Luis Callejo: «Els especialistes em diuen: ‘Tu ets el Tom Cruise espanyol’»

És un actor sorpresa. «Posa’-ho: actor sorpresa», diu Luis Callejo (Segòvia, 1970) durant l’entrevista. Perquè va començar en la interpretació per sorpresa i per a sorpresa de la família. I perquè causa sorpresa que l’apassioni fer cine d’acció i l’anomenin «el Tom Cruise espanyol». Tot i que no pertany a l’‘star-system’, són excel·lents els seus treballs a ‘Tarde para la ira’, ‘La noche más larga’ i ‘Apagón’, sèrie que acaba d’estrenar Movistar Plus+, en la qual participa en dos dels seus cinc capítols, independents però amb el fil conductor d’una tempesta solar que sumeix el país en la foscor, donant vida a un responsable de Protecció Civil que s’haurà d’enfrontar a les seves conseqüències.

‘Apagón’ ens recorda la pandèmia sense explicar-la.

Però aquest projecte era anterior. Hi ha una frase del meu personatge que per mi és brutal. ¿Quantes possibilitats hi havia que hi hagués una pandèmia? Poques. Però n’hi va haver una.

També aquí és molt important l’actitud davant la tragèdia.

A la sèrie es veu que la gent que pitjor viu tira endavant, perquè estan acostumats a una situació difícil. Ser actor és equivalent a això, perquè és una cosa inestable. En canvi, com que ara tot ho és, la nostra professió és més estable. 

És molt original aquesta manera de presentar la sèrie com cinc pel·lícules. 

El punt de partida està concebut en producció com cinc pel·lícules d’una enorme dificultat, perquè logísticament era molt complicat. Alguns equips sí que coincidien en diversos capítols, però en d’altres, no. I la producció anava com per separat. Després s’havien de coordinar certes coses. A més, la Isabel (Peña) va trucar a Sorogoyen per fer un capítol, i aquest podia haver dit que no. El projecte el van generar sobretot els guionistes.

¿Això implicava una altra manera de treballar per als actors?

Hi havia una espècie de fil invisible a què estàvem vinculats. El primer capítol que es va rodar va ser el d’Isa Campos (‘Confrontación’) i hi va haver moltíssims problemes, perquè va ser al final de l’any passat i hi va haver un brot de pandèmia. I el de l’Isaki es va haver de parar. Jo ja estava a punt per pencar, però es va deixar per després del de Sorogoyen. Estàvem pendents del que anava passant. 

Deu tenir un munt d’anècdotes.

El capítol de Jesús Carroza es rodava a Segòvia, i com que soc d’allà, m’interessava molt. I tot i que era primavera, va nevar molt, i jo parlava sovint amb el Jesús, que, com que és sevillà, ho va passar fatal. Com deia Alberto Rodríguez, el director, quan plou a Sevilla, es cancel·la el rodatge i ja està. I després, per al capítol de l’Isaki em vaig aprimar 10 quilos, i havia de fer aquest i després engreixar-me per fer el de Sorogoyen. Però com que van canviar l’ordre, i primer van fer el de Sorogoyen, no es veu, però porto una disfressa, perquè després no tenia temps per aprimar-me, ja que van ser seguits.

Està encadenant grans papers. 

M’han passat bastantes coses en la vida. Hi havia un moment en què la indústria anava pròspera i a mi m’anava malament. I en moments de crisi a mi em va molt bé. Però també les he passat magres en altres èpoques. En la feina d’actor hi ha tants camins com actors o actrius som. No hi ha una fotuda regla fixa.

‘Tarde para la ira’, ‘La noche más larga’, ‘Apagón’... Són papers durs. ¿Còmode en aquest registre?

Absolutament. És que com que m’emocionen, m’emociono fent-los. M’entusiasmen. L’altre dia una senyora em va parar i em va dir: «Al contrari del que es diu sempre, que és més difícil la comèdia, jo crec que els papers que fas tu i gent com tu, això d’arribar a emocionar, no és fàcil». És el vell debat, però em va animar que m’ho digués. 

Al primer capítol d’‘Apagón’ ho aconsegueix. ¡Quina angoixa i emoció!

El repte d’aquest capítol és fer un ‘thriller’. Perquè hi ha una primera part de moltíssima informació i es pretenia que t’arribés a produir aquest aclaparament, aquesta angoixa...

¿Ha fet un màster amb la sèrie?

Absolutament. Els directors i guionistes saben llatí, grec i serbocroat. La veritat és que m’he de pessigar una mica perquè vaig treballant amb els millors.

I té un llarg currículum.

De vegades és el factor sort. Encaixar. No deixem de ser un mercat de bestiar. Físicament represento un tio normal a qui li poden passar coses bastant extraordinàries.

A ‘Apagón’ no hi ha grans estrelles, i això dona credibilitat.

No estem tan cremats. En aquest sentit és un avantatge de vegades. 

Parla anglès i francès. ¿No somia en una carrera internacional?

I una mica d’italià... ¡Clar que en vull més! Potser hauria de tenir un representant fora. Tinc la sensació d’haver fet paperets –tot i que en realitat no hi ha papers petits–, però tant de bo en faci uns de més llargs. 

¿Continua amagant dins un oficinista de Segòvia a qui li agrada passar desapercebut?

(Riu.) Tinc una mica d’això, sí. Jo vull ser famós als 70 anys. ¡Ah, no! La meva dona, que la tinc allà, em diu que va. (Riu.) Va: ¡que sigui ja!

I fer una pel·lícula en francès.

He sigut molt fan del cine francès i el cine afrancesat. Però cada vegada m’agrada més fer pel·lícules d’acció. M’encanta que em diguin: «¿Saps conduir?», «¿pots agafar una moto?», «¿muntar a cavall?», «¡tira’t per allà!». A ‘Apagón’ condueixo un cotxe. Igual no lluu tant, però vam estar quatre dies, no només assajant jo, sinó coordinat a tot un equip. Alguns se’n foten. Els especialistes em diuen: «Tu ets el Tom Cruise espanyol». 

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Veig que és tota una sorpresa.

Soc una sorpresa, sí. Posa-ho: «Luis Callejo, actor sorpresa». I també soc actor per sorpresa. Perquè em vaig apuntar a un taller de la universitat i d’allà va sortir la cosa. Volia ser advocat i vaig acabar d’actor sorpresa... La que, per cert, es va endur la meva família. Tot i que després van veure que no era un caprici.