Xarxa social de tinta i paper

Can Contijoch fa olor de tinta i paper, els dos ingredients que impregnen les seves parets i amb els quals ha escrit la història d'aquesta llibreria, la de referència de Manlleu.«Tot va començar al carrer del Pont, el 1940»,recorda Fina Sala, al capdavant de la llibreria des que es va casar, el 1961, als 23 anys. El seu sogre, Tonet Contijoch, tenia una impremta i la seva dona va obrir una papereria on va començar a servir llibres el 1958. Cap al 1963 es van traslladar al passeig de Sant Joan, la ubicació actual de Can Contijoch. Llavors, els llibres i els objectes de papereria es barrejaven en menys de la meitat del local; la resta l'ocupava la impremta.«Fa 15 anys, la impremta va desaparèixer i vam ampliar la llibreria»,explica la Fina.

Així va ser com els llibres van ocupar la botiga, van forrar les parets i es van escampar (de manera ordenada) per una taula central. Una disposició que recorda una parada de mercat, ideal per conversar, compartir i aconsellar, una xarxa social de paper.«Pots tocar-los, ensumar-los, triar, remenar, canviar impressions, disfrutar de recomanacions¿», descriu Carme Trillas, la lectora que la recomana. Trillas confessa que a la llibreria s'hi sent com a casa. No deixa de ser curiós: ella és regidora de Policia i Serveis Socials de Manlleu i la Fina forma part d'un grup polític local a l'oposició.

Fina assegura que la clau de Can Contijoch és el tracte amb el client («personalitzem la selecció, sabem què podem oferir i a qui»). La Carme no només es fia de les recomanacions de l'oposició, sinó que ella mateixa també aconsella la Fina. Aquest contacte personal i el tacte del llibre és la diferència entre Can Contijoch i les llibreries virtuals, argumenta la Carme, que confessa que ha intentat canviar el paper per l'e-book amb molt poc èxit: el troba pràctic però impersonal. La Fina hi està d'acord, tot i que no es tanca portes: la seva llibreria forma part de Liberdrac (una plataforma digital que reuneix una quarantena de llibreries catalanes) i també ofereix títols en suport electrònic. Però totes dues ho tenen clar: el llibre imprès encara està viu. Com a prova, la Carme sosté que els llibres es venen tot l'any:«Amb la crisi, s'ha recuperat com a regal útil», diu.

Donar la talla

Entre llibres no hi ha lloc per a rivalitats polítiques, i encara menys quan lectora i propietària pertanyen a dues famílies establertes a Manlleu des de fa generacions.«La meva mare i la seva cunyada, Josefa Contijoch, havien anat al col·le plegades», explica la Carme. ¿Josefa Cantijoch? Sí, l'autora deSense alè(premi Ciutat de Barcelona) acostuma a passar per la parada per Sant Jordi per donar un cop de mà.

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

Aquest any, la Josefa no hi podrà ser, però Can Cantijoch sortirà al carrer com ho ha estat fent des de fa 40 anys. La Fina i el seu equip es presentaran al seu examen anual amb nervis. Més tranquil·la, la Carme passarà per la seva parada favorita per comprar, recomanar. En definitiva, a viure la festa i plantar-li cara a la crisis.

>> ESPECIAL SANT JORDI: Totes les recomanacions literàries per a la diada.