Un 'Hollywood' realment daurat

«Les pel·lícules no només mostren com és el món, sinó com pot ser», li diu l’aspirant a director Raymond Ainsley (Darren Criss) a l’executiu Dick Samuels (Joe Mantello). «I si canviem la manera de fer-les, si ens arrisquem i creem altres històries, podem canviar el món».

Aquestes línies de diàleg resumeixen l’esperit de ‘Hollywood’, la primera sèrie creada realment en exclusiva per a Netflix per Ryan Murphy, el prolífic productor d’‘American horror story’, ‘American crime story’ o ‘Feud’. Com aquesta última, se centra en un període clàssic de Hollywood, tot i que una mica anterior en el temps: els anys posteriors al final de la segona guerra mundial.

Poques sèries de Murphy, un fan reconegut de l’exageració, l’excés i el descontrol, són fidels a qualsevol realitat. ‘Hollywood’, una estrena clau de la setmana, és pura fantasia: una ucronia segons la qual tampoc hauria d’haver sigut tan difícil que el sistema dels estudis hagués abraçat les minories. Murphy i el seu fidel Ian Brennan (‘Glee’, ‘Scream queens’, ‘The politician’) busquen, des d’una òptica més ‘queer’, la classe de justícia poètica exercida per Tarantino durant l’última dècada.

Somiadors

Al Hollywood de després de la guerra, s’amunteguen somiadors a les portes dels estudis per provar d’aconseguir un paper com a extra. Sempre a primera fila hi ha Jack Castello (David Corenswet, l’amant suïcida de ‘The politician’), un jove soldat de Missouri que, després de tornar a casa, s’entusiasma amb la idea de ser un actor i tot el que això comporta: viure a Beverly Hills, banyar-se en una piscina privada, anar a les millors festes... Mentre espera l’oportunitat que li permeti donar una bona vida a la seva dona (Maude Apatow) i els seus futurs bessons, es deixa entabanar pel carismàtic Ernie (Dylan McDermott) per treballar en una gasolinera que ofereix bastants serveis.

L’Ernie és un proxeneta de l’elit, una mica com el veritable Scotty Bowers. El Jack accedeix a resoldre les necessitats de la septuagenària dona d’un alt executiu, l’Avis (Patti LuPone), que aviat s’encaterina amb ell. Però busca ajuda amb els homes, i la troba en Archie Coleman (un magnífic Jeremy Pope), que resulta ser un guionista de talent amb problemes per trobar feina, o la classe de treball a què aspira. Llavors, ser negre no era compatible amb voler escriure pel·lícules per a tot el món.

La ‘troupe’ de somiadors de ‘Hollywood’ es completa amb el Raymond, l’autor del discurs citat al principi, que tot i que mig filipí pot passar per caucàsic; la seva nòvia negra, Camille (Laura Harrier), que aspira a actuar i no haver de fer necessàriament de serventa; l’ambició rossa Claire (Samara Weaving), o un tal Rock Hudson (Jake Picking). Els seus destins s’enreden en un projecte de ‘biopic’ de Peg Entwistle, l’actriu que es va llançar des de l’‘H’ del famós rètol de Hollywood a Mont Lee. «Entenc la seva ira», diu l’Archie, autor del guió. «Té el talent de qualsevol altra noia, però no és valorada».

Reflexos

Murphy i Brennan obren la cortina per deixar-nos entreveure tot el que passava sota la glamurosa superfície; alguns vicis secrets, però també els sentiments simples i purs que molts es van veure obligats a amagar. Entre els personatges més complexos hi ha el (veritable) agent de talents Henry Willson (Jim Parsons), alhora cruel i inspirador, esbojarrat i torturat; com molts altres, va viure la seva homosexualitat en secret. El seu èxit més gran: convertir l’insuls Roy Fitzgerald en l’estrella del cine Rock Hudson («Rock... fort com el penyal de Gibraltar»).

Altres personatges reals poblen la ficció, a banda del Rock i el seu impossible però imparable agent. Apareix Anna May Wong (Michelle Krusiec), considerada la primera estrella xinesa nord-americana de Hollywood, rebutjada per la Metro per al paper de la camperola xinesa O-lan de ‘The good earth’, un paper que va acabar valent-li l’Oscar a la caucàsica Luise Rainer. També veiem una exaltada Vivien Leigh (Katie McGuinness), habitual de les festes exuberants del director George Cukor (Daniel London).

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

D’altra banda, el personatge de l’Avis, la dona poc dòcil que acaba agafant les regnes de l’estudi Ace i donant llum verda a projectes inesperats, està lliurement inspirat en Irene Mayer Selznick, la primera dona del productor David O. Selznick (i filla del magnat cinematogràfic Louis B. Mayer). En el seu moment, l’Avis no va poder ser una estrella de cine. «Una mica jueva», li van dir, despectivament. «Els vaig informar que els jueus van construir aquesta ciutat i em van fer fora», diu. «Ningú veia una jueva sent una estrella de cine. Ningú les veia maques». Al ‘Hollywood’ de Murphy i Brennan, arriba l’hora de la revenja.

Sardònica però sincera, nostàlgica però menys, ‘Hollywood’ és una carta d’amor i recel a l’era relativament daurada del cine. Escrita, sens dubte, en termes poc subtils, però irresistible i fins i tot emocionant a poc que s’accepti que poques ficcions sobre la fàbrica de somnis i malsons poden ser ‘El crepúsculo de los dioses’ o ‘Érase una vez en... Hollywood’, amb la qual comparteix, per cert, una possible classificació genèrica: la història contrafactual amb un final feliç.