Vall d’Hebron i Can Ruti, elegits hospitals de referència a Espanya per a cirurgies de trastorns del moviment

Els trastorns del moviment es tradueixen freqüentment en tremolors o tensions musculars involuntàries que compliquen tant la mobilitat com moltes de les accions quotidianes dels qui els pateixen. La distonia, per exemple, «és una malaltia neurològica que afecta una part del cervell encarregada del control voluntari del moviment», ha explicat la doctora Belén Pérez, cap del servei de Neurologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. Entre els més petits, la distonia, que pot donar-se com a símptoma d’una altra malaltia o també per causes genètiques, «és una malaltia progressiva molt debilitant», ha explicat Pérez.

Tractament únic

Moltes vegades, aquests trastorns no responen «a tractaments mèdics convencionals». Per això, «l’única teràpia que existeix actualment per controlar aquest símptoma», segueix Pérez, és la cirurgia funcional que els equips de Neurologia de la Vall d’Hebron fa uns anys que perfecciona: l’estimulació cerebral profunda. Es tracta d’una intervenció molt estesa des de principis de segle, tot i que accedir-hi continua sent complicat en alguns punts d’Espanya.

El doctor Agustí Bescós, neurocirurgià i coordinador de patologia funcional i requimedul·lar de Vall d’Hebron, explica que és una cirurgia poc invasiva. «L’únic que fem és fer uns petits forats a l’entrada del crani i introduir uns elèctrodes», assegura. Els cirurgians utilitzen una tècnica anomenada estereotàxia, que mitjançant l’ús de diferents imatges obtingudes amb angles diferents poden calcular amb una precisió mil·limètrica les distàncies o profundides per portar a terme l’operació. L’operació tampoc comporta gaire risc, més enllà d’algun petit sagnat del cervell durant la implantació dels elèctrodes o la infecció d’alguna de les ferides de l’operació, tot i que «segons les estadístiques, és molt baix. Segurament menor de l’1% en molts casos», ha assegurat Bescós.

Els elèctrodes que s’implanten al cervell estan connectats a un cable que serveix d’«allargament», en paraules de Bescós, i que passa per sota de la pell fins a la zona abdominal, on normalment es col·loca una pila que alimenta de bateria els elèctrodes. En resum, «és un marcapassos cerebral, no cardíac, que regula el batec anòmal d’una neurona, com si tingués una arrítmia», compara Pérez.

Una vegada realitzada l’operació, tot es fa més senzill. «Durant els primers mesos venen a la consulta regularment per programar els paràmetres dels elèctrodes», però després «només fan una visita cada sis mesos o cada any», assegura Pérez. «Ara estem començant a implantar sistemes amb què podem connectar-nos remotament i programar a distància», celebra la doctora, amb la qual cosa l’atenció ‘in situ’ serà cada vegada menys necessària.

L’equip liderat per Belén Pérez des del 2019 que està fent aquesta intervenció i han operat pacients d’entre quatre i 18 anys, el 75% d’ells provinents de fora de Catalunya. Cada any han intervingut una mitjana de 10 persones, i fa pocs dies que van arribar al pacient número 50. Amb l’acreditació CSUR de Sanitat, Pérez espera que aquestes xifres es multipliquin. «Ara hauríem d’operar de 20 a 30 pacients a l’any si el sistema funciona i ens deriva als pacients pediàtrics», assevera.

Can Ruti, pionera en un altre mètode

A Can Ruti, on seran destinats els pacients adults que pateixin algun d’aquests trastorns del moviment, ja fa 20 anys que realitzen operacions d’estimulació cerebral interna. De fet, va ser el primer centre de l’Institut Català de la Salut a portar a terme aquest tipus d’operació. Des del 2022, a més, l’Hospital Germans Trias és pioner en una altra tècnica que busca alleujar els trastorns del moviment. Es tracta de l’ablació tèrmica mitjançant ultrasons d’alta intensitat guiats per ressonància magnètica (HIFU, per les sigles en anglès).

En aquest cas, en lloc d’estimular els circuits cerebrals que no estan funcionant bé, el que es fa és «lesionar una estructura profunda del cervell» que controla, precisament, aquests circuits danyats, explica la doctora Lourdes Ispierto, metge especialista en la unitat de malalties neurodegeneratives i trastorns del moviment de l’Hospital Germans Trias. «Es fa dins d’una ressonància magnètica amb una tecnologia que augmenta progressivament la temperatura local» fins que genera una petita ferida a la part danyada dels circuits cerebrals, segueix Ispert.

Notícies relacionades

La grip a Catalunya va a la baixa per primera vegada en vuit setmanes

El 45% dels espanyols només va al dentista per emergències: «Hi vaig anar per un queixal i vaig acabar amb una factura de 1.300 euros»

«L’avantatge és que no fa falta entrar a quiròfan ni fer incisions. Pots tractar pacients que no es volen operar per por dels riscos o els que no poden fer-ho per contraindicacions», celebra Ispert. De fet, hi ha molts casos en què els adults en els quals els trastorns del moviment són conseqüència d’altres malalties, una cosa que complica en algunes ocasions passar pel quiròfan.

Can Ruti ja ha fet 370 d’aquestes ressonàncies HIFU i han aconseguit millores del control de les tremolors d’entre el 70 i el 90%. «Hi ha comunitats autònomes que no disposen del tractament, i d’aquesta manera també se’n podran beneficiar», explica la doctora. A més de la coordinació, l’acreditació facilitarà que Vall d’Hebron i Germans Trias liderin projectes d’investigació per millorar els tractaments contra aquests trastorns del moviment.