Ramy Youssef: «Tant de bo la meva sèrie canviï la imatge del musulmà»

Quan crèiem que ho havíem vist tot, va aparèixer ‘Ramy’ (Starzplay, des del 13 de desembre): una comèdia familiar musulmana feta als Estats Units. El protagonista, creador i productor és Ramy Youssef, còmic d’estand-up de família egípcia que encarna una versió més apocada d’ell mateix, incapaç de pujar a un escenari a fer acudits, això segur. El Ramy semificcional va per la vida sense un objectiu clar, provant (sense gaire èxit) de conciliar les regles i els judicis de la religió musulmana amb les necessitats de qualsevol millennial de Nova Jersey. Parlem amb l’artífex d’aquesta extraordinària producció de l’estudi A24 (‘Midsommar’, ‘El faro’), de la qual ja es roda segona temporada.

¿Pot explicar-nos com va sorgir el projecte?

Tot el que veia relacionat amb musulmans, al cine o a la televisió, em deprimia. ¿Per què no hi podia haver un personatge aspiracional? ¿Algú que aspirés a la síntesi del tradicional i el modern? D’allà va néixer tot.

¿Quant n’hi ha de Ramy Youssef a Ramy Hassan? No sé si s’atreviria a utilitzar amb Ramy el terme «autoficció».

Té coses meves i coses que no ho són. Per exemple, en la vida real soc més comunicatiu i tinc la sort de tenir una vocació o una família menys tancada. És una versió menys afortunada de mi mateix.

‘Ramy’ comparteix elements amb ‘Master of none’, una altra comèdia malenconiosa sobre un fill d’immigrants musulmans (allà de l’Índia) que intenta conciliar la cultura familiar i els seus propis desitjos. ¿El va influir d’alguna manera?

La veritat és que no gaire. Però sense aquesta sèrie, és clar, potser no existiria ‘Ramy’. Va obrir el mercat, el va diversificar. També han sigut importants ‘Louie’ i ‘Atlanta’, que van redefinir el que podia ser una comèdia. Però jo he fet el camí d’aquests humoristes una mica a la inversa: ¡el meu primer especial [‘Feelings’, disponible a HBO] es va estrenar després de la sèrie!

Les sèries sobre famílies immigrants als Estats Units poden caure en la cursileria i el victimisme, però la seva no ho fa. En absolut. 

Volia evitar tant sí com no tot això que esmenta. Calia buscar la manera de ser emocionals i sincers sense caure en la cursileria. Hi ha gent que pensa que el personatge de l’oncle Naseem és una mena de caricatura. I no ho és, aquesta persona existeix de debò. Hi ha molts musulmans així d’estrictes i incomprensibles. 

El director del pilot va ser Harry Bradbeer, conegut per ‘Fleabag’. ¿El va fitxar perquè buscava una barreja semblant de ‘pathos’ i humor?

Soc un gran admirador de ‘Fleabag’ i em semblava la millor opció. Fer un pilot és complicat, sobretot si barreges tons. Estic content amb aquest primer episodi, però, en realitat, diria que no vam trobar la barreja ideal fins al tercer episodi, a base de polir, polir i polir els guions.

¿Quina mena de conversa està generant la sèrie als Estats Units?

La gent en parla, això sembla. Moltes famílies musulmanes l’han vist i comentat, segons tinc entès. Però em fa més il·lusió encara que la vegin famílies no musulmanes i que així canviï una mica la imatge del musulmà. 

Els deu episodis de la primera temporada es van estrenar junts, com passarà a Espanya. I, no obstant, aquesta sèrie no em sembla apropiada en absolut per fer una marató. Cada episodi és ressonant i mereix una digestió. ¿Com recomana veure-la?

No n’estic segur. De vegades m’agradaria que la gent es prengués el seu temps. I de vegades diria que és millor veure-la d’un cop, per no distanciar-se del punt de vista del personatge. El que recomano és veure-la sencera. Si no no es pot comprendre del tot. 

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

¿Com porten la segona temporada? ¿Quins desafiaments ha volgut tocar?

Estem rodant i va de meravella. Hem sumat Mahershala Ali al repartiment; només amb la seva presència ja engrandeix la sèrie. I quant als desafiaments... Sobretot, he volgut posar en un compromís el meu personatge. Fer-li prendre moltes decisions.