'La extraordinaria playlist de Zoe': una depriment explosió de color

En la seva forma canònica, el musical és el gènere feliç per excel·lència: un esclat de moviment, color i energia que pot i ha de transportar l’espectador a un altre estat de consciència. Però quan es fa malament, pot resultar més depriment que qualsevol altre gènere.

Només l’actriu Jane Levy salva ‘La extraordinaria playlist de Zoe’ del desastre absolut; de quedar relegada al calaix de fiascos musicals televisius on descansen ‘Cop rock’ i ‘Soundtrack’. És magnífica com la Zoe (Zoey a l’original; misteris de la traducció), jove programadora de San Francisco, afortunada en la feina, però no en l’amor ni en la salut familiar, que adquireix de forma accidental un curiós do: els pensaments més íntims de la gent es presenten davant d’ella en forma de números musicals.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Durant les primeres xacres, un veïnat sencer la segueix cantant ‘Help!’ dels Beatles, en un número ‘flaix mob’ com sortit de ‘La ciudad de las estrellas (La La Land)’; aquí també treballa la coreògrafa Mandy Moore. Després, Zoe descobreix que la joie de vivre d’un nou company (John Clarence Stewart) és tot façana; que el seu pare (Peter Gallagher), víctima d’una malaltia neurològica, tampoc és en realitat del tot absent, o que el seu millor amic (Skylar Astin) perd el cap per ella.

Produïda per l’en altre temps encoratjador Paul Feig, la sèrie pot recordar ‘Crazy ex-girlfriend’, l’heroïna del qual imaginava moments de la seva vida en forma de videoclips i números musicals. Però aquella era el doble d’efectiva, delirant i ressonant. A més, tenia el mèrit de comptar amb cançons originals, en gran part obra d’Adam Schlesinger (Fountains Of Wayne), al cel sia. Aquí la selecció de temes pot ser poc original o dubtosa: salta, sense gairebé solució de continuïtat, dels Beatles a Jonas Brothers i Meghan Trainor.