ESTRENA A NETFLIX

’Fuimos canciones’, o com el gran amor d’una noia és ella mateixa

’Fuimos canciones’, o com el gran amor d’una noia és ella mateixa
3
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’univers d’Elisabet Benavent no deixa de créixer en format audiovisual, i si no fa gaire era la saga de novel·les romàntiques ‘Valeria’ la que prenia forma de sèrie (Netflix acaba d’estrenar la seva segona temporada) ara és la bilogia ‘Fuimos canciones’ la que pren vida en forma de pel·lícula, que la plataforma estrena aquest dimecres, 29. Una comèdia romàntica en la qual més que importar si la protagonsita es retroba amb el seu antic amor és si es troba a si mateixa. Si aprèn que el seu gran amor és ella. L’actriu María Valverde dona vida a Macarena, la protagonista; Álex González a Leo, el seu inoblidable ex, i Susana Abaitua i Elisabet Casanovas són les dues peculiars amigues de la noia. 

«Estic supersatisfeta amb el resultat. Han condensat d’una manera brillant l’essència del llibre amb situacions literals i han ampliat l’univers en part. Tenien un repte: el d’unificar el contingut de dos llibres d’una mica més de 500 pàgines en una pel·lícula amb un metratge limitat que no et dona tant marge com una sèrie. I ha quedat molt bé». Qui això diu és Elisabet Benavent, l’autora de les novel·les que expliquen la història de Macarena, una jove de 30 anys que malgasta la seva vida treballant per a una insuportable ‘influencer’ de moda i viu emocionalment penjada d’«un fantasma del passat», el seu tan atractiu com immadur ex, que torna a la seva vida. 

Al seu costat, sempre, les seves impagables amigues, Adriana (Abaitua) i Jimena (Casanovas) atrapades també a la seva manera en una relació avorrida, una, i a un amor que no tornarà mai, l’altra. «Són històries que tenen el seu pes. No són trames complementàries o secundàries, sinó que sostenen la història principal», afirma Benavent. L’autora confessa que li encanta la història de descobriment d’Adriana i la de l’ancoratge al passat de forma gairebé obsessiva de Jimena, que fa somriure de tan extravagant que és. «Soc molt amiga de l’extravagància dels secundaris, perquè dona molt color», afirma.

Química entre els protagonistes

María Valverde i Álex González són per a Benavent els actors ideals per posar pell als seus personatges. «Ara em costa pensar en Macarena i Leo i no pensar-hi», assegura. L’autora destaca la química brutal que traspuen a la pantalla, cosa que fa que traslladin perfectament la relació que s’explica al llibre. «Aquest estira-i-arronsa, com de prop hi ha l’amor de l’odi, i tot des d’un punt de comicitat i emoció,» afegeix.

Valverde destaca del seu personatge la senzillesa i la naturalitat amb què viu les coses. «I perquè és conscient que pren decisions de merda». «M’agrada fins i tot la seva malaptesa», reconeix, alhora que valora que, malgrat ser personatge de comèdia romàntica, tingui «les seves llums i les seves ombres». Álex González defineix el seu personatge com un tipus «molt immadur i egoista». «M’agradava explicar com a un personatge així li cau la fitxa, perquè està molt enamorat i per no tenir pudor de demanar perdó i reconèixer que s’ha equivocat». L’actor creu que pot posar el seu gra de sorra per «reeducar el públic masculí».

L’estètica i la música

Notícies relacionades

Un altre element que caracteritza la pel·lícula és la seva cuidada estètica i la utilització de recursos propis del còmic (com el neó que posa el focus en les «decisions de merda» que pren Maca), els canvis dels personatges del passat al present o el de trencar la quarta paret (que l’actor o actriu parli a càmera). Juana Macías, directora de ‘Fuimos canciones’, explica que pretenen traslladar a l’espectador el punt de vista de la protagonista, la seva subjectivitat. «En el personatge de Maca hi ha un fil conductor que és la diferència entre el que li agradaria ser i el que és, i en aquesta tensió està tot el seu viatge». 

La música també juga un paper molt important, ja que va explicant la història, com també ho són les localitzacions i el vestuari. «Era un dels meus objectius, que hi hagués un univers visual i sonor que ho fes reconeixible. El ‘look’ l’hem estat treballant molt coordinadament vestuari, art i fotografia. Com aquesta paleta de colors que té. I és que quan podíem animar-nos, ho fèiem», confessa Macías, que explica que va treballar estretament amb Benavent per respectar l’essència de la novel·la i el seu ja reconeixible i reconegut univers.