Pregó de Sant Jordi

Irene Vallejo ens va dir: llegir no és sexi, és un «plaer desenfrenat»

La celebrada autora de ‘L’infinit dins d’un jonc’ va defensar la sensualitat de les lectores en l’arrencada de la diada del llibre

4
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Un assaig que va aparèixer a finals del 2019 i s’ha fet gran durant la pandèmia, com un símbol que els llibres ens ajuden a animar-nos en l’adversitat. Encara ara, més d’un any i mig després, ‘L’infinit dins d’un jonc / El universo en un junco’, d’Irene Vallejo, continua estant entre els cinc llibres més venuts, acumulant edicions i traduccions (36) a altres llengües. És un llibre miraculós, un cant d’amor als llibres i la seva història, un assaig que no ho sembla, en què es barregen en sàvia proporció la cultura popular i l’erudició i que ha aconseguit l’estrany privilegi de situar-se en el rànquing sense campanyes de màrqueting, a pèl, només amb lectors entregats. Estar tant temps a dalt de tot durant més d’un any és una cosa que encara sorprèn aquesta jove de Saragossa que tot just en fa dos se situava entre els treballadors precaris de la cultura com a divulgadora de la filologia clàssica a les biblioteques i instituts, amb sis llibres que van passar desapercebuts per al gran públic. Avui se situa a la mateixa lliga que un gegant com Yuval Noah Harari i el seu ‘Sàpiens’.

La més adequada

Així que, com bé va dir el periodista Xavi Ayén, encarregat de parlar amb Vallejo aquest dijous al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, «no hi ha ningú més apropiat que ella per fer aquest pregó de la lectura». Aquest 2021 l’acte tradicional promogut per les Biblioteques de Barcelona, que altres anys suposava el tret de sortida de la festa de Sant Jordi, en aquesta ocasió, amb la celebració estesa, queda situat al mig de la diada amb les compres ja molt avançades.

I Vallejo, que a poc que li preguntin desplega el seu apassionament bibliòfil. Va evocar els dracs que suposadament vivien a les zones inexplorades dels mapes i les harpies que portaven tempestes, pestes i infortunis, com un exemple màgic dels horrors de la pandèmia en què ens trobem. I davant això va situar la lectura com «un acte sensual» carregat d’hedonisme, esprement la gràcia de l’acte de llegir. «Les lectores dediquem moltes hores de la nostra vida al plaer desenfrenat. Ho fem estirades, assegudes, ajagudes, fetes un cabdell, al llit, és clar, però també en altres llocs, de vegades de cap per avall o de cara amunt», va dir apujant així la temperatura d’una platea més desangelada pel seu reduïdíssim aforament. «Gràcies als llibres vivim a la pell dels altres, toquem els seus cossos i ens enfonsem en la seva mirada». Però faltava la punta etimològica per comprendre bé tot aquest desenfrenament eròtic. Jordi ve del grec Giorgos, «un nom que té la mateixa arrel que orgia». Mai tornarem a pensar en el sant busca-raons de la mateixa manera que abans de saber aquesta dada.

Llegir és eròtic

Que llegir és una cosa sexi és un eslògan que s’hauria de reivindicar perquè tradicionalment, com evoca Vallejo al seu llibre, les dones que llegien no gaudien de gaire predicament eròtic. Davant un auditori d’editors però també de bibliotecàries, va evocar la famosa seqüència de la pel·lícula de Nadal ‘¡Que bonic és viure!’ en què el protagonista intenta suïcidar-se i un àngel el frena mostrant-li com haurien viscut els seus éssers estimats si ell no hagués existit. «Tots han tingut vides desastroses i solitàries però el cas de la dona és el pitjor: una bibliotecària de monyo atapeït, amargada i soltera. Davant això el protagonista es convenç que val la pena viure només perquè la seva dona no sigui una bibliotecària». Les rialles de les bibliotecàries, que coneixen la realitat d’aquesta professió de dones modernes i compromeses, van ser molt còmplices.

Notícies relacionades

I si algú dubtava de l’esmentat esperit eròtic de la celebració, aquí estava Vallejo per anunciar que no hi ha res millor que compartir el desig, especialment si és el de la lectura. Regalar un llibre seria, per tant, compartir aquest desig. «Regalar un llibre és una cosa molt especial, perquè hi deixem alguna cosa de nosaltres mateixos. Quan rebem un llibre d’una persona estimada la busquem entre les línies de l’obra. A mi m’agrada que els llibres circulin, que passin de mà en mà, cedir-los a les biblioteques, no m’importa que no me’ls tornin. M’agrada aquesta promiscuïtat lectora. Estic convençuda que els llibres són feliços quan passen de llit a llit. Aquest és el sentit que fa tan especial aquest Sant Jordi». O el que és el mateix, aquesta vegada Sant Jordi no mata el drac sinó un bitxo molt més petit però més nociu.