L'asil que va obrir la seva porta a la ciència

El CosmoCaixa (Isaac Newton, 26) guarda secrets que van més enllà de la ciència que exposa a les seves múltiples sales. L'edifici històric de color de totxo va ser un asil per a persones invidents i per a embarassades gestionat per monges a principis del segle XX.

Aquest alberg estava ubicat en un edifici modernista amb alguns trets àrabs visibles en les seves formes i tonalitats cromàtiques. El creador del recinte va ser l'arquitecte català Josep Domènech Estapà (1858-1917), autor d'altres edificis de la ciutat com el Palau de Justícia (Lluís Companys, 14-16) o el Teatre Poliorama (rambla dels Estudis, 115).

El 1979, els responsables de l'Obra Social La Caixa, inspirats en l'Exploratorium de San Francisco, van encomanar als arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria la construcció d'un museu de la ciència en aquest recinte, una cosa fins llavors inaudita a Espanya.

Ampliació el 1996

Quan es va remodelar l'edifici, es va conservar part de l'asil «per la seva bona arquitectura i per les possibilitats de reutilització que donava», comenta Jordi Garcés, l'arquitecte que va liderar el projecte. A l'ala oest de l'asil hi havia una capella que no tenia valor arquitectònic. «Però com que era molt espaiosa, vam decidir aprofitar-la», afegeix Garcés.

Notícies relacionades

L’estació de bus de Fabra i Puig es reorganitza pels talls de l’R3

BCN, Marbella i Sevilla, les ciutats amb més pisos turístics il·legals

Amb el pas dels anys, i a causa del gran èxit que va tenir el museu entre els visitants, el recinte aviat es va quedar petit. «L'any 1996 vam iniciar un projecte d'ampliació de les instal·lacions», comenta Lluís Noguera, actual director de CosmoCaixa, que destaca la construcció de cinc pisos subterranis com a base de les reformes que van acabar el 2004.

Dins del museu queda poc de l'asil. L'evolució del recinte l'ha camuflat. «Avui, l'edifici històric acull oficines, congressos i algunes reunions», comenta Noguera. De fet, les oficines actuals tenen la mateixa estructura que les habitacions de l'asil, però ara en lloc de llits amb pacients hi ha taules. Malgrat els constants i necessaris canvis, «el modernisme de tota la vida segueix donant la benvinguda a tots els visitants», diu Noguera.