RESUM DE L'ANY CULTURAL
Les 10 millors sèries nacionals del 2019
'En el corredor de la muerte' lidera una selecció de propostes que porten aires frescos a la nostra ficció
1 wjel-yjmxvptcq9e9if9lq
Bufen nous aires en la ficció audiovisual nacional. Cada vegada són més les plataformes que aposten fort per la producció local: acaba de sumar-s’hi HBO, aquest any amb ‘Foodie love’, d’Isabel Coixet, com una de les seves sèries bandera. Producció local i personal, perquè un públic cada vegada més exigent demana a les sèries algun factor diferencial. Totes les incloses en el nostre ‘top ten’ el tenen.
10. 'HIERRO'. Secrets i mentides en un edèn
El tòpic del personatge-com a-paisatge té aquí tot el sentit: l’illa d’El Hierro, amb els seus terrenys escarpats, exerceix de presència gairebé amenaçadora en aquest ‘thriller’ a imatge i semblança de les ficcions nòrdiques o angleses sobre petites comunitats plenes de secrets. Com les heroïnes de ‘Broadchurch’ i ‘Happy Valley’, la jutge encarnada per Candela Peña no viu cap història d’amor: té un cas d’assassinat per resoldre.
9. 'CAPÍTULO 0'. Sevilla i Reyes desencadenats
En la seva segona temporada, aquesta col·lecció de paròdies (abstractes i absurdes) de models de sèrie de televisió ha flirtejat amb el seriosament terreny cinematogràfic; és el que toca quan entre els teus objectius hi ha David Lynch. Més llançats que potser mai, Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla (escortats en la semiombra per Miguel Esteban) fins i tot han pujat a l’onada de l’autoficció. L’humor ‘chanante’ encara cueja.
8. 'EL CASO ALCÀSSER'. Crònica d’una commoció
On el productor Ramón Campos i el cineasta Elías León Siminiani reexploren la investigació d’un cas terrible alhora que ens recorden les pitjors conseqüències de la Gran Batalla per les Audiències. Aplicant al ‘true crime’ els principis del cine documental en primera persona, Campos i Siminiani coprotagonitzen un acostament intens a un capítol traumàtic de la nostra crònica negra.
7. 'MIRA LO QUE HAS HECHO (T2)'. Berto torça el gest
Berto Romero va provar sort amb la comèdia quotidiana i la va encertar. En la seva segona temporada, ‘Mira lo que has hecho’, seguint una mica la línia de molta ‘dramedia’ de mitja hora nord-americana, es basa tant en el gest seriós com el gag. I abraça la metaficció, com establint ponts, d’alguna manera, amb ‘Algo muy gordo’. Només per la seva ambició, es mereix un aplaudiment.
6. 'VERGÜENZA (T2)'. De no saber on ficar-se
Els amants de l’humor de la vergonya ja no poden confiar en Ricky Gervais ni Larry David, però sí en el duo format per Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero, creadors d’aquesta comèdia absurda sobre una parella de sorprenent ineptitud social. En la segona temporada, el Jesús i la Nuria es llançaven a l’aventura de la paternitat. Amb els resultats que es poden esperar.
5. ’FOODIE LOVE’. L’amor és ‘cool’
Es parla dels ‘foodies’ enamorats de ‘Foodie love’ com a gent indigerible, i en part pot ser que ho siguin, però tampoc és que ells no ho sàpiguen. Isabel Coixet analitza els modes de vida ‘hipster’ des del coneixement de causa i l’autoironia, celebrant la recerca de la sofisticació alhora que rient una mica d’aquesta sofisticació. Pel camí, alleugereix el seu cine i li insufla colorisme pop.
4. 'LA PESTE (T2)'. Un impuls definitiu
Després d’una primera temporada claustrofòbica i, tot s’ha de dir, una mica mancada de tensió narrativa, ‘La peste’ ha tornat aquest any reconvertida en un ‘thriller’ històric més accessible i de pols ferm. Alberto Rodríguez només dirigeix dos episodis, però s’hi nota la seva influència (aquesta visió del gènere com a vehicle per a la reflexió social) en tota la temporada.
3. 'GIGANTES' (T2). Tragèdia grega molt espanyola
Ara com ara, voler cultivar els gèneres des d’una òptica adulta s’entén com arriscat. Per sort, allà hi ha (de moment) les plataformes per recolzar els grans del nostre ‘thriller’ com Enrique Urbizu i Alberto Rodríguez, impulsors de, respectivament, ‘Gigantes’ i ‘La peste’. Urbizu ha rematat aquest any amb inspiració una tragèdia grega molt espanyola.
2. 'VIDA PERFECTA'. Perfectament imperfectes
Lena Dunham i les seves ‘Girls’, el malgirbat duo de ‘Broad city’, la celebrada ‘Fleabag’... En les sèries anglosaxones, fa temps que s’estila un feminisme més alliberador que inspiracional, en el que la dona pot ser tan imperfecta com vulgui. Leticia Dolera segueix aquesta línia i es marca una comèdia refrescantment franca i directa sobre les absurdes exigències que ens posem a nosaltres mateixos.
1. 'EN EL CORREDOR DE LA MUERTE'. A la recerca de diverses classes de veritat
Notícies relacionadesLa història de Pablo Ibar, el pilotari condemnat a mort partint de proves dubtoses, podria haver donat peu a una sèrie documental ‘true crime’, però la productora Bambú va triar un tractament diferent: el drama de ficció de gestos més petits que gegants. Carlos Marqués-Marcet, director d’’Els dies que vindran’, es marca aquí un curiós i suggestiu exemple de procedimental sensible.
La llista de millors sèries internacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Carles Cols, Marisa de Dios, Juan Manuel Freire, Julián García, Nando Salvà i Rafael Tapounet
- Actualització de la declaració de béns Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc
- Avís de la Guàrdia Civil Estafa Hisenda: ull a un correu electrònic que suplanta l’Agència Tributària per la renda
- MEDI AMBIENT BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica
- FACTURES AL MUNICIPI Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament
- CIRCULACIÓ Mobilitat no assumeix la culpa de l’accident mortal de Moya