El dia del llibre i la rosa

Sant Jordi 2022 sobreviu a un carrusel de tempestes

  • La jornada va començar de manera espectacular amb el carrer ple de gent, però els cruels xàfecs van impedir una diada històrica

Sant Jordi 2022 sobreviu a un carrusel de tempestes

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

«L’abril és el mes més cruel, fa sorgir / lilàs de la terra morta / barreja record i desig, remou / les febles arrels amb la pluja primaveral». La crueltat de l’abril, com la descriu T.S. Eliot a ‘La terra erma’, va tenir aquest dissabte, diada de Sant Jordi, una ració extra d’acord amb les inclemències del temps. Es va fer de dia amb el cel tapat, amb una pluja modesta gairebé demanant perdó, i a mig matí la gent s’havia llançat de cop sobre la superilla llibresca. L’engranatge de les firmes, l’alegria dels lectors, les cues, ens tornaven una imatge que no vèiem des del 2019, una exhibició impúdica de ciutadania feliç, desemmascarada, fent-se petons i ensumant les roses (això és gairebé una metàfora perquè les roses de Sant Jordi van deixar de fer olor fa molt temps, però serveix per retratar el grau d’eufòria). Per coronar l’emoció, es van apartar els núvols i va sortir el sol.

Tan emocionat estava Javier Cercas rebent els seus lectors en una parada del passeig de Gràcia que no deixava de repetir a qui li preguntava allò que tant li agrada dir: que Sant Jordi és un «miracle», una festa que no té parangó a cap lloc del món. «I per coronar el miracle mira quin sol esplèndid fa ara».

El cel s’ennegreix

Va ser dir això i caure una calamarsada, la primera de les quatre onades de pluja que al llarg del matí i la tarda van remullar la ciutat dels llibres, no ja cruelment a la manera d’Eliot, sinó més aviat amb acarnissament i sadisme. Feia tant que s’esperava un Sant Jordi ‘comme il faut’ que no ens mereixíem el que va passar. El llibre és possiblement un dels objectes més ben dissenyats del món, però té un punt feble, l’aigua. I va caure aigua amb ganes. I va bufar un vent que es van emportar algunes carpes dels estands de la part baixa del passeig de Gràcia, creant un caos que va necessitar fins i tot la intervenció dels bombers.

Molts llibres es van fer malbé, provocant en algun cas llàgrimes a la pluja d’alguna llibretera que contemplava com se n’anava en orris la feina de molts mesos. Els tendals de les parades van començar a volar pels aires deixant el material a mercè de la tempesta. Laura Huerga, editora de Raig Verd / Rayo Verd va veure com 12 metres lineals de llibres es convertien en pasta de paper. Per a una editora independent i petita un contratemps així és una cosa greu. Entre les diverses imatges es va poder veure Jon Sistiaga, que presentava ‘Purgatorio’, la seva primera novel·la, aguantant la carpa amb una mà davant el vent amb l’ajuda del seu editor, David Trías, i firmant amb l’altra. El periodista que va cobrir conflictes com els de l’Afganistan i l’Iraq, assegurava no haver-se vist mai en una situació semblant.

Els gestos dels autors

Notícies relacionades

Carles Porta, un dels supervendes del dia gràcies al llibre ‘Crims: llum a la foscor’, que forma part del seu projecte transmèdia radiofònic i televisiu (la nova temporada de la sèrie s’estrena el 2 de maig), veient que, malgrat el xàfec, els seus incondicionals fans no abandonaven la cua, va sortir a reunir-s’hi sense importar-li quedar ben xop. El gest va ser rebut amb crits de joia. Més caut va ser Cercas, que després de no triomfar com a profeta va convidar els seus lectors enmig de la pedregada a acompanyar-lo dins la carpa. És la primera vegada que s’ha vist una cosa igual en un Sant Jordi, malgrat que moltes vegades la pluja ha sigut un convidat no volgut. Però més enllà de les reaccions dels autors, els que es mereixen una menció especial van ser els lectors que van aguantar drets i amb paraigua, que en la majoria dels casos no els protegia de la tromba d’aigua.

La pluja en fi ha enfosquit un dia en què autors, editors, llibreters i, especialment, el públic, ho ha posat tot de la seva part perquè fos gran. La nouvinguda normalitat ens hauria d’haver portat a parlar de la tornada dels autors estrangers com Jo Nesbo, Petros Màrkaris i Theodor Kallifatides després de la travessia del desert pandèmica. El premi Nobel turc Orhan Pamuk va passar per Barcelona per participar en els diàlegs de Sant Jordi però va haver de marxar divendres camí de París, on tenia una altra cita No va quedar gaire decebut de perdre’s el Sant Jordi perquè, va dir, millor no ser-hi si estava previst que havia de ploure.