La incidència de la gonorrea es triplica en cinc anys a Espanya entre joves i adolescents

A Europa, els sistemes de vigilància epidemiològica han evidenciat un increment notable de les ITS els últims anys. El 2023 es va confirmar un augment del 31% en els casos de gonorrea i del 13% en els de sífilis respecte de l’any anterior, amb un increment acumulat del 300% i del 200% respectivament en comparació amb el 2014. Aquell mateix any es van notificar aproximadament 230.000 casos d’infecció per clamídia, cosa que la converteix en la ITS bacteriana diagnosticada amb més freqüència.

Incidència creixent

A Espanya, la tendència és similar a l’observada en el conjunt d’Europa. La incidència de la gonorrea gairebé s’ha triplicat en els últims cinc anys i actualment és més d’11 vegades superior a la registrada el 2014. La infecció per clamídia manté també una incidència creixent. El grup d’edat de 15 a 24 anys concentra una proporció significativa dels casos diagnosticats: les dones registren taxes més elevades de clamídia i gonorrea, apunta el document.

"Aquestes xifres s’han d’interpretar tenint en compte que moltes ITS cursen de manera asimptomàtica, especialment en dones, cosa que condueix a un infradiagnòstic i a una subestimació de la incidència real", assenyala María Luisa Navarro Gómez, pediatra de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid i primera signant del document, elaborat pel grup de treball de VIH i ITS de la Societat Espanyola d'Infectologia Pediàtrica (SEIP).

Etapa de canvis

L’adolescència, recorden els pediatres, és una etapa marcada per "profunds canvis" físics, psicològics i socials que augmenten la vulnerabilitat davant d’aquestes patologies. Els autors de l’article citen una sèrie de factors que estan contribuint a un increment sostingut de les ITS en adolescents, com l’inici cada vegada més precoç de les relacions sexuals (16,5 anys de mitjana el 2023).

També enumeren l’ús irregular de mètodes de barrera, l’augment del nombre de parelles, la normalització de pràctiques de risc i la manca d’una educació afectivosexual integral, juntament amb dificultats d’accés al sistema sanitari i la influència dels continguts digitals.

"L’adquisició d’una ITS pot tenir conseqüències rellevants no només a curt termini, sinó també a mitjà i llarg termini, incloent-hi embarassos no desitjats, complicacions reproductives, transmissió d’infeccions i un impacte psicosocial important", apunta l’experta.

Recomanacions

En aquest escenari, i encara que en els últims anys s’han produït avenços rellevants en el maneig integral de les ITS, tant en la prevenció com en el diagnòstic i el tractament, "amb un impacte especialment notable en la població adolescent", ressenyen els pediatres, els avenços no han estat suficients per frenar el creixement sostingut d’aquest tipus de patologies infeccioses.

Notícies relacionades

Un de cada deu adolescents consumeix porno diàriament: «Hem de parlar amb els nostres fills dels aspectes lluminosos del sexe, com el plaer»

El consum de pornografia irromp als 12 anys a Barcelona i amb una forta bretxa de gènere

Per això, el grup de treball de VIH i ITS de la Societat Espanyola d'Infectologia Pediàtrica (SEIP) fa una sèrie de recomanacions com garantir una educació sexual integral des de la infància, adaptada a l’edat, que abordi no només la prevenció de les ITS, sinó també l’afectivitat, el consentiment, la diversitat i les relacions saludables; formar els professionals sanitaris, especialment pediatres, en salut sexual "amb un enfocament actualitzat, integral i lliure d’estigmes", o assegurar l’accés confidencial als serveis sanitaris.

Proposen també facilitar l’accés gratuït a preservatius i lubricants, promovent-ne l’ús de manera sistemàtica com a principal mètode de prevenció davant d’ITS; reforçar la vacunació davant d’ITS prevenibles, com el virus del papil·loma humà o l’hepatitis; promoure el cribratge en adolescents sexualment actius; garantir el seguiment i tractament adequats especialment en una població amb més risc d’abandonament; fer estudi de contactes, permetent identificar casos asimptomàtics i tallar la cadena de transmissió; facilitar l’accés a estratègies de prevenció biomèdica, com la profilaxi preexposició i postexposició davant del VIH, en adolescents amb més risc i, finalment, abordar l’impacte emocional de les ITS.