'Adult material', una sèrie explosiva i emotiva sobre el porno

La dramaturga i guionista Lucy Kirkwood, aguerrida en televisió amb ‘Skins’, un d’aquests clàssics atrevits de Channel 4, no té respostes fàcils per a cap d’aquestes preguntes, però es presta a presentar els més diversos punts de vista. Deixa que els espectadors de la sèrie (i aquí podrem ser-ho des de dimarts, gràcies a Filmin) decideixin com sentir-se respecte al que veuen.

No ho posa massa fàcil. Aquesta sèrie no és un visionament confortable: posa en marxa cada neurona del cervell. D’entrada, l’heroïna de tot això és una dona complicada, capaç del carinyo infinit i la crueltat intolerable, tan generosa com irresponsable. Es diu Hayley (com l’actriu que l’encarna, Hayley Squires, revelació de l’excel·lent minisèrie ‘Southcliffe’), però és més coneguda com a Jolene Dollar, llegenda del cine porno. Llegenda o, segons els cànons del ‘hardcore’, gairebé relíquia: va començar pels volts del 2001, quan «les trames encara estaven de moda i tot eren llençols de setí i espelmes», segons recorda Dave, el director porno encarnat per Phil Daniels, mític protagonista de ‘Quadrophenia’.

Fantasmes del passat

A la vegada que ‘pornostar’ icònica, la Jo és mare (de dues filles i un fill) i companya de vida d’un bon home, el Rich (Joe Dempsie), que l’ajuda una mica amb les xarxes socials i la paperassa; el més semblant que té a un mànager. La nostra heroïna sembla tenir-ho tot, tenir-ho tot sota control. No obstant, tot trontolla per a ella amb l’aparició d’una jove aspirant a actriu porno, l’Amy (Siena Kelly), a qui no aconsegueix dissuadir de prendre una mala decisió el seu primer dia de rodatge, i que acaba fent justícia pel seu compte en una situació idèntica a la que la Jo havia patit anys enrere, quan també era encara només una principiant.

L’enemic és el mateix en les dues situacions: Tom Pain (relliscós Julian Ovenden), actor/productor porno nord-americà de reputació més que dubtosa. «¿Saps que vomita a la boca de les noies?», recorda la Jo a Dave. «Les vesteix com a nenes i els posa ortodòncies». Tomás Dolor està a la ‘llista de NOs’ de la nostra heroïna.

Sense entrar en massa detalls, direm que la Jo es converteix en protectora de l’Amy, i que per defensar-la s’atreveix a anar en contra d’un poderós productor i vell amic, Carroll Quinn (un magnífic Rupert Everett), que segons la protagonista va fallar a l’hora de protegir els seus intèrprets i no va tenir en compte el seu consentiment. La Jo acaba, així, enfrontant-se judicialment a la tercera companyia més gran d’internet. En la batalla tindrà de part seva Stella Maitland (Kerry Godliman), exparlamentària destituïda per descarregar porno a l’ordinador de la feina. En l’univers d’’Adult material’, ningú és perfecte, no, ni està lliure de pecat.

Qüestions de consentiment

Notícies relacionades

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

La història acaba girant al voltant de la Jo, però Kirkwood explora els temes de consentiment i dinàmiques de poder també a través de l’Amy o de la filla gran de la Jo, la Phoebe (Alex Jarrett), el camí de descobriment sexual de la qual s’espatlla per un abús només pretesament casual. La trama de la Phoebe podria formar part de ’Podría destruirte’, l’obra mestra de Michaela Coel, sèrie amb la qual ‘Adult material’ connecta per tractar temes delicats amb tanta profunditat com sàvia lleugeresa; ganes de sorprendre, entretenir, fins i tot divertir. A la sèrie de Kirkwood, la diversió apareix sobretot a la primera meitat: una mica com a ’Boogie nights’, una altra gran saga amb paisatge porno, la barra dona pas a una certa depressió a mesura que avança l’acció. Tot i que en qualsevol moment arriba alguna rèplica de l’Stella a la Jo (o viceversa) per alleugerir l’angoixa.  

També com a ‘Podría destruirte’, aquest encert de Channel 4 és una sèrie visualment atractiva: tampoc es pot esperar menys de la directora de vídeos com ’Can’t get you out of my head’ (Kylie Minogue), ’Ooh la la’ (Goldfrapp) o ’Old skool’ (Metronomy), Dawn Shadforth, que es confirma aquí com a gran directora narrativa després dels seus primers passos en les sèries ‘Trust’ i ‘La materia oscura’. Qui busqui excitació sexual a ‘Adult material’ potser s’emporti una bona decepció, perquè a Shadforth li interessa menys revelar els cossos que la psicologia dels actes sexuals. L’escena de sexe més important, l’última, excita sobretot el lacrimal.

En quines altres sèries sortien...