'Queridos blancos': les paradoxes de l'educació

A diferència d’un altre director afroamericà, Spike Lee, que el 2017 va crear una telesèrie basada en la seva pel·lícula ‘Nola Darling’ (1986) i en va dirigir els 19 episodis, Justin Simien només n’ha realitzat de moment 8 dels 30 de què consta ‘Queridos blancos’, sèrie basada en la seva pel·lícula del 2014 ‘Querida gente blanca’. És una manera de prendre certa distància i marcar diferències estilístiques amb l’original cinematogràfic. Gent del calibre de Barry Jenkins (‘Moonlight’, ‘El blues de Beale Street’) ha firmat algun dels episodis.

Notícies relacionades

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

 ‘Queridos blancos’ inicia ara la seva tercera temporada, 10 capítols més de mitja hora de durada en els quals es segueixen les reaccions i vivènciesd’un grup d’estudiants negres matriculats en una universitat privada majoritàriament blanca. La universitat de Winchester va ser presentada com a futur formiguer d’atletes i presidents... blancs. L’episodi inaugural s’obria amb una sentència de l’escriptor i activista negre James Baldwin (precisament l’autor de la novel·la en què es basa ‘El blues de Beale Street’) que segueix marcada amb foc en aquesta nova temporada: “La paradoxa de l’educació és que al començar a tenir consciència, un comença a analitzar la societat en què l’estan educant”.

 Els principals personatges de la sèrie s’han tornat, en general, més sofisticats. Samantha White, mestissa i activista d’ulls blavosos involucrada sentimentalment amb un blanc, té de moment una comesa més secundària. El seu programa radiofònic, que dona títol a la sèrie, el condueix ara la seva millor amiga, Joelle, que manté una relació amb Reggie, però no vol fer-la pública. Rashid segueix enamorat d’ella, cosa que dona peu a un dels moments més tristos i bonics en el segon episodi, mentre que Al es continua radicalitzant i demanant firmes per a tota mena de peticions. Hi ha també moments d’autoconsciència irònica. Davant l’estranya trama d’una secta secreta negra a Winchester, Samantha explota: “És com la tercera temporada d’una sèrie de Netflix”. En això estem.