Històries (menys) increïbles

¿Queda algun mite dels 80 per recuperar, rellançar i, diran els més escèptics, espatllar? Cada vegada menys. El penúltim és ‘Històries increïbles’, sèrie de Steven Spielberg que no va tenir gaire èxit durant la seva emissió original en NBC (1985-1987), però que va adquirir aura de culte a posteriori. Per als nens d’Espanya i alguns altres països, va ser un esdeveniment des del principi, entre altres motius perquè la vam descobrim en el cine: abans que la sèrie vam veure ‘Cuentos asombrosos’, la pel·lícula, una col·lecció de tres capítols ja emesos als Estats Units.

Almenys dos exemplificaven la grandesa de la ‘Dimensió desconeguda’ de Spielberg. El primer, ‘La missió’, dirigit pel mateix cap, era una emotiva gesta bèl·lica sobre el poder de la imaginació i de la creativitat per salvar-nos. El tercer, ‘Presenta’t al director’, era una comèdia estudiantil de terror firmada per Robert Zemeckis només un any després de ‘Regreso al futuro’, amb Christopher Lloyd en un altre paper de guillat, aquí poc entranyable.

Aquells contes dels 80 van ser realment sorprenents: històries del sobrenatural, el terrorífic i el monstruós imaginades sovint pel mateix Spielberg, escrites sovint per guionistes com ara Richard Matheson (connexió directa amb ‘La dimensió desconeguda’) i Mick Garris, i dirigits per, a més dels mestres ja citats, Peter Hyams (‘L’increïble Falsworth’ bé podria ser el millor episodi de la saga), Clint Eastwood, Joe Dante, ¡Martin Scorsese! i un director d’animació debutant anomenat Brad Bird.

Fuller, fora de joc

L’eterna nostàlgia dels vuitanta i, probablement, el renovat interès per les sèries antològiques, sobretot arran de ‘Black mirror’, va animar fa cinc anys NBC a ressuscitar la marca. Es va escollir com a ‘showrunner’ Bryan Fuller (‘Hannibal’), que va sobreviure al salt del projecte de NBC a Apple el 2017, però no per gaire temps: a principis del 2018 es va anunciar la seva sortida per «diferències creatives». Va ser substituït pels una mica menys atrevits Edward Kitsis i Adam Horowitz, creadors de la sèrie sobre contes clàssics posats al dia ‘Érase una vez’.

Dos anys després, ha arribat a Apple TV+ el primer nou conte, ‘El sótano’, únic facilitat a la premsa per endavant. ¿En un intent de preservar les sorpreses dels arguments? ¿O, simplement, d’evitar opinions negatives? Sembla més el segon: ‘Cuentos asombrosos’, edició 2020, arriba a les nostres pantalles sense gairebé promoció, sense soroll, sense grans entrevistes amb Spielberg, una mica per la porta del darrere.

Entreteniment anodí

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Dirigit pel veterà televisiu Chris Long i escrit per Jessica Sharzer (‘Nerve: un juego sin limites), aquest episodi inaugural no és gaire encoratjador. Mentre reforma una casa, el més jove de dos germans (Dylan O’Brien) viatja cent anys enrere per un fenomen estrany i s’enamora bojament d’una dona del passat (Victoria Pedretti), com l’heroi d’‘En algún lugar del tiempo’. És un petit conte d’amor sense sang ni foc, redimit en part per algun gir inesperat.

No sembla el començament d’una cosa gran, i els quatre restants capítols (no, no en seran deu com es va dir) semblen jugar a la mateixa lliga d’entreteniment familiar sense particular distinció ni complicacions. ‘Històries increïbles’ era una altra cosa: no era una celebració previsible del sentit de la meravella spielberguià, sinó una sorpresa intensa cada setmana, una cosa que podien veure nens i grans sense que els uns se sentissin massa nens i els altres massa grans.