LUKE HOWARD

Luke Howard (Londres 1772-1864) era precisament això, un enamorat dels núvols. Amb només 8 anys ja es passava el dia observant-los, estudiant-ne les formes, altura, direcció i velocitat. Entre el maig i l'agost del 1783, i a conseqüència de l'explosió de dos volcans (el d'Eldeyjar, a Islàndia, i el d'Asama Yama, al Japó), uns mesos abans, l'hemisferi nord es va tenyir d'unes irisacions espectaculars, barreja de cendra i pols de les erupcions i dels mateixos núvols. Aquell espectacle natural el va entusiasmar encara més. A partir de llavors i durant 30 anys es va dedicar a l'estudi dels núvols, ajudat per un baròmetre i un termòmetre per anotar les observacions diàries. L'hivern del 1802 al 1803 va presentar un estudi que, amb lleugeres modificacions, encara utilitzem avui:Sobre la modificació dels núvolsi els va classificar com acumulus, stratus, cirrusinimbus, que es poden combinar entre ells.

De fet, uns mesos abans, el francès Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) ja va proposar una classificació dels núvols, però que com els noms estaven en francès i per a la formació dels núvols proposava la influència dels astres, la comunitat científica va rebutjar aquesta nomenclatura. Però la popularització dels noms dels núvols la devem en gran part al genial escriptor alemany Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Va usar la classificació de Luke Howard al seu diari meteorològic i, sovint, els noms dels núvols apareixen en diverses de les seves obres... fins i tot va arribar a escriure un poema sobre ells. Però Howard ens depara algunes sorpreses més que comentarem ben aviat.