'Talking heads': la veu i la paraula en temps de pandèmia

Movistar+ estrena aquest dilluns la revisió d'una sèrie clàssica de monòlegs de la BBC, rodada durant els mesos de tancada

p08hblq8

p08hblq8

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Han sigut molts els experiments de ficció que han sorgit al llarg de la pandèmia, no obstant, el dramaturg britànic Alan Bennett ja va experimentar en els anys 80 amb una fórmula que es pot traslladar perfectament a l’escenari actual en què vivim: una sèrie de monòlegs interpretats per grans intèrprets que parlen a càmera sobre algunes ansietats universals de l’ésser humà com la mort o la solitud, i que ara cobren una dimensió gairebé reveladora.

Per això, la cadena BBC recupera l’esperit de ‘Talkings heads’ en una nova versió actualitzada que emetrà a partir del dilluns 10 d’agost Movistar Seriesmanía. Dotze capítols entre trenta i quaranta minuts que fusionen el format teatral i cinematogràfic i que van ser rodats durant el confinament al Regne Unit mantenint les mesures d’higiene i seguretat.

D’alguna manera, ‘Talking heads’ s’encarrega de tornar a posar en relleu el veritable sentit del text i la paraula, també de l’actuació més tècnica i despullada, sense recórrer a cap tipus de parafernàlia visual per transmetre un missatge potent i submergir-nos en una narració absorbent en forma de soliloqui que permet que l’espectador recreï mentalment les accions i sentiments que s’hi transmeten.

Per celebrar aquest ‘comeback’ s’han recuperat deu de les peces que apareixien en les dues temporades que en el seu moment van configurar la sèrie, la primera emesa el 1988 i la segona el 1998. Imelda Staunton agafa el relleu de Patricia Routledge per convertir-se en la protagonista d’‘Una mujer de cartas’, mentre que Leslie Manville recupera el rol que va fer Maggie Smith a ‘Yacer entre lentejas’, on interpreta la dona d’un rector amb problemes d’alcoholisme. Kristin Scott Thomas substitueix Eileen Atkins a ‘La mano de Dios’ i Martin Freeman assumeix la tasca d’emular el mateix Alan Bennett a ‘Una grieta en el azucarero’.

Un dels fragments més memorables, el que va fer Thora Hird amb més de 80 anys, ‘Esperando el telegrama’, no s’ha inclòs (per prudència van decidir no embarcar en el projecte cap intèrpret que pogués ser població de risc durant la crisi sanitària), no obstant, sí que s’han afegit dos textos inèdits escrits per Bennett l’any passat, els que corresponen als capítols 2 i 12: ‘Una mujer normal’, protagonitzat per Sarah Lancashire (‘Happy Valley’) i ‘El santuario’, amb Monica Dolan, que va començar a preparar el paper precisament el dia que va saber que el seu germà havia mort per la Covid-19. 

Textos ja clàssics

Notícies relacionades

En la direcció trobem Nicolas Hytner, que també fa de productor i que ja es va encarregar d’adaptar al cine una de les obres fonamentals d’Alan Bennett, ‘The history boys’ i el seu llibre ‘The lady in the van’ (amb Maggie Smith) i també apareixen noms associats a la direcció d’escena com el de Josie Rourke (‘María, reina de Escocia’). Ells s’encarreguen de recuperar l’esperit d’aquests textos convertits ja en clàssics i que s’estudien a les escoles per la bellesa que hi ha en la cadència de la seva escriptura (i declamació).  

La nova ‘Talking heads’ és més que un exercici de nostàlgia, ja que a l’haver sigut creada durant la quarantena s’ha tingut molt en compte la situació per la qual tothom estava passant i això, d’alguna manera, s’ha colat en les imatges. Personatges atrapats en els seus espais domèstics, frustració, paranoia, alts i baixos d’emocions i molts secrets inconfessables que inclouen temes gens còmodes com l’incest o les relacions de poder en el sexe. Un exorcisme a través de la veu i el verb.