‘Traición’: el regal paranoic de Netflix per Nadal 

La responsable de l’acurat atemptat és la Kara (Olga Kurylenko), (ex)agent del servei d’intel·ligència exterior rus que comparteix un passat amb el nostre heroi i ha vingut a cobrar-se deutes que Lawrence ni tan sols sabia que tenia. Amb la seva nova autorització, el seu antic amant podrà donar-li els arxius necessaris per saber com i per què van morir cinc persones pròximes a ella a Bakú (capital de l’Azerbaidjan) 15 anys enrere.

El tercer vèrtex del triangle és la Maddy (Oona Chaplin), segona dona de Lawrence i antiga capitana de l’exèrcit, dona de curiositat només comparable a la seva empatia. Sent com realment seus els seus fillastres, l’Ella (Beau Gadsdon) i el Callum (Samuel Leakey), que han acceptat les exigències de la nova ocupació del pare amb diferents nivells d’entusiasme; només al noi li sembla interessant anar pel món amb escorta armada. 

Al voltant d’aquests personatges n’orbiten molts d’altres, així com diverses institucions, però seria una veritable traïció revelar altres detalls d’una trama en constant mutació. Ens limitarem a dir que, com en tota bona ficció d’espionatge, ni personatges ni espectadors han de confiar en res ni ningú. Potser ni tan sols en un mateix.

Guionista de Spielberg 

Guionista de Spielberg ‘Traición’ és creació i producció de Matt Charman, dramaturg nominat (junt amb els germans Coen) a l’Oscar al millor guió original per ‘El puente de los espías’, de Steven Spielberg, aquest reposat acostament a la història de James B. Donovan (Tom Hanks), l’advocat d’assegurances que va negociar l’alliberament del pilot de la CIA Francis Gary Powers a canvi de Rudolf Abel (Mark Rylance), espia soviètic que havia defensat als tribunals. 

Com en aquesta, l’ombra de Le Carré i els seus puzles cerebrals és allargada, però Charman volia, segons ha explicat als mitjans, «acostar-se també a com solen tractar aquesta temàtica els americans». És a dir, a l’aspecte cerebral s’hi uneixen el musculat i l’emocional de la saga Bourne. Sobre tot l’emocional: gran part de la sèrie passa de portes endins, en la intimitat d’una família separada per amenaces de primer ordre, embolicada en un clima paranoic i malaltís. 

Rastres de ‘The Americans’

Notícies relacionades

Set sèries bones i curtes per recuperar aquest Nadal

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

Rastres de ‘The Americans’Alguns girs argumentals poden resultar una mica inversemblants, però els actors principals aconsegueixen fixar el creixent deliri en la veritat emocional. Que Charlie Cox no sigui una gran estrella resulta un misteri en tota regla. De Kurylenko ja en sabíem la seva capacitat tant per a l’acció com per al drama: la seva carrera inclou des de ‘Quantum of solace’, de la saga Bond, fins a una elegia romàntica d’autor (Terrence Malick) com ‘To the wonder’.

En la combinació de ‘thriller’ d’espionatge amb drama familiar, ’Traición’ pot remuntar a sèries tan de culte com ‘Alias’ i, sobretot, ‘The Americans’: la part personal barrejada sense remei amb la professional o, més preocupant, la secreta. Durant els dos primers episodis, també es pot pensar en una versió una mica menys urgent (però tampoc gaire menys) de la primera temporada de ‘24’. Sense arribar a l’estatus d’aquests clàssics, es presenta com una opció realment a considerar per banyar aquests dies de festa en una mica d’estilitzada ansietat. Atenció a la feina de la directora Louise Hooper (’The Witcher’ i el final de ‘Sandman’), capaç d’hipnotitzar amb un Londres nocturn a l’estil de Michael Mann o algun pla seqüència de nivell.