Carla Rossignoli : «El millor és just quan et ve la idea»

Carla Rossignoli Llobell (Mendoza, 1979) es va criar en una zona de l'Argentina on la indústria vitivinícola té un pes molt important. Molta gent es dedica al disseny d'etiquetes i així va néixer la seva passió pel dibuix. El 2005 va venir per ampliar els seus coneixements com a dissenyadora gràfica.

-¿Per què Barcelona?

-La meva intenció era estudiar a Londres però, pel camí, una amiga que viu aquí em va invitar a visitar-la. Em va agradar tant la ciutat que m'hi vaig quedar. Vaig buscar feina i en vaig trobar el mateix dia. D'això fa més de deu anys.

-¿Sempre ha viscut al Poble-sec?

-Em conec tota la ciutat (rialles). He viscut a Sarrià, al carrer d'Aragó, després a Gràcia, també per la zona d'Arc de Triomf, el Raval i fa uns anys em vaig mudar al Poble-sec. És un barri interessant perquè hi ha espais de coworking (espai de treball compartit)que permeten que els veïns es relacionin.

-Treballava en una editorial, però fa anys va decidir aventurar-se com a  freelance. ¿Per què el canvi?

-Vaig decidir agafar aquest camí per marcar-me a mi mateixa el ritme de treball. Cada any viatjo a l'Argentina a visitar els meus pares i ells vénen aquí. Treballar amb un horari m'obligava a renunciar al temps d'estar amb la meva família. A més, quan treballes amb una figura que està per sobre de tu, el teu treball com a dissenyadora pot ser mal interpretat.

-¿Sentia frustració?

-Totalment. El món del disseny gràfic és molt subjectiu, cada ull té el seu criteri. Molt sovint qui decideix no opina com tu. Ser freelance em permet presentar el meu producte d'una manera directa, sense que hagi passat per altres mans.

-¿Quin consell pot donar als joves que dubten d'aquesta decisió?

-Que es llancin. Cada cop més les empreses contacten directament amb els freelance. La inseguretat al principi és normal, però han de saber que surten projectes a poc a poc.

-Aquest any ha sigut la guanyadora del cartell de la festa major de Sants. ¿Com ha sigut el procés?

-Estava llegint un diari del barri i vaig veure l'anunci del concurs. Aquell cap de setmana no tenia gaire feina i vaig decidir participar-hi. Vaig dissenyar quatre cartells: el de Sants, el d'Hostafrancs, el de la Marina i el del Poble-sec. Finalment vaig guanyar el de Sants.

-És un cartell amb aire pop. ¿En què es va inspirar per crear-lo?

-Vaig col·locar instruments musicals de colors que contrasten amb el fons. Volia que la lletra es llegís de forma clara. La tipografia és plana i sembla feta a mà. Una cosa que ara està molt de moda.

-¿Hi ha modes en la tipografia?

-¡I tant! Fa uns mesos es va posar de moda la cal·ligrafia. Si t'hi fixes, hi ha moltes marques que utilitzen aquesta tipografia, com per exemple, una coneguda marca de cerveses. Aquesta moda ve del moviment DIY (fes-t'ho tu mateix, en anglès), que reivindica les coses fetes a mà.

-¿Com se sent amb un cartell guanyador que es veu a tot arreu?

-Estic contenta perquè he fet una cosa que no havia fet mai, participar en un concurs. És divertit. Crec que ho seguiré fent. També estic contenta de la repercussió posterior.

-El moment més gratificant de la seva feina.

-Just quan el full està en blanc i em ve la idea. Quan saps com comunicar el que et demanen.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

--¿Un creatiu neix o es fa?

-Es fa. Sense cap mena de dubte.