A LA CORDA FLUIXA
La cultura metropolitana es manifesta per denunciar la 'ruïna' que afronta el sector
Més d'un centenar d'artistes i organitzadors s'han concentrat a Barcelona per criticar el tancament d'espais de cultura de proximitat
«Només demanem que ens deixin fer la nostra feina. Si tothom treballa, ¿per què no podem fer-ho nosaltres als locals culturals?»
foto-1
El sector cultural, a la corda fluixa. Artistes i organitzadors respiren amb angoixa davant la incertesa que la Covid-19 i les mesures decretades per les diferents administracions han generat entorn de la cultura. Així, més d’un centenar de persones s’han concentrat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema ‘Respecteu el sector cultural’. La protesta ha sigut organitzada per artistes, propietaris de sales i altres professionals de diferents municipis metropolitans vinculats al món cultural que veuen perillar el seu futur davant les últimes restriccions pels brots de Covid.
Els participants formen part d’una cultura ‘de base’, habituals dels micros oberts i petits espectacles, allunyats dels grans festivals. «Hi ha molta indignació per part del sector. No és només cosa de músics i actors, també hi ha molts locals petits que es queden entre els llimbs i la ruïna», denuncia Javi Jareño, músic de Santa Coloma de Gramenet i un dels impulsors de la protesta.
La concentració s’ha estructurat en files amb l’objectiu de mantenir les distàncies de seguretat i una vegada col·locatsn s’han mantingut 30 minuts callats per condemnar «el silenci i la desaparició a què ens condemnen els polítics». Un silenci que no sempre ha sigut possible respectar a causa d’una manifestació paral·lela que recolzava la reobertura dels gimnasos.
Aquesta indignació del món de la cultura va néixer després que divendres passat, 17 de juliol, el Govern decidís estendre a 12 municipis de la primera corona metropolitana les restriccions que ja s’havien aplicat a l’Hospitalet davant l’escalada de casos positius de coronavirus a l’àrea de Barcelona.
El món de la cultura va ser el més afectat, ja que entre aquestes mesures hi havia el tancament de teatres, cines i concerts. Tot i que la norma planteja algunes excepcions, que poden ser sol·licitades pels ajuntaments, petits locals es veuen exclosos i temen ja per la seva supervivència.
Petits locals davant l’abisme
Marina Parellada és una de les impulsores de la protesta i encarregada de La iguana, un espai dedicat a la cultura de proximitat que s’ubica al barri de Sants de Barcelona. Parellada explica que va rebre com «un cop molt dur» les recents restriccions després de veure com amb la nova normalitat el sector començava a tirar endavant. «Entenc que si el virus creix cal aplicar mesures, però no sembla que els polítics sàpiguen que en aquest sector també ens estem morint. Les institucions desconeixen totalment el món cultural de l’àrea metropolitana», manifesta.
Parellada se sent doblement discriminada: respecte a grans festivals culturals –alguns dels quals s’han mantingut– i als bars. Al seu local també tenen servei de bar, però explica que aquests dies no hi entra ningú perquè ha hagut de cancel·lar els concerts i esdeveniments que tenia programats, que són el reclam dels seus clients.
Una situació molt similar descriu Rebeca Ceballos, veïna de Sant Adrià del Besòs i una de les encarregades de la sala New Fizz de Barcelona, que ha hagut de deixar de fer concerts. Igual que Parellada, també remarca que el seu negoci no és tan diferent d’un bar i que el públic acudeix pels espectacles, de manera que si els cancel·len no tindran gent. «Si no ens deixen fer cultura als locals petits al final només sobreviuran les grans sales», assevera Ceballos.
La setmana passada, l’Asacc (Associació de Sales de Catalunya) ja va reivindicar que «les sales de concerts no són l’origen dels rebrots» i va instar les administracions a fer «seguiment dels botellons, raves, festes privades il·legals i xiringuitos de platja». Per la seva part, Javi Jareño adverteix que la situació encara pot ser més dura en algunes ciutats metropolitanes perifèriques i més petites, on el públic potencial «és molt menor».
«Que ens deixin treballar»
«Dels set mesos que portem d’any, molts locals només n’han pogut obrir tres», remarca Mon Feijóo, cantautora de l’Hospitalet de Llobregat i organitzadora d’esdeveniments al Lennon’s Club, de la mateixa ciutat. I és que en el sector cultural, que també va ser un dels primers afectats a l’inici de la pandèmia al març, plou sobre mullat.
«Només demanem que ens deixin treballar. ¿Si tothom treballa i els metros van plens, per què nosaltres no podem fer-ho als locals culturals?», lamenta Feijóo.
Els artistes de carrer també es manifesten
Notícies relacionadesAl final de la concentració, una segona protesta, també en recolzament a la cultura, ha irromput a Sant Jaume a ritme de processó. Tot i que alguns dels assistents s’han quedat a donar suport a la segona, els organitzadors de la primera protesta es desmarquen no del missatge, sinó de la manera de reivindicar-se.
Segona protesta del món de la cultura de proximitat, també a la plaça Sant Jaume. /
Així, entre tambors i marionetes, els participants han arribat al centre de la plaça i s’han separat per formar un semicercle, procurant mantenir les distàncies de seguretat. En aquesta segona concentració s’ha llegit un manifest en el qual s’han reivindicat proclames com: «L’art de carrer no és delicte i el carrer continua sent nostre» i s’ha exigit la «reobertura de tots els espais culturals».
