memòria històrica

Un centenar de testimonis ja formen part del Banc de Memòria Oral local de Santa Coloma de Gramenet

L'objectiu és recuperar i conservar la memòria local i donar a conèixer el passat més recent de la ciutat, des de la segona república fins a la transició

Gràcies a les aportacions ciutadanes es va aconseguir el 2019 senyalitzar cinc nous refugis antiaeris, que es van sumar als 17 que ja s'havien localitzat el 2017

portadamemoria2020

portadamemoria2020

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Recuperar i conservar la memòria local i donar a conèixer el passat més recent de la ciutat, des de la segona república fins a la transició democràtica. Aquest és un dels principals objectius del Banc de Memòria Oral impulsat per la Regidoria de Memòria Històrica a través del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. 

Un total de 108 colomencs ja han aportat aquests últims anys el seu registre oral. La iniciativa segueix vigent a fi de continuar aprofundint en el coneixement d’una realitat, moltes vegades silenciada, a la qual només es pot accedir mitjançant el testimoni de les persones que la van viure en primera persona.

Testimonis enriquidors

La recerca de fonts orals és una de les eines de treball més utilitzades per recuperar la memòria històrica d’un lloc i obtenir elements de reflexió crítica i de memòria i identitat col·lectiva. 

A Santa Coloma, el Banc de Memòria Oral continua necessitant l’aportació dels ciutadans. El perfil de les persones entrevistades no respon a un patró prefixat, sinó que pretén ser el més ampli possible per aconseguir un ventall d’opinions i experiències diverses que enriqueixin el coneixement de l’època.

¿Què t’han explicat de com era la vida en la República? Recordes els bombardejos o els refugis? ¿Com era la teva escola en la postguerra? ¿Quina vivència et va impactar més d’aquells anys? Aquestes són algunes de les preguntes del qüestionari dirigit a les persones que decideixen aportar el seu testimoni. Les entrevistes són gravades i poden allargar-se durant una o dues hores, o al llarg de diverses sessions, en funció dels records que la persona pugui o vulgui aportar.

No es tracta de donar testimoni de fets excepcionals, sinó de proporcionar històries de vida que, sumades a d’altres, ajuden a construir un retrat fidedigne de l’època. La informació recollida, que sempre es contrasta amb altres fonts, ha permès avançar en la investigació històrica i complementar accions com publicacions, conferències, exposicions i vídeos documentals.

Accions destacades

Per exemple, gràcies a les aportacions ciutadanes al Banc de Memòria, es va aconseguir el 2019 senyalitzar cinc nous refugis antiaeris, que es van sumar als disset que ja s’havien localitzat el 2017 a partir de fonts documentals. Així mateix, també es va elaborar el 2008 el vídeo Testimonis d’un record, una crònica de Santa Coloma de finals dels anys 50 fins a la transició, a partir dels testimonis de 30 dones, sobre temes com els carrers, les escoles, els mercats i els transports.

Projecte pilot

Al maig, el Museu acollirà l’exposició itinerant ‘El farcell de la postguerra: Quan la gana aguditza l’enginy’, que mostra com es va alimentar la població des del final de la contesa civil fins a la dècada dels 50. 

A Santa Coloma, la mostra es complementarà amb un audiovisual, que conté testimonis audiovisuals de ciutadans colomencs de l’Arxiu de Memòria Oral, en què parlen dels seus records sobre temes com l’estraperlo o les cartilles de racionament. 

Notícies relacionades

Es tracta d’una prova pilot que en un futur podria estendre’s a la realització d’altres audiovisuals sobre altres temàtiques relacionades amb aquest període històric.

¿Qui hi pot participar?

La ciutadania colomenca que vulgui donar el seu testimoni per configurar el Banc de Memòria Oral. Serveixen tant grans com petites històries, totes són testimonis de com era la vida durant l’època que va des de la segona república fins a la transició. Per establir un primer contacte s’ha de trucar al museu: 93 385 71 42

Més notícies de Santa Coloma