Teixint cures: Cinfa llança una convocatòria d’ajudes per recolzar les persones cuidadores

Fa més de dos anys que la Montse, de 40 anys, observa com la seva mare Teresa, diagnosticada d’Alzheimer, ja no aconsegueix acabar un brodat ni teixir una bufanda. «Quan té un tros fet, s’adona que no està bé, el desfà i torna a començar», ens compta. De vegades, cuidar una mare amb demència s’assembla molt a això: a intentar teixir una cosa que abriga, que protegeix, que sosté. Una cosa que, com el punt d’aquesta bufanda, avança i retrocedeix, de vegades es perd, s’enreda, es desarma... Però tot i així, amb amor, paciència i constància, la Montse continua teixint. Per a ella, «cuidar és mirar amb amor incondicional, acompanyar sent un espai segur.»

Ho fa cada dia, sent refugi davant la vulnerabilitat que genera l’Alzheimer, quan acompanya la Teresa en la seva petita rutina, reduïda ja a quatre carrers del barri barceloní on viuen; quan s’assegura que la seva mare —també diabètica— es punxi la insulina abans de cada àpat; quan, després de només unes hores fora, torna de pressa perquè no pot permetre’s allunyar-se gaire temps; quan imagina noves maneres d’estimular-la; quan, enmig del cansament, sent que la seva vida ja no li pertany i l’assalta el temor de fallar. Però també quan la Montse veu la Teresa activa i decidida, cuidant les plantes o passejant la seva gosseta, i troba en aquell moment la satisfacció de saber que està protegida i acompanyada.

Una tasca essencial però poc valorada

La Montse forma part d’aquesta xarxa invisible de persones a Espanya —majoritàriament dones— que assumeixen la cura d’un familiar a la seva llar sense ser professionals, i gairebé sempre sense la formació ni els recursos necessaris. «Amb freqüència, són els mateixos familiars els que assumeixen aquest rol —explica Enrique Ordieres, president de Grup Cinfa—. Aquesta situació suposa un gran impacte en la vida d’aquestes persones, ja que han de compatibilitzar aquesta tasca amb les exigències diàries i, sovint, amb la cura dels fills i filles.» En el cas de la Montse, la seva feina com a administrativa a la Diputació de Barcelona li dona certa flexibilitat per conciliar, però la realitat és que «la societat hauria d’adaptar les obligacions amb la realitat (les persones necessiten curess)», exigeix. Però, a més, com assenyala, la cultura dominant tampoc hi ajuda: «Cuidar-se d’un nounat es percep com a una cosa bonica. Però quan el nadó ja en va fer 70, 80 o 90, ja no fa tanta gràcia», afirma.

Cinfa i el seu compromís amb les persones cuidadores

En aquest context, i amb una població cada vegada més envellida, sorgeixen iniciatives que busquen visibilitzar, reconèixer i acompanyar la tasca dels que cuiden. Una d’elles és la recentment llançada per Cinfa: el laboratori farmacèutic, en el marc de la seva trajectòria social al costat dels pacients, ha posat en marxa la seva primera convocatòria d’ajudes dirigides a entitats socials que desenvolupin projectes innovadors de suport a persones cuidadores no professionals. Aquestes ajudes recolzen amb 60.000 euros, repartits en dos anys, dues iniciatives amb focus assistencial i preventiu l’objectiu del qual sigui millorar la qualitat de vida física, mental o emocional dels que cuiden. Les entitats hi poden optar fins al 30 de setembre a través de la web cuidados.cinfa.com, on a més les persones cuidadores trobaran recursos útils sobre com cuidar una altra persona, com cuidar-se a si mateixes i com enfortir el vincle amb la persona cuidada.

Per a la Montse, «aquestes iniciatives que incentiven les bones pràctiques en les cures són súpers necessàries i positives, ja que els recursos són molt limitats i les persones que cuiden també necessiten ser cuidades. Si no ho fem, no podem cuidar bé. És com a l’avió: primer has de posar-te tu la mascareta d’oxigen i, després, ajudar els altres a col·locar-se les seves».

És precisament aquest tipus de suport el que Cinfa vol impulsar amb la seva nova línia d’ajudes, així com amb l’Observatori Cinfa de les Cures, una plataforma d’anàlisi i divulgació sobre la realitat de les persones cuidadores. El seu primer estudi, avalat per la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, es publicarà aquesta tardor i posarà el focus en la cura de persones grans, ampliant després la seva mirada a altres situacions com les cures entre parelles o les de fills o filles amb discapacitat o malaltia. «La cura de les persones grans per part dels seus familiars és una realitat que ha de donar-se a conèixer perquè totes aquelles persones que cuiden sentin que no estan soles, que la societat reconeix el seu valor, i que ho fa sense prejudicis ni estereotips. Tenim clar que no hi ha una manera correcta de cuidar: cada família és única i cada vincle entre la persona cuidadora i la cuidada és únic també», explica Alicia López de Ocáriz, directora mèdica de Grup Cinfa i presidenta de l’Observatori. A més, la companyia ha impulsat diferents accions de suport i reconeixement com «La voz del paciente», «La mirada del paciente» o «Ellas Cuentan» (juntament amb el Club de Malasmadres), i ha promogut aliances amb diferents institucions referents en la cura a Espanya.

En concret, Creu Roja i Cinfa, col·laboradores des de fa una dècada, porten a terme en l’actualitat el projecte «Atenció a Persones Cuidadores», que busca millorar la qualitat de vida de persones cuidadores que atenen els seus familiars grans o dependents. Aquest projecte ofereix, de la mà de Creu Roja, formació especialitzada per a la cura quotidiana de la persona que atenen, així com habilitats per a la seva autocura. Paral·lelament, també es treballa en la gestió emocional a través d’assessorament personalitzat, activitats de respir o grups de suport.

Notícies relacionades

Dret a Morir Dignament reclama canvis legislatius per impedir la judicialització de l’eutanàsia

Set agressions a sanitaris cada dia: Catalunya imposarà multes de fins a 600.000 euros als pacients agressors

Per la seva part, CEAFA i Cinfa han posat en marxa els últims anys diferents projectes per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer i altres demències, i la dels seus familiars cuidadors, amb especial focus en les repercussions i la possible exclusió social que poden arribar a patir. Ara, han començat a desenvolupar un projecte que incidirà en la salut emocional de les persones cuidadores del nostre país.

Gràcies a aquestes iniciatives, la Montse, igual com moltes altres persones en situacions similars, troba un fil d’esperança que la impulsa i ajuda a continuar teixint. I perquè aquest teixit no es trenqui, fa falta reforçar-lo entre tots.