Anar al contingut

PRÈVIA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS

ERC s'afegeix a la pugna per arrabassar la majoria absoluta del PSC a Santa Coloma el 26-M

Els republicans provaran d'aprofitar el rebuf de les generals, entrar al consistori i esgarrapar vots socialistes com ara SOM Gramenet, ECP i Cs

A diferència del 2015 i després de l'experiment fallit de sumar amb l'entorn de la CUP, Podem s'integra a la coalició d'En Comú Podem

Manuel Arenas

ERC s'afegeix a la pugna per arrabassar la majoria absoluta del PSC a Santa Coloma el 26-M

Guillem Roset

Una comparativa entre les candidatures que es van presentar a les municipals del 2015 i les que es presenten a les del pròxim 26 de maig a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) no revela canvis que cridin especialment l’atenció a primera vista. Tornen a ser deu candidatures, desapareix UPyD, hi entra ConvergentsCiU canvia de nom –Junts per Catalunya- i repeteixen les cinc candidatures amb representació en el consistori colomenc: PSC (14), SOM Gramenet (6), Cs (3), comuns (2) i PP (2).

No obstant, tenint en compte els molt propers resultats de les generals del passat 28 d’abril i els moviments en aquest últim mandat, és possible concloure que el pròxim Ple municipal de Santa Coloma sí que presentarà modificacions rellevants en la seva composició. Essencialment dos.

En primer lloc, ERC, que actualment no compta amb cap edil en el plenari colomenc –en les municipals del 2015 es va quedar a tan sols 94 vots d’aconseguir-ne un–, afronta la precampanya afegint-se a les tres forces –SOM Gramenet, En Comú Podem (ECP) i Cs– que potencialment poden fer perillar –sobretot esgarrapant vots a l’esquerra– la majoria absoluta del PSC (14 regidors de 27), que el passat 28-A va tornar a fer de Santa Coloma el gran bastió socialista a Catalunya: a cap altra ciutat de més de 50.000 habitants va sumar més del 37,8% dels vots.

En segon terme, també hi haurà una reestructuració al bloc dels comuns. L’any 2015 es van presentar, d’una banda, ICV i EUiA en coalició juntament amb Gent d’Esquerres i Entesa; i, per una altra, la marca Podem va convergir amb l’entorn de la CUP –integrada a l’antiga Gent de Gramenet– en la candidatura de SOM Gramenet, actual líder de l’oposició colomenca.

No obstant, a mitjans del 2017 l’invent es va torçar, tal com ha acabat passant també a Badalona (Barcelonès), on també va dimitir el regidor de Podem. A Santa Coloma l’embolic el va començar Jesús Sánchez, candidat de Podem, desvinculant-se de la candidatura SOM Gramenet, amb la qual va ser regidor. Això ho va aprofitar Podem per acusar SOM Gramenet de virar cap a “una línia de pensament únic” independentista, a la qual cosa la candidatura municipalista va respondre que, malgrat que no es declaraven independentistes, sí que consideraven la independència de Catalunya com “la millor opció” i demanarien el vot pel ‘sí’ davant d’un eventual referèndum d’autodeterminació, una cosa que xocava amb la línia de Podem.

Les conclusions més immediates després de l’embolic són que la marca Podem es presenta a Santa Coloma integrada a la coalició d’ECP; que l’exregidor Sánchez serà el número tres d’aquesta llista i, finalment, que les divergències sobre la qüestió catalana han suposat que l’esquerra no independentista aliena al PSC es reagrupi a Santa Coloma després de l’experiment del 2015.

La majoria absoluta del PSC, el gran interrogant

Després dels resultats de les generals del 28-A, les anàlisis sobre les municipals del 26-M han de partir d’una base: no es poden extrapolar sense més ni més els resultats d’unes eleccions a les altres, perquè en clau municipal es vota de manera diferent i perquè, històricament, en les municipals sol caure la participació –una cosa que sobre el paper beneficia els partits menys votats–: el 2015, a Santa Coloma, va ser d’un 53,99% en les municipals, mentre que en les generals d’aquell mateix any va ser d’un 71,09%. Tot i així, és impossible avaluar els escenaris de les pròximes municipals sense mirar cap a les passades generals, tot i que sigui com a primera aproximació.

Assumint que, segons les dades històriques –el PSC sempre ha governat des de 1991–, l’últim 37,8% de les generals i el 40,68% de les municipals del 2015, Núria Parlon (PSC) tornarà a ser l’alcaldessa de Santa Coloma, cal veure si els socialistes aconseguiran revalidar l’actual majoria absoluta, que van recuperar el 2015 després de perdre-la, 'efecte Pretòria', el 2011. Perquè Parlon no repetís a l’alcaldia haurien de sumar les tres úniques candidatures que sobre el paper podrien arribar a pactes: ERC, ECP i SOM, un escenari difícil d’imaginar, perquè els tres partits no només poden esgarrapar potencialment vots al PSC, sinó també debilitar-se entre ells.

No obstant, tot i que no és impossible, l’escenari de la majoria absoluta socialista es planteja més difícil que el 2015, amb un ECP que va guanyar a la ciutat les generals del 2015 i 2016; un Cs local més fort que llavors –de fet, van treure al mateix PSC 12 punts percentuals en les catalanes de 2017–; i una ERC en auge que vol aprofitar el rebuf exitós de les generals per, amb tota probabilitat, entrar al consistori colomenc. Una altra qüestió serà veure si, en cas de no aconseguir la majoria absoluta, el PSC governa en minoria o pacta, com ja va fer amb ICV el 2011.

