Sanament

Sanament

Psicologia, conductes i tecnologíes

Fer 'ghosting' als 50: "Tinc la sensació de tenir el poder"

"Domines la situació, et tornes unilateral", argumenta una dona que retarda les respostes a Whatsapp

És una conducta evitativa, descriuen les professionals de la psicologia

Hi ha un 'ghosting' bo, per protegir-se de les exigències constants de la vida adulta

Fer 'ghosting' als 50: "Tinc la sensació de tenir el poder"

David Zorrakino - Europa Press - Archivo

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

"Fer 'ghosting' em dóna poder, em dóna la llibertat de decidir què responc i què no; jo domino la situació, em dóna serotonina, és una manera de posar límits; et tornes unilateral". Qui explica això és una dona de 50 anys que prefereix mantenir l'anonimat i a la que anomenarem Ana. I no és un cas infreqüent, segons les professionals de la Psicologia consultades. Per què en una edat madura s'evita contestar el whatsapp i les trucades de telèfon, en les relacions personals i íntimes? Què motiva aquesta actitud?

"Immadurs de totes les edats"

"Hi ha comportaments immadurs a totes les edats", explica d'entrada la psicòloga Ingrid Mulero. Al fons d'aquestes actuacions hi ha un tipus determinat de personalitat. D'una banda té a veure -com fa l'Anna- "amb l'assertivitat, amb la llibertat de decidir si em vull relacionar amb una persona", explica aquesta professional.

Però també entra en joc l'anomenada “conducta evitativa”, consistent a no atrevir-nos a dir a l'altra persona que no volem parlar amb ella, i optem en aquest cas per evitar la comunicació. Cosa que facilita el món digital i les grans ciutats, on és perfectament possible no tornar a veure determinada persona ni a xarxes ni al carrer.

Mulero fa seves les paraules d'Anna: "És clar que hi ha una qüestió de poder, i es pot fer servir amb un bon fi o per manipular una relació". Com a antídot, la comunicació cara a cara, on la informació majoritàriament no és verbal i es pot detectar què hi ha darrere d'una no resposta.

María José Valiente, psicòloga i col·laboradora de SanaMente, corrobora aquesta explicació evitativa: "Sovint ho fan persones amb una tolerància molt baixa al malestar emocional i, en lloc d'afrontar una conversa que els pot semblar incòmoda, la defugen perquè temen els desacords o perquè no saben com respondre les seves expectatives i les de les altres expectatives".

Una segona adolescència

Mulero explica que, de vegades, qui fa 'ghosting venen d'"una relació molt sacrificada en què no s'ha pogut sentir lliure -cosa força propera al que descriu Ana sobre la seva relació amb una persona tòxica-, i llavors despleguen una segona adolescència. "Hem de ser coherents i conscients del que fem i quines conseqüències té".

El 'ghosting' bo

María José Valiente també crida l'atenció sobre una cosa que practica l'Anna: un cert retard en les respostes, per evitar sentir-se atrapada per l'obligació de contestar immediatament tot. "A la mitjana edat, la vida és una combinació de treball exigent -com el d'Ana, directiva en una companyia-, responsabilitats familiars i assumptes personals constants, i quan el cervell percep saturació, redueix els estímuls socials i intenta protegir-se, és a dir, no contestar no sempre és rebuig, sovint és un mecanisme de protecció".

Notícies relacionades

Per això és habitual el que fa l'Ana: contestar amb dies de retard, respondre només el que és imprescindible, evitar iniciar converses en estar mentalment esgotada, o també evitar "drames" emocionals.

I com es queda qui rep el 'ghosting'?

Mulero també recorda el paper de la víctima, de la persona –amiga o amant– que rep el silenci per resposta. "Confusió, incertesa, i la culpabilització respecte a coses que sovint no són reals; no poder parlar, no poder tancar, no permet aclarir les coses ni reflexionar". I una cosa encara més important, poder identificar "patrons de relació que tinc i que poden no ser funcionals i que es repetiran si no els identifico".