelles sense deixar rastre.

Encara que els primers símptomes del problema es van començar a notar fa dos o tres anys, als EUA es va disparar l'alarma a l'octubre. Llavors, els apicultors van començar a trobar cada vegada més ruscos buits. Hi quedava aliment, i això significava que les abelles no s'havien mort de gana. No hi havia cadàvers ni tampoc alguns dels insectes que solen conquistar un rusc després de la mort de les seves pobladores. En el que suposa un greu interrogant per als científics, en els ruscos hi seguia havent l'abella reina i un reduït grup de deixebles, però la majoria de les obreres n'havien marxat. Potser, com els tèrmits quan són ruixats amb determinats pesticides, van perdre l'orientació i la capacitat de tornar a casa. Només potser.

El CCD no és només un puzle per a biòlegs, sinó una crisi econòmica. Sense els insectes es dificulta la pol.linització, un procés imprescindible per al cultiu de més de 90 collites, incloent-hi l'ametlla, el raïm, la poma, el cogombre i la coliflor. Als EUA, la pol.linització crea un terç dels aliments de la dieta normal d'un ciutadà (i, en concret, la part més sana d'aquesta dieta). I aquesta crisi posa en perill una indústria de gairebé 11.500 milions d'euros a l'any.

PUNT D'INFLEXIÓ

La gravetat de la situació ha fet que aquest tema hagi acabat arribant al Congrés, on ahir es va celebrar una sessió informativa en el subcomitè d'Horticultura i Agricultura Orgànica de la Cambra de Representants. Els experts i els afectats es van mostrar contundents a l'hora de parlar de crisi. I Caird Rexroad, un dels administradors del Departament d'Agricultura, va alertar que el moment pot ser "un punt d'inflexió".

Notícies relacionades

Segons va explicar Rexroad, les abelles han estat sotmeses a un intens estrès durant anys: han patit les conseqüències de plagues d'àcars paràsits, sobretot des de finals de la dècada dels 80; pateixen estrès pels viatges a través del país que realitzen per ser utilitzades en la pol.linització industrial; s'enfronten també a patògens propis com a virus i fongs i són debilitades per la toxicitat d'alguns pesticides. Aquests quatre elements es consideren fonamentals a l'hora d'explicar que s'hagi debilitat el seu sistema immunològic, ja per si mateix més feble que el d'altres insectes.

Pel subcomitè del Congrés també va passar ahir James Doan, un apicultor de Nova York afectat. Doan --que va dir que la crisi va molt més enllà dels problemes plantejats per canvis climàtics que també han afectat les abelles-- va reclamar més diners per portar a terme la investigació immediata, per fer un examen sostingut i per a potencials compensacions a apicultors com ell. També els representants de la comunitat científica van assegurar que és imperatiu fer-ne més estudis si es volen salvar abelles i collites.

Temes:

Animals Abelles