Participació i lideratges locals, factors determinants

Tot i que tot apunta a cert transvasament de vots de SOM Gramenet a ECP després de la translació de la marca Podem a l’espai dels comuns, si la candidatura municipalista resisteix dignament, ECP manté números de les generals, Cs no s’escalabra i ERC entra al consistori, sembla complicada la majoria absoluta de la candidatura liderada per Parlon.

Una vegada més, tot dependrà de la participació i, especialment, de la mobilització del votant d’esquerres, majoritari a Santa Coloma. Si és alta –ho seria, segons l’històric colomenc, si rondés el 60%–, el PSC té tots els trumfos; si és baixa, els partits menys votats en solen sortir beneficiats, especialment els nacionalistes, amb un vot més fidel i arrelat. Es pot recordar que, com a mínim, en les eleccions municipals es requereix un 5% dels vots per obtenir representació municipal.

Un altre factor a tenir en compte en unes eleccions municipals és el dels lideratges i visibilitat dels candidats. En aquest sentit, parteixen amb clar avantatge les candidatures els líders de les quals ja tenen presència al consistori; especialment el PSC, ja que Parlon porta a l’alcaldia des del 2009 i, malgrat els canvis, manté en les seves llistes cares tan mediàtiques a la ciutat com les d’Esteve Serrano, Petry Jiménez i Dani Salgado, actuals primer tinent d’alcaldessa i regidors de Govern. 

També ECP, la llista del qual encapçalen Jonatan Fornés, Núria Larroya i Jesús Sánchez, dos d’ells amb experiència en el ple i tots tres amb recorregut en moviments associatius locals. I també Cs, que repeteix al seu 'top 3' amb Dimas Gragera –també diputat per Cs al Parlament–, Salvador Tovar i María Duarte, a més d’haver-se reforçat amb els fitxatges de líders veïnals com ara Teresa Jiménez, presidenta de l’associació de veïns de Can Franquesa. Per la seva part, el PP repeteix amb David Zambrana al capdavant i, aquesta vegada, porta de segon José Llobet.

Finalment, la llista de SOM Gramenet, que posa en pràctica la rotació dels seus càrrecs, queda encapçalada per Albert Gerard Ventura, Gemma Oliva i Jaume Abelló. Quant a ERC, són Sam Núñez, Gemma Español i Salvador Clavera els que lideren la candidatura.

El desequilibri local entre l’esquerra i la dreta

Si hi ha una cosa clara de cara a les municipals del 26 de maig a Santa Coloma és que l’esquerra guanyarà per golejada la dreta. Els resultats de les generals ja suposen una avantsala suggeridora: per blocs, a Santa Coloma l’esquerra (PSC + ERC + ECP) va sumar el 68,84% dels vots, mentre que la dreta (Cs + PP) va assolir el 21,17%, al qual es podria sumar el 3,86% de la ultradreta de Vox. Aquest plantejament, sumat al declivi generalitzat del PP –fins i tot Albiol es desvincula del partit a Badalona– i als bons resultats de l’esquerra en termes municipals, porta a un escenari de desequilibri local a l’eix esquerra-dreta.

També existeix cert desequilibri entre les candidatures partidàries de la independència de Catalunya i les que no en favor d’aquestes segones, tot i que el precedent dels bons resultats de SOM Gramenet suposa que no sigui tan pronunciat com a l’eix esquerra-dreta. 

Malgrat que la qüestió catalana transcendeix amb escreix les municipals, és evident que jugarà el seu paper, especialment quant a la crida al vot dels partits independentistes per a les eleccions europees, que són també el mateix 26-M i podrien incentivar en termes simbòlics els electors a acudir a les urnes per dipositar la seva confiança en caps de llista tan mediàtics com els polítics Oriol Junqueras (ERC), actualment en presó preventiva, i Carles Puigdemont (Junts per Catalunya)expresident de la Generalitat, tot i que l’exigu 2,12 de Junts per Catalunya en les generals –per sota de Vox– deixa entreveure la seva irrellevància a Santa Coloma.

La incògnita de Vox i el votant de dretes

Amb l’únic precedent de les generals del 28-A (3,86%), és molt complex i arriscat entreveure el rol que jugaran la dreta i la ultradreta en el pròxim Ple colomenc. Assumint que Cs entrarà al consistori, probablement augmentant el seu actual nombre de regidors –com ECP–, no seria excessivament sorprenent que el factor ‘vot útil’ de Cs a nivell local, la mobilització del vot d’esquerres i la patacada del PP deixessin fora de l’Ajuntament de Santa Coloma tant el PP com Vox.

Amb els números de les generals, el PP hi entraria per la mínima i Vox en quedaria fora, malgrat que a Santa Coloma va obtenir millor resultat que la mitjana catalana i que la província de Barcelona (3,60%), uns 2.227 vots. Ara bé, en cas que la participació caigués en les municipals –molt probable– i que el votant de dretes es mantingués fidel –fins i tot en detriment del PP–, la ultradreta podria entrar per la mínima en el ple colomenc, una cosa que ja va passar el 2011, quan Plataforma per Catalunya –ara integrada a Vox– va obtenir ni més ni menys que 3.516 vots, fet que li va permetre sumar 3 regidors.

La clau per comprendre el potencial paper de l’extrema dreta és veure si aquests 2.227 electors que van decidir confiar en Vox el passat 28-A ho tornaran a fer el pròxim 26-M o si, al contrari, s’abstindran o optaran per una altra formació a nivell local, segurament el PP o Cs. Tot i que el gruix de les municipals a Santa Coloma es jugarà a la banda esquerra, la dreta també lliurarà la seva particular batalla, que dependrà en gran manera que la participació sigui baixa, la qual cosa facilitaria l’obtenció de més del 5% dels vots.

Més notícies de Santa Coloma a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Ajuntaments