31 d’oct 2020

Anar al contingut

¿Què fa un escriptor com tu en un dia com aquest?

Una passejada amb tres escriptors literaris en la jornada editorial més mediàtica

ELENA HEVIA / BARCELONA

¿Què fa un escriptor com tu en un dia com aquest?

ALBERT BERTRAN

Entre el  bullici, les riuades ingents de persones, les fotos, els globus de colors, les lipotímies, les dedicatòries i els adolescents embogits per l'últim fenomen d'internet, hi ha molts Sant Jordis en aquest Sant Jordi. I a vegades, el més estrany de trobar en aquesta selva –el símil té tot el sentit perquè molts en el seu difícil camí entre caseta i caseta desitjarien tenir un matxet per obrir-se pas - és, precisament, un autor. I un autor literari, per a més senyes. ¿Què fa un escriptor així en un remolí com aquest? Traslladem la pregunta a tres escriptors, Pere Gimferrer, Enrique Vila-Matas i Claudio Magris, que no han temut baixar al fang de la firma, la cadira incòmoda i la calor insuportable. Han sobreviscut i ho expliquen.

UN POETA EN LA DIADA 

Preguntar-li a Pere Gimferrer, poeta, acadèmic, editor i home savi, quin va ser el seu últim Sant Jordi suposa embarcar-se en una llarga i detallada explicació: "No firmava des del 1983, quan vaig publicar la meva novel·la 'Fortuny'. Recordo que va ser a l'antiga Catalonia juntament amb Isabel-Clara Simó i Montserrat Roig". Gimferrer està pletòric, se sent a gust.  Ha arribat a firmar molt més del que imaginava (amb un boli Bic) el seu poemari 'Marinejant'. És conscient que un poeta, creador associat a poques vendes, és una raresa en la diada –de fet tan sols Víctor Obiols l'ha acompanyat en la llarga llista-  i això el porta a recordar que Lord Byron en una Anglaterra gairebé analfabeta va arribar a vendre 30.000 exemplars del seu llibre 'El corsari' -"que no és el millor", valora- mentre que Rimbaud tan sols va aconseguir col·locar en el mercat 12 exemplars mentre va viure a França. "Potser no torno a firmar més", diu entre melancòlic i divertit.

COM UN FAMÓS CUINER

Enrique Vila-Matas està una mica més tens. Té al davant un llarg programa de firmes dels seus llibres 'Marienbad eléctrico' i 'Porque ella no lo pidió' i de sota mà confessa que en el fons enveja el seu amic Juan Marsé que aquest any amb novetat en el mercat ha volgut reafirmar-se en la seva antiga decisió de no firmar [va fer una excepció amb 'Caligrafía de los sueños']. Vila-Matas ha vist de tot, ha acompanyat el "calb de la tele" i el "tipus de la jungla", i no es queixa perquè d'aquestes experiències n'han sorgit, filtrades per la seva particular mirada, columnes periodístiques. Però no per això deixa de doldre's del que considera un pes excessiu de la promoció: "Abans, aquesta feina requeia en  els editors ara som els escriptors els que hem de defensar els nostres llibres. I és una activitat que ens impedeix escriure. És una mica com el que passa amb els cuiners famosos, quan tenen reconeixement, deixen de cuinar per muntar franquícies".

CELEBRACIÓ AMB VI I ROSES 

Per Claudio Magris, debutant en Sant Jordi, no hi ha millor signe de civilització que un llibre. L'exquisit italià, al qual se'l percep una mica sobrepassat pel tumult reconeix el cansament encara que el seu programa s'hagi reduït a tan sols dues sessions en què no ha parat de firmar. "És una festa en la qual el que importa no és tant el llibre en si –perquè un llibre necessita tranquil·litat i silenci- sinó l'apassionament. Aquí és presentat com si fos una rosa o un bon got de vi. És una celebració de la vida en què, com diem a Trieste, ‘siamo tutti in ganga'". O el que és el mateix, una exaltació de l'amistat a la italiana.