A presó una parella per agressió sexual al seu nadó a Barcelona: ¿quin és el protocol de Catalunya per detectar i alertar de maltractament infantil?

Un jutge de Barcelona ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a dues persones, un home de 42 anys i una dona de 43 anys per suposats delictes de maltractament habitual, lesions molt greus i agressió sexual per fets comesos, suposadament, sobre el seu fill, un nadó d’un mes i mig, segons ha informat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

A Catalunya, existeix un protocol sanitari específic d’actuació davant la sospita o confirmació de maltractament i abusos —incloses agressions sexuals i físiques, però també la negligència i el maltractament emocional— en la infància i estableix com actuar als centres d’atenció primària (CAP) i als hospitals. Es tracta del 'Protocol d’actuació davant el maltractament infantil i adolescent', del Departament de Salut, tot i que també ha estat coordinat amb les conselleries de Drets Socials, Educació i Justícia. L’última actualització d’aquest protocol va ser el 2019.

Aquest document, que té com a objectiu prevenir i detectar precoçment el maltractament i que està dirigit a professionals de tot el sistema sanitari, s’aplica a menors de 18 anys i també a fetus en casos de maltractament prenatal. El document distingeix diversos tipus de maltractament: el físic, negligència/abandonament, maltractament psicològic o emocional, abús sexual, maltractament prenatal, a més d’explotació, violència digital i altres formes. A Catalunya, la Unitat d’Atenció a les Violències envers la Infància i l’Adolescència (l’Equip Emma) de l'Hospital Vall d'Hebron és la unitat de referència per a les violències infantils.

La detecció precoç

La idea clau d’aquest protocol és que qualsevol signe obliga a actuar immediatament. El professional ha de valorar lesions, conductes del menor, conducta dels progenitors o cuidadors i el context familiar i no limitar-se només a la lesió física. La valoració final ha de ser interdisciplinària, combinant la visió sanitària i psicosocial.

En el cas del maltractament físic, el protocol considera especialment sospitosos els relats incoherents, el retard a buscar atenció, les lesions incompatibles amb l’explicació donada, les fractures en nens que no caminen i certs patrons d’hematomes, cremades o fractures. En menors petits, sobretot lactants, qualsevol traumatisme o hematoma obliga a pensar en maltractament.

Pel que fa a l’abús sexual, el document distingeix dos escenaris. Si l’agressió ha ocorregut en les últimes 72 hores, si hi ha risc de pèrdua de proves, necessitat de tractament o de protecció immediata, el menor ha de derivar-se a urgències de l’hospital de referència. Si han passat més de 72 hores i no hi ha urgència mèdica immediata, ha d’intervenir un equip funcional d’experts. El protocol insisteix molt a no interrogar repetidament ni explorar innecessàriament el menor per no contaminar el relat ni revictimitzar-lo.

En els casos aguts d’abús sexual, l’exploració s’ha de fer, idealment, en un únic acte conjunt entre personal mèdic d’urgències i metge forense. A més, l’hospital pot haver de recollir mostres, valorar ITS, embaràs, profilaxi i suport psicològic immediat.

Notificació obligatòria

Una part molt important és la notificació obligatòria. El protocol diu que tots els casos de sospita o certesa s’han de registrar al RUMI —el Registre Unificat de Maltractaments Infantils, gestionat per Drets Socials— i que la comunicació judicial és una obligació legal del professional sanitari. A més, quan hi ha risc greu o urgència, s’ha de contactar amb la DGAIA i, segons el cas, amb la Fiscalia, el jutjat o els Mossos.

Pel que fa al circuit assistencial, el protocol organitza tres nivells: l’atenció primària, les urgències dels hospitals de referència i els equips funcionals d’experts/unitats integrades. Els casos lleus o moderats es poden gestionar amb seguiment clínic, coordinació amb serveis socials i suport a la família, mentre que els greus exigeixen derivació urgent i activació de mesures de protecció.

Sense un coneixement precís

Com recull aquest protocol, a Catalunya, no existeix un coneixement prou precís sobre la prevalença real del maltractament infantil perquè no hi ha fonts estadístiques fiables i perquè la investigació en aquesta matèria és escassa. D’una banda, a l’estudi poblacional 'Maltrato infantil en la familia en España', editat el 2011 pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, en el qual va participar Catalunya, la prevalença era del 5,1 per mil menors de fins a 17 anys.

En aquest estudi es detecta que el maltractament infantil en la família disminueix a mesura que augmenta l’edat del menor i que els pares són els principals agressors en els casos de maltractament físic, maltractament psicològic i abús sexual, mentre que les mares ho són en els casos de negligència (possiblement a causa de la càrrega més gran de cures que assumeixen).

Notícies relacionades

El 50% de la violència sexual contra els nens té lloc dins la família

Màxim càstig per a la mare d'Alba i la seva parella sentimental

Per franges d’edat, els nens de 0 a 7 anys han patit maltractament físic en una proporció més alta. Pel que fa a la franja d’edat de 8 a 17 anys, el 70,27% dels menors que pateixen maltractament en la família presenten un únic tipus de maltractament; les noies presenten taxes més altes de tots els tipus de maltractament, excepte del maltractament físic, i el tipus de maltractament amb més prevalença és el psicològic en el cas de les noies i el físic en el dels nois.

L’estudi detecta una relació significativa amb factors de risc que afavoreixen les agressions a menors per part d’adults, com haver estat víctima de maltractament infantil en la família, el consum de substàncies (alcohol i altres drogues, i medicaments com ansiolítics i antidepressius), les distorsions cognitives i els models educatius negligents i autoritaris.