Els problemes de salut es dupliquen entre les persones més pobres a Catalunya: la meitat té malalties cròniques

Les dades de l’Informe Social, que el Govern va publicar al febrer, mostren que el nivell de renda i el codi postal influeixen en la salut de les persones. Segons l’estudi, la relació entre nivell de vida i estat de salut es reflecteix en molts indicadors, amb diferències de més de 10 punts en la prevalença de limitacions de mobilitat, diabetis o obesitat entre els grups més afavorits i els que menys ho estan.

L’informe apunta que aquestes desigualtats estan "estretament vinculades als hàbits i comportaments de salut, condicionats per factors socioeconòmics com l’accés a aliments saludables, el temps disponible o les condicions laborals".

Aïda Solé-Auró, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc), assenyala que les persones amb més ingressos "estan més protegides" gràcies a factors com el nivell educatiu, mentre que les que tenen menys recursos "tendeixen a patir més malalties cròniques i discapacitats funcionals". "Aquesta bretxa s’explicaria per diferents factors i el nivell educatiu condiciona els nostres estils de vida, la prevenció i l’ús dels recursos sociosanitaris", exposa.

Berta Rodoreda, infermera del CAP Santpedor i investigadora de l’Institut Català de la Salut (ICS) que ha liderat una guia per incloure els determinants socials en la història clínica dels pacients, alerta, per exemple, que les persones amb menys recursos sovint no accedeixen als programes de prevenció i detecció precoç. Precisament, el coordinador de la Unitat de Cribratge de l’Hospital Clínic, Jaume Grau, va advertir fa uns dies que la participació en el programa de detecció del càncer colorectal està molt lligada al nivell socioeconòmic.

La metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública Cinta Daufí demana "abandonar la idea que la salut és una qüestió individual" i adverteix que les desigualtats comencen fins i tot abans de néixer, amb el seguiment i les formes en què pot viure’s l’embaràs. "La salut depèn enormement de les condicions de vida", diu aquesta doctora, coordinadora del grup de treball d’Inequitats de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

Daufí adverteix que, segons les condicions de vida de les persones, la capacitat d’escollir és "molt limitada". "Sovint es pensa: 'Jo decideixo menjar saludable', 'jo decideixo no estressar-me', però molta gent això no ho pot decidir", afirma.

Per a aquesta metgessa, l’obesitat infantil és un exemple clar. Segons dades del Programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil (POICAT), la prevalença de l’obesitat es duplica en infants de grups socials menys afavorits (16,8%) respecte als dels grups més benestants (7,9%). "El problema de l’obesitat infantil és un problema de pobresa infantil", alerta.

L’esperança de vida

L’esperança de vida a Catalunya —i a Espanya— és una de les més altes del món i se situa en 84,2 anys, però hi ha diferències entre dones (86,7 anys) i homes (81,5), entre municipis i, sobretot, entre barris, com en el cas de Barcelona. L’informe de la Generalitat indica que, per cada 5.000 euros addicionals en la renda disponible del barri es guanyen de mitjana 10 mesos de vida.

Solé-Auró indica que el codi postal és un "predictor molt potent de l’esperança de vida", però subratlla que, a més de quantificar els anys de vida, és molt rellevant "saber com es viuran", el que s’anomena l’esperança de vida en bona o mala salut. Els avenços sanitaris i socials poden ajudar, preveu, a millorar la qualitat de vida d’aquests anys.

També apunta que les desigualtats socials s’eixamplen amb l’edat: "Les persones amb millors condicions socials, laborals i de salut es van distanciant cada vegada més, en termes d’anys de vida, de les que envelleixen acumulant desavantatges".

Per la seva banda, Daufí va més enllà en destacar la importància del lloc on es viu i recorda que les persones sense llar viuen uns 25 anys menys que la resta de la població, d’acord amb estimacions d’Arrels Fundació.

Polítiques específiques

Per als experts, les desigualtats socials en salut no quedaran neutralitzades només pel sistema sanitari universal i l’escola pública. Solé-Auró remarca que calen polítiques "més específiques" per als grups més desafavorits: "El seu paper [el del sistema de salut públic i l’escola] és important, però ha d’anar acompanyat d’un disseny de polítiques públiques que afavoreixi aquelles persones més desprotegides".

Rodoreda demana tenir en compte els determinants socials "no només en l’àmbit sanitari, sinó també en el polític". Daufí recalca també que cal treballar des d’una perspectiva d’equitat i adverteix que, si totes les mesures són sempre homogènies, iguals per a tothom, aquestes desigualtats s’accentuen.

La part de l’"iceberg" que no es veu

Rodoreda ha liderat una guia per incloure els determinants socials en la història clínica dels pacients, que s’estructura en grans temàtiques, com la feina, l’habitatge o l’entorn social. "Un registre com aquest facilita l’atenció i educar en el tractament, ja que, si no, moltes vegades només veiem la punta de l’iceberg. Això provoca un ús de proves i de fàrmacs que pot no resoldre les necessitats reals de les persones", destaca aquesta investigadora de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central.

Notícies relacionades

Els metges inspectors de la Seguretat Social denuncien retards de fins a 700 dies en les baixes laborals: "Només som 470 a tot Espanya"

Dasatinib, així és el fàrmac ja aprovat per a certs tipus de leucèmia que redueix la inflamació associada a la psoriasi

Aquesta infermera recorda un pacient amb una necrosi que havia empitjorat tot i prendre antibiòtic i, quan li van preguntar si se l’havia pres, va respondre que no se’l podia pagar. Per a ella, l’atenció hauria canviat molt si des del primer moment haguessin sabut que no el podria pagar.

La guia es va acabar de desenvolupar el 2023 i s’ha implementat en el programa informàtic de l’ICS. Ara s’està difonent perquè els professionals la coneguin i la vegin com una "eina favorable".a no ha de representar una sobrecàrrega per als professionals "perquè la base de l’atenció primària és la longitudinalitat", vincle que es crea. A més, recalca que molts usuaris que han conegut la guia hi han trobat una humanització de l’atenció sanitària en veure-s’hi com "una persona amb una història al darrere".