Les aigües residuals revelen un increment d’amfetamines a Catalunya des de la tardor del 2023

En resposta a una pregunta plantejada al Govern per part de Junts, la Conselleria de Salut explica que les últimes anàlisis sobre la presència de drogues en aigües residuals mostren «valors més elevats» a totes les estacions catalanes. L’indicador de les aigües residuals, no obstant, s’ha d’estudiar amb certa prudència perquè, per si sol, no té prou robustesa i és necessari comparar-ho amb d’altres.

Tot i així, com explica a EL PERIÓDICO Xavier Major, de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, Infeccions de Transsexual i Hepatitis Víriques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), en els últims anys hi ha hagut un augment del consum de substàncies estimulants (com la cocaïna, en primer lloc, i les metamfetamines en segon) al territori.

Les amfetamines han començat a consumir-se en determinats ambients, com el ‘chemsex’, per augmentar el plaer sexual i la resistència”, assenyala Major, que afegeix a més que a les sales de venopunció (les ‘narcosales’) cada vegada es consumeixen més metanfetamines i cocaïna. «No obstant, l’heroïna ha baixat en picat», diu. Segons les anàlisis de les aigües residuals, el consum detectat de cocaïna no segueix un patró clar, amb diverses oscil·lacions durant el període estudiat. A la tardor del 2024, les estimacions eren de 3,11grams diaris per cada mil persones a l’estació del Baix Llobregat, 2,45 a la del Besòs i 3,64 a la de Lleida.

Restes d’èxtasi

Segons la resposta donada per la Conselleria de Salut a Junts, una altra de les substàncies el consum de les quals ha augmentat gradualment entre el 2022 i el 2024 ha sigut l’MDMA (o èxtasi). Segons les aigües residuals, a l’àrea metropolitana de Barcelona el consum de MDMA ha augmentat de manera gradual a l’EDAR del Besòs (passant de 0,34 a 0,56 grams diaris per cada mil habitants entre la primavera del 2022 i la tardor del 2024) i de manera sobtada a l’EDAR del Baix Llobregat (passant de valors sostinguts d’uns 0,3 grams fins a la primavera del 2024 a un valor estimat de 0,63 grams aquella mateixa tardor). A l’EDAR de Lleida, els valors van ser constants durant el 2022 i el 2023 (al voltant de 0,1 gram diari per cada mil habitants), abans d’ascendir a 0,28 a la primavera del 2024 i de baixar a 0,18 en el següent control.

També el consum de metadona i el de ketamina augmenten, si bé presenten igualment concentracions «molt baixes», com precisa Major. El consum de metadona ha experimentat un augment en les tres EDAR des de la tardor del 2023 fins a situar-se en 0,06 grams diaris per cada mil habitants a la del Baix Llobregat, 0,07 a la del Besòs i 0,1 a la de Lleida. Per la seva banda, el consum de ketamina mostra una tendència a l’alça des de la primavera del 2022, amb increments que van de 0,17 a 0,45 grams diaris per cada mil habitants a l’EDAR del Baix Llobregat, del 0,21 a 0,44 a l’EDAR del Besòs i del 0,02 a 0,08 a l’EDAR de Lleida entre la tardor del 2023 i el del 2024.

Morts per sobredosi

Com explica Major, l’augment de cocaïna es deu a diverses raons. El primer és que, quan descendeix el consum d’una substància (com l’heroïna en aquest cas), sol pujar-ne una altra (la cocaïna). «A més, Espanya és la porta d’entrada de la cocaïna a Europa, per la seva costa, per les relacions comercials que té amb Sud-amèrica. La cocaïna aquí és més barata que en altres països», assenyala.

La cocaïna, de fet, és present en la major part de les morts per sobredosi. «Moltes vegades les morts es donen en persones amb algun problema cardiovascular o cerebral i que consumeixen cocaïna. Abans consumien coca només els joves; ara també persones de mitjana edat», apunta Major. A continuació, hi ha l’alcohol (la barreja amb hipnosedants pot precipitar una mort per sobredosi) i, en tercer lloc, els opioides.

La droga amb més impacte

Tot i així, Major destaca que «el que més preocupa» els especialistes són el tabac i l’alcohol, les dues substàncies que més morts anuals i malalties provoquen. «L’alcohol, a més, té conseqüències socials: causa violència, accidents», apunta. Aquest expert de l’Aspcat recorda que el 80% de les intoxicacions per drogues que arriben a urgències dels hospitals són per alcohol. «L’alcohol, de llarg, la droga que més ens preocupa, perquè a més al seu voltant hi ha una gran acceptació. I molts interessos econòmics darrere», diu. Després del tabac i l’alcohol, el que més preocupa són la cocaïna («pel seu impacte en la salut i el seu nivell d’ad dicció») i el càn nabis («també pel seu impacte en la salut i perquè és present en moltes morts»).

El fentanil, amb prescripció

Notícies relacionades

Seguir una dieta saludable evita entre dues i tres malalties cròniques en la vellesa

Benvinguts a l’edat d’or de l’oftalmologia

Quant al consum de fentanil (que no s’ha trobat en aigües residuals), aquest especialista assegura que, en aquests moments a Catalunya, es consumeix «bàsicament amb prescripció». «Com comença a haver-hi més prescripció de fentanil i tramadol, de vegades es pot derivar al mercat negre. Però, de les aproximadament 220 morts per sobredosi que vam tenir el 2023, potser ens hem trobat fentanil en unes 15. I tenim només unes 10 demandes de tractaments [de desintoxicació] a l’any», assegura Major.

«Sí que han pujat molt les prescripcions de fentanil i tramadol, però es prescriu a gent gran amb càncer o amb dolor», afegeix. No hi ha, insisteix, un problema de salut pública ni a Barcelona ni a Catalunya ni Espanya associada a aquesta substància, com sí que passa als Estats Units.