Milions de persones tenen el bacteri que causa la tuberculosi sense saber-ho

Cada 24 de març es commemora el Dia Mundial de la Tuberculosi. I, tanmateix, és una data que passa gairebé desapercebuda, potser perquè molts la veuen com una malaltia del passat. Alguna cosa llunyana, associada a una altra època, a novel·les o a contextos molt específics.

Però la realitat és molt menys còmoda: la tuberculosi continua sent una de les principals causes de mort per infecció al món. I, sorprenentment, conviu silenciosament amb molts de nosaltres.

Un bacteri que viu en milions de persones

S’estima que una de cada quatre persones al planeta té en el seu organisme el bacteri que causa la tuberculosi. Sí, una de cada quatre. En la majoria dels casos, aquest microorganisme (Mycobacterium tuberculosis) roman «adormit». No causa símptomes, no es detecta fàcilment i no genera malaltia. És el que es coneix com a infecció latent.

Però aquesta aparent tranquil·litat és enganyosa. En determinades circumstàncies –per exemple, quan el sistema immunitari es debilita–, el bacteri es pot activar i provocar una malaltia que afecta principalment els pulmons, però que també pot comprometre altres òrgans.

Això significa que la tuberculosi no és només un problema de qui emmalalteix: és una infecció àmpliament distribuïda, una mena de «reserva silenciosa» global que es pot reactivar en qualsevol moment.

Un problema global, però profundament desigual

El 2021, es van detectar al voltant de 9,4 milions de casos nous de tuberculosi i es van produir 1,35 milions de morts a causa d’aquesta malaltia al món. Són xifres enormes, però per si soles no expliquen tota la història. El més important és com es distribueixen.

La tuberculosi no afecta tothom per igual. En molts països d’ingressos alts, la malaltia ha disminuït de manera sostinguda en les últimes dècades. És poc freqüent, se sol diagnosticar de manera precoç i el tractament està disponible.

En canvi, en regions d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina continua sent una realitat quotidiana. Allà, factors com l’amuntegament, la pobresa, la desnutrició o l’accés limitat als serveis de salut afavoreixen la transmissió i progressió de la malaltia.

En altres paraules, la tuberculosi no és només una infecció: també és un reflex de les desigualtats globals.

Avenços reals… però massa lents

Seria injust dir que no hi ha hagut progrés: n’hi ha hagut, i és important reconèixer-ho. Des de la dècada de 1990, la incidència i la mortalitat per tuberculosi han disminuït a escala global. L’expansió dels programes de control, l’accés a tractaments eficaços i el reforç dels sistemes de vigilància han contribuït a aquests avenços. Tanmateix, el ritme de millora no és suficient.

L’Organització Mundial de la Salut va establir objectius ambiciosos en l’estratègia «End TB», amb fites intermèdies per al 2020. Entre aquestes, reduir la incidència en un 20 % i la mortalitat en un 35 % respecte al 2015. Però el món no va assolir aquests objectius. Entre 2015 i 2020, la incidència global de tuberculosi va disminuir només un 6,3 % i la mortalitat un 11,9 %. Avancem, però molt més lentament del que caldria.

Si mantenim aquest ritme, serà molt difícil assolir les fites plantejades per al 2035.

No tots avancen al mateix ritme

A més, el progrés ha estat desigual. Alguns països han aconseguit avenços notables, gràcies a estratègies innovadores com la cerca activa de casos, l’ús de tecnologies diagnòstiques més ràpides o programes de suport social per garantir que els pacients completin el tractament. Però aquests exemples continuen sent l’excepció, no la norma.

També hi ha diferències entre les poblacions. Per exemple, les dades mostren que els avenços han estat més ràpids en nens, però lents en adults grans, que tenen més risc de morir per tuberculosi.

Això és rellevant perquè la població mundial envelleix ràpidament i perquè, si no s’adopten estratègies de control, aquest grup podria convertir-se en un focus creixent de la malaltia.

Factors que continuen impulsant la malaltia

Part del repte rau en el fet que la tuberculosi no depèn només del bacteri, sinó també de factors que augmenten el risc de desenvolupar-la. Entre aquests destaquen el tabaquisme, el consum d’alcohol i la diabetis. De fet, estimacions recents suggereixen que una proporció important de les morts per tuberculosi es podria evitar si aquests factors es reduïssin. Això reforça la idea que la malaltia no es pot abordar de manera aïllada: requereix un enfocament integral que combini intervencions mèdiques, socials i de salut pública.

A aquest escenari s’hi suma un problema encara més preocupant: la tuberculosi resistent als antibiòtics. El tractament estàndard és llarg i complex, i exigeix una adherència estricta. Quan aquests tractaments no es completen adequadament, o quan els sistemes de salut no garanteixen l’accés continu als medicaments, poden aparèixer soques resistents.

Aquestes formes de tuberculosi són molt més difícils de tractar: requereixen teràpies més prolongades, més costoses i amb més efectes adversos. I el més preocupant és que ja són presents en múltiples regions del món.

El repte d’implementar de manera equitativa el coneixement

Més enllà dels números, la tuberculosi ens parla d’alguna cosa més profunda: ens parla de desigualtat, de sistemes de salut que no sempre arriben a qui més ho necessita, de condicions de vida que faciliten la transmissió de malalties que podem prevenir. Però també ens parla d’oportunitats.

Notícies relacionades

Els ‘detectius’ de la tuberculosi: un estudi analitza 20 anys de casos per entendre com evolucionen les cadenes de transmissió

¿Fi de la vaga de metges? Sanitat convoca els sindicats a una reunió a la recerca d’un acord

La tuberculosi es pot prevenir. Es pot diagnosticar i tractar. Sabem què funciona i com reduir-ne l’impacte. El problema no és la manca de coneixement, sinó la manca d’implementació equitativa d’aquest coneixement.

Reduir-ne l’impacte a Amèrica Llatina, especialment en les poblacions més vulnerables de la regió, exigeix una resposta global coordinada, equitativa i ambiciosa. Les malalties que creiem llunyanes sovint són les que més ens sorprenen quan tornen a aparèixer.