Sanament

Sanament

Documental 'Anhedonia dins la depressió'

Els traumes infantils tripliquen els riscos de patir depressió

"L'associació entre ambdós factors és forta i fins i tot existeix un estudi que parla de causalitat"; relata el psiquiatre Benedikt Amann

"Es tracta d'una feina de canvi de narrativa de la persona, de la seva visió", explica Claudi Camps, director de Salud Mental de Girona

Dayana Abigail, una de las protagonistas del documental Anhedonia dins la depressió

Dayana Abigail, una de las protagonistas del documental Anhedonia dins la depressió / Emilio Morenattí

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

"Em costava molt identificar què sentia, què em passava. I això em feia sentir pitjor. Em mirava al mirall... i no em reconeixia, era com si no fos jo mateixa". "Diguem que em vaig sentir utilitzada, i va ser durant molts anys. Des dels sis als tretze, i els últims anys cada vegada era menys. I ja està. No vull dir més". Qui fa aquest relat en primera persona és Dayana Abigail una de les set persones que protagonitzen el documental 'Anhedonia dins la depressió' ('Anhedonia dins la depresión'), que aborda les possibles causes d'aquest trastorn. Entre elles, els traumes infantils.

Depressió i trauma

"L'associació entre trauma i depressió és forta, i fins i tot hi ha un estudi australià recent que parla de causalitat entre una cosa i una altra. Nosaltres hem publicat un estudi segons el qual el trauma triplica el risc de patir qualsevol ernfermedad mental, inclosa la depressió major i l'ansietat", explica un dels experts més grans en trauma, Benedikt Amann, psiquiatra, psicoterapeuta i investigador de l’Institut de Salut Mental Hospital Mar de Barcelona.

L'estudi australià a què fa referència Amann, és una metaanàlisi (un estudi sobre el conjunt d'estudis existents sobre el tema) de l'any passat titulat "Càrrega de trastorns mentals i suïcidi atribuïble al maltractament infantil" i assegura que "proporciona les primeres estimacions de la contribució causal del maltractament infantil a la salut mental a Austràlia" i subratlla, prevalença i la càrrega dels trastorns mentals a la població". Amann també destaca la importància crucial de la prevenció: "Ho és tot, perquè eradicar els trastorns és impossible, però sí que podem reduir el patiment objectiu".

Al documental, Dayana no vol anar més enllà en l'explicació de les seves vivències durant la infància. La seva mare, Míriam, que també intervé en l'audiovisual, també es mostra respectuosa amb la intimitat de la seva filla i també admet que potser no va saber acompanyar-la com hauria volgut durant la infància. "No ho vaig saber fer", reconeix.

Més riscos

Amann també que hi ha altres factors de risc com el bullying a la feina. "Tinc molts pacients que ho han patit i que els ha causat depressió i necessiten tractament", descriu aquest professional, que insisteix que aquest tipus de vivències són un factor etiològic de risc. "És una cosa molt neurobiològica, perquè provoca canvis hormonals, canvis estructurals funcionals al cervell, i és lògic que creï una vulnerabilitat".

Els factors socials

Amb aquestes vivències tan intenses, també els factors socials tenen a veure amb l'aparició de la depressió, segons recorda Amann i subratllen molts professionals. "Tenim molts pacients que viuen amb 300 euros, això també influeix, crea més quadres depressius, no de tipus biològic però també rellevants a nivell clínic; la biografia social és fonamental per millorar el quadre depressiu", afegeix aquest psiquiatre.

Claudi Camps, psiquiatre i director de Salut Mental i Addiccions de Girona, constata els efectes claríssims entre haver patit abusos i els problemes de salut mental. "També la pobresa, les pèrdues significatives de persones rellevants, o haver patit un cert aïllament social o no tenir capacitat de resolució de conflictes o intolerància a la frustració", són factors determinants. "Perdre la feina, patir una separació, tenir dificultats per accedir a la vivenda... són factors que provoquen un quadre depressiu agut, si bé cal tenir una visió sistèmica", descriu Camps.

Cicatrius que s'arrosseguen

Notícies relacionades

"La gent arrossega cicatrius, si has tingut un desenvolupament amb vivències dures, quan tornes a tenir alguna cosa semblant d'adult se t'obre aquesta ferida, aquesta falla i això s'ha d'estudiar bé quan tens una persona amb depressió perquè de vegades una determinada data, que coincideix amb el dia que va morir la mare, obre una cosa no resolta, profund; els símptomes, potser no veus el quadre complet. Quan ho podem revisar, la persona millora”, descriu aquest professional de llarga experiència.

En concret Camps relata casos de depressió resistent, que ha estat tractada amb Teràpia Electro Convulsiva (TEC), i en fer un altre tipus de tractament, amb medicació però sense TEC, en fan una remissió. "Es tracta d'un treball de canvi de narrativa de la persona, de la seva visió, i aquestes persones passen 20 anys sense tornar a tenir recaigudes; en tenim molts casos", relata el psiquiatre.