El sumari del 'cas Chamba', trobat a BCN

Operaris de l'empresa de paqueteria Chronoexpres, a la qual l'Audiència de Lleida havia encomanat el trasllat a Madrid del sumari del conegut com acas Chamba,van localitzar ahir al magatzem que la companyia té a Barcelona el lligall, d'11 quilos, que la setmana passada s'havia donat per extraviat. El president de l'Audiència lleidatana, Francesc Segura, comprovarà avui si el paquet està complet, abans de tornar-li a donar sortida cap al Tribunal Suprem.

D'aquesta manera queda resolta la incògnita sobre el parador del sumari, que va sortir de Lleida el 21 de novembre passat i del qual ningú ha sabut res durant tres mesos. Segons sembla, van informar fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el paquet va ser trobat sense etiqueta i sense el corresponent albarà d'entrega, cosa que fa suposar que no va arribar a sortir mai de les instal.lacions on va ser localitzat.

RECONSTRUCCIÓ

Algunes informacions havien assegurat durant els últims dies que Correus --per a qui Chronoexpres treballa com a firma subcontractada-- responsabilitzava la sala segona del Suprem de la pèrdua del sumari. No obstant, aquest tribunal sempre va negar que el paquet li hagués arribat.

La troballa va permetre suspendre la vista oral prevista per avui i en la qual el jutge Segura volia sol.licitar a totes les parts implicades en el cas que facilitessin còpies dels documents que tenien per compondre novament el sumari. Finalment, aquest tràmit, que es prometia lent i molt entretingut, no haurà de portar-se a terme.

Notícies relacionades

El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

ASSASSINAT I VIOLACIÓ

Gilberto Antonio Chamba, nascut a l'Equador i conegut en aquell país comel Monstruo de Machalaper haver matat vuit dones, va ser condemnat a principis de novembre del 2006 per l'Audiència de Lleida a 45 anys de presó per l'assassinat i violació, el 24 de novembre del 2004, de la universitària María Isabel Bascuñana i per una agressió sexual i un intent d'assassinat comesos, l'agost de l'any anterior, contra una prostituta d'origen romanès. La sentència va ser recorreguda pel seu advocat davant el Tribunal Suprem.