PREN-T’HO EN SÈRIE

‘Tokyo vice’: periodista foraster en territori de la Yakuza

  • Michael Mann (‘Corrupción en Miami’, ‘Heat’) torna per fi a la direcció i a les sèries amb aquesta vibrant adaptació de les memòries de Jake Adelstein com a periodista de successos al diari més important del Japó

‘Tokyo vice’: periodista foraster en territori de la Yakuza

HBO Max

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Michael Mann era l’home indicat per portar a la pantalla ‘Tokyo vice’ el llibre de Jake Adelstein (aquí editat per Península) sobre els seus dies com a periodista de successos al Japó. Primer, perquè Mann ja va supervisar una mítica sèrie, ‘Corrupción en Miami’, el títol original del qual (‘Miami vice’) rima amb el d’aquestes memòries. Segon, per l’habilitat del director per treure fascinació emotiva dels millors paisatges urbans, com els que trobem a Tòquio, per exemple. I tercer, perquè aquesta història no deixa de ser un drama periodístic, subgènere en el qual Mann ja va brillar amb la seva grandiosa ‘El dilema’, en què Russell Crowe encarnava el científic que el 1995 va voler deixar al descobert les argúcies d’una tabaquera per propulsar el nivell d’addicció. 

Si hagués sorgit en qualsevol moment en el temps, ‘Tokyo vice’ (HBO Max, des de divendres, dia 8) hauria sigut un esdeveniment, però és que es tracta del primer treball de Mann com a director en set anys, els transcorreguts des del seu infravalorat ‘tecnothriller’ ‘Blackhat: Amenaza en la red’. Després de marcar patrons visuals en l’episodi pilot, cedeix el relleu a noms com ara Josef Kubota Wladyka, la japonesa Hikari i el també productor de la sèrie Alan Poul, però segueix produint i deixant la seva empremta en cada entrega.

Dies daurats de la Yakuza

Dies daurats de la YakuzaLa història real de Jake Adelstein és superior a qualsevol ficció. Amb només 24 anys, aquest oriünd de Missouri es va convertir a principis dels noranta en el primer periodista estranger a afegir-se a les files del diari japonès ‘Yomiuri Shinbun’, el més important del país en aquella dècada i el que ostenta encara el rècord Guinness de més difusió diària en paper: més de deu milions de còpies. 

No li va tocar, a més, la tasca més fàcil. En principi, havia de tractar els successos, i en un temps ara llunyà que la Yazuka controlava amb mà fèrria diverses zones de Tòquio, incloent-hi el barri roig de Kabukicho, on se centra l’acció de la sèrie. El 2011, el Govern va endurir la legislació i el poder de la màfia japonesa va quedar bastant diluït.

El llibre original aborda, sobretot, un període inquietant en la vida d’Adelstein: les repercussions, amenaces de mort incloses, de l’article en què va revelar com el cap de la Yakuza, Tadamasa Goto, havia venut els seus a canvi d’un visat que li permetria un trasplantament de fetge als Estats Units. Mann i el seu equip volen lliurement en la sèrie, prenent la seva inspiració del periple d’Adelstein, però sense basar cap personatge en Goto. 

La difícil gènesi

La difícil gènesiCom tantes adaptacions recents, ‘Tokyo vice’ havia de ser una pel·lícula. John Lesher, antic president de Paramount, va aconseguir els drets del llibre per adaptar-lo amb la seva nova productora. Va ser el mateix Adelstein que va suggerir com a guionista el dramaturg J.T. Rogers, no perquè fos amic d’infància, sinó perquè és un gran escriptor; el Tony guanyat per ‘Oslo’ així ho constata. La pel·lícula es va anunciar el 2013; dos anys després, havia de ser dirigida per Anthony Mandler (‘Monstruo’) amb Daniel Radcliffe en el paper principal. 

A mitjans del 2019, ‘Tokyo vice’ havia canviat de mans i format, però Rogers seguia allà com a guionista i ‘showrunner’. Amb un tòtem com Mann també involucrat, tot hauria d’haver anat com la seda, però tot el que va poder sortir malament, va sortir malament. La covid-19 va aturar la producció durant vuit mesos. D’altra banda, l’acusació d’abús sexual dirigida al nou protagonista del projecte, Ansel Elgort (el Tony de l’última ‘West Side Story’), va propiciar una investigació de la productora de la sèrie per determinar si havien de canviar d’actor o no, segons ha explicat una font anònima de ‘The New York Times’. Van concloure que no hi havia motius per acomiadar-lo, però els problemes van seguir: aconseguir permisos per rodar a Tòquio no és bufar i fer ampolles i l’agenda de Mann es va omplir d’actes oficials amb polítics locals

«Reescriu-lo»

Notícies relacionades

«Reescriu-lo»La mera existència de ‘Tokyo vice’ és un petit miracle, així que toca apreciar-la i assaborir-la com cal. Elgort és convincent i exhibeix un decent japonès com l’Adelstein de ficció, convidat a entrar en un diari estil ‘Yomiuri’ el 1999. Rinko Kikuchi (l’O-Ren Ishii de ‘Kill Bill’) és la seva estricta superior («reescriu-lo», «reescriu-lo») en una redacció on, pel que sembla, alguns creuen que és del Mossad. Davant la boja idea, Jake respon: «¿Del Mossad? Soc de Missouri». 

El seu primer treball és investigar la història d’un home que ha aparegut amb un ganivet clavat. (I no, no es pot parlar d’assassinat si no ho diu la policia). Estirant del fil, Jake comença a convertir-se en espectador d’una imminent guerra entre famílies criminals; un espectacle en què comptarà amb el detectiu d’homicidis Hiroto Katagiri (el venerable Ken Watanabe) com a cicerone. Una altra de les seves guies als baixos fons és Samantha (Rachel Keller, de ‘Legión’), expatriada nord-americana que treballa com a noia de companyia en un ‘host club’, però espera tenir aviat local propi. La seva interpretació de ‘Sweet child o’mine’ (Guns N’ Roses) mig en japonès és un dels ‘greatest hits’ de la recta inicial d’una sèrie sense aparents moments de farcit

Temes:

Sèries