La falta de vivenda deteriora la salut mental

«Jo vivia plorant i pensant coses lletges, i un dia em vaig dir: ¿i si em tiro del pis, perquè la meva filla tingui un sostre?», confessa entre llàgrimes de desesperació la Violeta, de 42 anys, en una cafeteria de Badalona al costat del seu marit Braulio, de 30, i de la seva filla Paula, de deu mesos, que gateja per terra. Sí, la Violeta ha pensat a suïcidar-se, tres vegades.

Notícies relacionades

Paco Pérez, psicòleg infantojuvenil: «Veig nens de set anys que demanen als seus pares anar al psicòleg»

Aquesta és la raó per la qual els teus fills s’enfaden tant quan els prens el mòbil o la tauleta, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

L’última va ser quan la van fer fora del pis que va ocupar durant més de tres anys. Ara viuen en menys de 20 metres quadrats en un hostal de Badalona, amb el sou de 1.080 euros que rep ella per una feina en una residència de gent grans. Ell va treballar en negre però va haver de deixar-ho quan va arribar la inspecció. Continua esperant els papers.

El cas d’aquesta família d’origen peruà no és aïllat. «I aquesta incertesa dura temps, afecta la salut física i mental. Es detecten problemes d’esquena crònics, migranya, fibromiàlgia i altres patologies inespecífiques psicosomàtiques», detalla Juli Carrere, tècnic de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Els estudis confirmen que les persones sense llar tenen fins a sis vegades més possibilitats de patir problemes de salut mental.