Document històric destapat

Així era l’imparable Bruce Springsteen de ‘No nukes’, en el seu 30è aniversari

Una pel·lícula recull les actuacions del Boss al festival antinuclear del Madison Square Garden, el 1979, i captura el cantant i l’E Street Band en el seu moment més pletòric

Així era l’imparable Bruce Springsteen de ‘No nukes’, en el seu 30è aniversari
3
Es llegeix en minuts
 

Fa unes setmanes, Bruce Springsteen anunciava el seu pla de sortir de gira el 2022 i emplaçava els seus seguidors a anar als concerts amb els seus «fills, germans i germanes petits i àvies», perquè veurien l’E Street Band «‘at its peak’» («en el seu punt àlgid»). ¿Segur? Tot i que el Boss i l’E Street Band són una maquinària formidable, que desafia el pas del temps i la mort si cal, es fa difícil pensar que la seva bona forma arribi a superar el vist i sentit en la pel·lícula titulada ‘The legendary 1979 No Nukes concerts’, que captura els xous al Madison Square Garden de Nova York sota el paraigua de la causa antinuclear.

És el testimoni de dos concerts que Springsteen i els seus van oferir seguint la crida del col·lectiu MUSE (Musicians United for Safe Energy), el setembre de 1979, com a resposta conscienciadora a l’accident de la central atòmica de Harrisburg. La seva involucració en aquesta campanya va representar un gest nou per a un cantant que fins aleshores havia evitat manifestar-se en qüestions polítiques. El metratge recupera un Bruce imparable a punt de passar el llindar dels 30 (els feia el dia 23, és a dir, la mitjanit del segon concert), condensant en una hora i mitja de xou la intensitat, profunditat i sentit de l’espectacle de què ja va donar mostra, un any abans, la gira de l’àlbum ‘Darkness on the edge of town’. Perquè vegi la llum s’ha d’esperar fins al 16 de novembre (format digital i Blu-Ray) i el 19 (doble cedé amb devedé, doble cedé amb Blu-Ray i doble elapé).

Festassa audiovisual

Fins ara, només circulaven tres d’aquests registres audiovisuals: els de ‘The river’ (tema estrenat aquelles nits), ‘Thunder road’ i un fogós fragment del clàssic doo-wop ‘Quarter to three’. Però ara aquestes cançons discorren amb plans inèdits, ja que l’editor, Thom Zimny, ha muntat els temes disposant dels senyals de cada una de les càmeres i seleccionant-les al seu criteri. En àudio, únicament es disposava de la versió de ‘Stay’ (Maurice Williams) i ‘Detroit medley’, les dues peces incloses en el triple elapé ‘No nukes’, si bé fa un parell d’anys Springsteen va disposar a la seva web la gravació íntegra de les actuacions, que recentment ha retirat cedint el protagonisme al nou llançament.

La pel·lícula combina captures de la primera i la segona nit, oferint el repertori íntegre: 13 cançons, incloent els bisos dels dos xous. La versió de ‘Stay’ és de la segona, en què acompanyat de Jackson Browne i Rosemary Butler, també entra en escena Tom Petty, en una imatge de molta volada.

Pastís pels aires

Notícies relacionades

És el document d’un artista en estat pletòric: pur material radioactiu, si se’ns permet la gràcia, amb un Bruce líder, ‘showman’ i saltimbanqui, delectant-se amb la també inèdita llavors ‘Sherry darling’, ficant-se de ple en la bardissa de ‘Jungleland’ i donant pista als seus, amb un paper estel·lar per a un Clarence Clemons que gira com una baldufa en la muntanya russa de ‘Rosalita’. La realització també apunta a la pista i les grades, perquè formen part (contagiosa) de l’espectacle, i inclou el moment que el Boss recull un pastís d’aniversari que comença a llançar de tornada al públic, aparentment disgustat per deixar d’estar en la vintena. No ofereix, en canvi, l’escena en què ostentosament fa fora del recinte la seva exnòvia, la fotògrafa Lynn Goldsmith, a qui havia vetat l’accés.

A ‘Quarter to three’, deliciosa i esgotadora amb el seu festival de falsos finals i teatre del bo, Bruce fa veure que es desmaia i brama dramàticament «no puc seguir, ¡tinc 30 anys!» abans de proclamar: «¡Soc un presoner del rock’n’roll!». No ho tindrà fàcil l’any que ve per superar això i demostrar-nos que, passats els 70, tant ell com la seva banda estan realment en el seu «‘peak’».