PSICOLOGIA

7 senyals que indiquen que la teva relació de parella està acabada

Les relacions tenen els seus cicles i, en ocasions, hem d'assumir que el nostre ha acabat

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Ens costa acceptar que la nostra parella ja no ens proporciona el mateix nivell de felicitat del principi. I tot i que de vegades, només és una crisi, en altres moments es poden estar donant senyals més que evidents que indiquin que la relació ja no va enlloc.

Totes les relacions passen per una sèrie de fases fins a la seva consolidació. Aquesta evolució no és lineal ni estable, per la qual cosa és normal confondre certs senyals. Però també hem de saber identificar quan no és una etapa sinó una ruptura evident.

Etapes de la relació

Les relacions interpersonals són objecte d’estudi de la Psicologia. Un dels psicòlegs més famosos dedicats a aquest estudi és George Levinger, cèlebre per la seva teoria sobre les 5 etapes d’una relació de parella.

Partint d’aquesta teoria, podem trobar diverses fases per les quals travessen totes les persones en les seves relacions:

1. Familiarització: començament de la relació en què la unió es basa en l’atracció física i les similituds psicològiques.

2. Desenvolupament: augmenta la dependència i es passa més temps junts.

3. Continuació: compromís a llarg termini i unió ferma de la parella. És la consolidació per si mateixa, basada en altres valors, com la confiança.

4. Deteriorament: aquesta fase, que no sempre es produeix, es caracteritza per la falta de satisfacció.

5. Acabament: desapareix la confiança, la intimitat i l’afecte, i no sempre implica ruptura. De vegades és un matrimoni que es manté pels fills o simplement s’extingeix a la mort d’un dels membres.

Identifica el final

Els senyals no sempre són evidents, i això obeeix que sigui una cosa unilateral, on només una de les persones no vol continuar amb la relació, o que pensem que simplement està evolucionant la parella a una etapa menys íntima.

Els senyals es poden identificar si sabem com i on mirar, basant-nos en la relació quotidiana i en els moments d’intimitat.

1. Falta de confiança.

Es caracteritza per l’absència de moments i secrets que es comparteixen. No sempre és a causa que s’hagi perdut la confiança, sinó que es priva l’altre com a càstig inconscient d’informació important i quotidiana.

2. Interès inexistent o només per un dels dos.

No hi ha trucades de telèfon ni missatges, i són pocs els plans que es proposen. És molt evident quan un dels dos és l’únic que pesta atenció a l’altre i hi ha un desequilibri marcat. Però també pot passar per part dels dos i s’ha de fer autocrítica per identificar-ho.

3. Poc temps en parella.

Es prioritzen les relacions socials, amb amics o familiars. Es passa menys temps en parella i de fer-ho, sempre hi ha una tercera persona. Apareix avorriment, desinterès i apatia en els moments comuns.

4. Relacions sexuals inexistents.

Les relacions sexuals tenen un notable increment en les primeres fases d’una relació. Normalment disminueixen a mesura que passen els mesos o els anys, fins i tot amb períodes d’abstinència. Però pot ser un senyal que demostri la falta d’interès que la parella ha començat a generar-te.

5. Diferències sense solució.

Poden ser degudes a problemes amb els fills o amb les metes comunes, però sempre es procura arribar a un punt intermedi. Quan les diferències són irreconciliables, és un clar símptoma de desinterès pel benestar de l’altre i de la parella.

6. Absència de metes.

Des d’aspectes més bàsics, com les vacances i els viatges, fins a temes més importants com tenir fills o comprar una casa. Sense metes comunes ens podem veure inundats per l’apatia i la es parella pot trencar.

7. Toxicitat.

El desinterès es converteix en control sobre l’altre. Es vigila el seu lleure, la seva feina, les seves relacions i, perillosament, també el seu telèfon mòbil. Desequilibra la parella per complet i pot crear baixa autoestima i dependència emocional.

Notícies relacionades

És fonamental detectar els primers símptomes quan encara tenen solució. Sinó sempre, mitjançant, el diàleg i l’empatia, es pot reformular la situació i acabar, si fos necessari, amb la relació per poder evolucionar i tenir un major benestar futur.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Divorci