La Vall d’Hebron realitza el primer trasplantament de cara del món amb una donant morta per eutanàsia: «Ja puc empassar i parlar»

Els metges de la Vall d’Hebron van acudir llavors a aquella altra pacient que feia poc havia sol·licitat l’eutanàsia, i a qui a més se li havia concedit. Va dir que sí, que volia ser donant. «I va preguntar si la seva cara era vàlida i es podia donar. Aquesta dona, amb les limitacions que li generava la seva malaltia, va expressar la felicitat d’ajudar una altra persona i de donar tots els seus òrgans. Va ser la màxima expressió d’amor i generositat», assegura Joan Pere Barret, cap de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d’Hebron. La Carme no ho sabia encara, però una llumeta en la seva vida s’acabava d’encendre.

La Vall d’Hebron, l’hospital més gran de Catalunya, emblema de la sanitat pública, ha realitzat el primer trasplantament de cara del món amb una donant que va morir per eutanàsia. «És una fita mèdica d’abast internacional», ha ressaltat la directora assistencial del centre, María José Abadías, aquest dilluns en una roda de premsa. Aquest és el tercer trasplantament de cara que realitza la Vall d’Hebron (el primer va ser el 2010) i un dels 54 que s’han fet arreu del món al llarg de tota la història mèdica. A Espanya se n’han fet sis. Tots tres realitzats a Catalunya, que han tingut lloc a la Vall d’Hebron. Però aquest és el primer trasplantament del planeta que es realitza amb una donant morta per eutanàsia.

«Aquesta dona –assenyala la doctora Elisabeth Navas, coordinadora mèdica de Donació i Trasplantaments de la Vall d’Hebron– va donar també els pulmons, el fetge, els ronyons, els teixits i les còrnies. En total, va salvar la vida de quatre persones, però va millorar la qualitat de vida de moltes més». La llei espanyola estableix que la donació és anònima, per tant, es desconeix la identitat de la donant. A més, donant i receptora, la Carme, mai es van conèixer. Malgrat que aquesta dona li ha donat a la Carme l’oportunitat de continuar vivint.

Desfiguració facial

La desfiguració facial de la Carme era devastadora, no només per l’impacte psicològic i social («no sortia al carrer ni a prendre un cafè», ha dit la Carme), sinó també perquè repercuteix en activitats tan primordials com parlar, menjar i veure. També respirava amb dificultat. El trasplantament de cara és una cirurgia altament complexa: només una vintena de centres al món tenen capacitat per ser trasplantadors facials. En aquesta intervenció han participat un centenar d’especialistes i l’objectiu, com ha explicat el doctor Barret, no era només «col·locar teixits tous», sinó a més «donar funció i sensibilitat» al rostre. Vet aquí la complexitat.

Barret va liderar el 2010 el primer trasplantament del món que va tenir lloc en aquest hospital. Moltes coses han canviat en aquests 16 anys. «En aquell temps no existia la impressió 3D que utilitzem ara», ha assenyalat aquest cirurgià.

A més, donant i receptor han de compartir sexe i grup sanguini, així com presentar unes mesures antropomètriques del cap semblants. Una vegada els metges van confirmar aquest ‘match’, van realitzar un TAC tant a la donant com a la receptora. La informació digital va ser validada per radiologia i per enginyeres de la Unitat d’Impressió 3D de la Vall d’Hebron. Aquesta unitat va ser la que va elaborar un model tridimensional digital a partir d’aquesta prova, un model que ajuda els professionals a entendre com portar a terme la cirurgia. També es va dissenyar i fabricar una màscara de silicona semirígida per aplicar a la zona facial de la donant i reconstruir la zona intervinguda. Amb els enginyers de l’empresa IXOM, també es van preparar les guies de tall ossi adaptades a la donant i a la receptora per aconseguir un encaix mil·limètric.

Trasplantament de teixits compostos

El trasplantament de cara ha de ser considerat com un trasplantament de teixits compostos. Es tracta d’un camp que ha experimentat una gran evolució en els últims anys dins de la Cirurgia Plàstica, en particular en el desenvolupament de tècniques de trasplantament de teixits compostos. La seva base són les tècniques de microcirurgia vasculonerviosa, tant per realitzar l’extracció i implantació com per garantir la màxima funcionalitat en el receptor, expressivitat i sensibilitat facial, així com les tècniques de cirurgia plàstica, l’única especialitat capacitada i acreditada per realitzar tractaments de cirurgia plàstica facial.

Es trasplanten pell, teixit adipós, nervis perifèrics, musculatura facial i os de la cara: la cirurgia és de màxima complexitat, ja que les estructures que s’han d’anastomosar i reconstruir són petites i amb una disposició tridimensional complexa. L’operació pot durar entre 15 i 24 hores en total. L’objectiu és reconnectar totes les estructures en el receptor, per crear un nou rostre que cobri vida de nou, que sigui funcional i pugui desenvolupar amb normalitat les funcions vitals.

Un mes ingressada

Després de la intervenció, que en el cas de la Carme va durar 24 hores, la pacient va estar un mes ingressada, primer a l’uci de la Unitat de Cremats i posteriorment a planta. Els temps d’ingrés hospitalari s’han anat escurçant en els tres trasplantaments de cara que ha fet la Vall d’Hebron: de tres mesos d’ingrés en el primer pacient del 2010, a dos mesos en el segon trasplantament de cara el 2015 i un mes en aquest últim.

Notícies relacionades

Més del 80% dels catalans viu a menys de 15 minuts de distància amb cotxe d’un hospital

La Fundació Pasqual Maragall crea una unitat d’Alzheimer a l’Hospital del Mar per prevenir la malaltia en pacients sense símptomes: «És una cosa visionària»

Inicialment la cara de la Carme es trobava en una «fase hipotònica», sense moviment perquè les connexions nervioses encara no s’havien establert. Els metges hi van treballar per estimular la inervació, utilitzant eines com un mirall, diferents textures i imatges de la pacient per recordar aquests moviments i la percepció visual del rostre.

La Carme continua fent aquest procés al seu domicili. «Faig rehabilitació facial. Ja gesticulo i ric una mica, tot i que de manera rara. Faig ganyotes. Vaig veient que cada vegada m’assemblo més a mi i que ara la vida comença a ser una mica millor», conclou la Carme. «De vegades penses que ja no hi ha ningú que et pugui ajudar i trobes una llum. Per a mi han sigut el doctor Barret i la donant». Ha volgut també donar les gràcies a la família de la donant.