Set agressions a sanitaris cada dia: Catalunya imposarà multes de fins a 600.000 euros als pacients agressors

A més, Salut vol que aquestes sancions s’imposin per la via administrativa i que no necessàriament s’hagi de recórrer a la penal, ja que fins ara el sanitari havia d’interposar una denúncia davant un jutjat. Més endavant, Salut introduirà la intel·ligència artificial (IA) per «identificar patrons» i «anticipar-se» a la violència. Aquestes mesures formen part d’una bateria d’accions per frenar la violència, ‘in crescendo’, contra els seus treballadors.

Segons Salut, Catalunya va comptabilitzar el 2024 un total de 2.717 agressions a sanitaris: una mitjana de set cada dia. El 10,5 % d’aquestes van ser físiques; la resta, verbals. El 73 % de les víctimes van ser dones, mentre que el 64 % dels agressors van ser homes. La majoria de les agressions (un 76%) es van concentrar en l’àmbit de l ’atenció primària i extrahospitalària. Es dona el fet que entre el 2020 i el 2023 les agressions a sanitaris van augmentar un 13 % a Catalunya. L’objectiu del registre és oferir una visió completa d’aquest problema. El poc que se sap fins ara és que es registren més agressions als centres de salut que als hospitals i, sobretot, es produeixen contra les dones.

Perfils agredits

Catalunya ja compta amb un Observatori per a Situacions de l’Àmbit Sanitari de Catalunya (l’OSVASC), creat el 2022 per l’anterior Govern. Ara, aquest registre (que ja funciona en hospitals com Sant Pau i que està en fase d’incorporació en tots els centres de l’Institut Català de la Salut) anirà més enllà, ja que estudiarà a fons cada hospital i CAP. Permetrà, entre altres coses, saber quins perfils professionals són els professionals més agredits. Fins ara hi havia registres, com el que té el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), però només comptabilitzava les agressions a metges i no a tots els sanitaris.

A escala estatal també l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya ha alertat de l’augment d’agressions. El 2024, hi va haver almenys 847 agressions al personal mèdic comunicades als col·legis professionals de tot Espanya. La xifra va augmentar un 87,8 % des del 2010, any en què se’n van registrar 451. Catalunya és la quarta comunitat on més agressions a metges es van produir, per darrere de Ceuta, Extremadura i Melilla.

Tipus d’agressió

Com explica Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut, aquest registre també servirà per definir bé els tipus d’agressió i diferenciar, per exemple, entre una injúria i una amenaça. «L’explotació de dades ens servirà per establir tres o quatre gradacions de les agressions. Per exemple, violència molt greu, greu o lleu. És important classificar-ho i posar-nos d’acord amb tot això», explica Vilana, que reconeix a més que, a causa de l’heterogeneïtat del territori (als CAPs de les zones més deprimides socialment hi ha més agressions a causa de l’augment de violència), les actuacions han de ser diferents.

Salut també està revisant els plans d’actuació davant situacions violentes. «Hem encarregat a una empresa que revisi quins són els punts forts i els febles. I que faci recomanacions i una proposta de quins haurien de ser elsplans d’actuació estandarditzats», assenyala Vilana. Més endavant, la conselleria també recorrerà la intel·ligència artificial (IA) per identificar «patrons» i poder-se «anticipar» a determinades situacions.

Multes i sancions

En paral·lel, Catalunya vol, a més, sancionar administrativament (és a dir, sense necessitat que calgui posar una denúncia penal) les agressions a sanitaris, com ja es fa a Galícia, Navarra, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. «Aquestes comunitats tenen instruments normatius en rang de llei que els permeten imposar sancions administratives en casos de violència lleu, greu i molt greu. Volem fer això a Catalunya», diu Vilana. En aquestes comunitats, les sancions lleus oscil·len entre 300 i 30.000 euros; les greus, entre 3.000 i 60.000 euros; i les molt greus, entre 60.000 i 600.000 euros. En aquests rangs, assegura Vilana, es mouran les sancions de Catalunya.

Segons ell, en aquestes autonomies s’ha vist que les multes tenen un efecte dissuasori. «Amb això es llança un missatge inequívoc als professionals: ens prenem seriosament aquesta problemàtica i tenim eines per gestionar no només el més greu, sinó també agressions més lleus. Però també hi ha un altre missatge inequívoc per als ciutadans: que les agressions a sanitaris tenen conseqüències», defensa Vilana. Aquestes sancions seran una realitat a Catalunya el 2026. Actualment, els pocs sanitaris que s’atreveixen a denunciar (la majoria tenen por que apareguin les seves dades i per això no ho fan) acaben en un judici que se sol saldar amb unes simples disculpes per part de l’agressor.

«Tolerància zero»

«Des del minut zero diem tolerància zero a les agressions de tots els sanitaris, no només metges. Això afecta tothom, des de l’administratiu fins al personal sanitari», assenyala, per la seva banda, Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxis del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). L’Arimany celebra que aquest registre d’agressions sigui aviat una realitat, ja que fins ara estava tot «molt dispers». «Les agressions que es denuncien són només la punta de l’iceberg», apunta Arimany, que defensa també sancionar de manera administrativa i econòmica aquests comportaments.

No és clar per què augmenten les agressions a sanitaris, una realitat que també passa en altres comunitats. «La societat està cada vegada més crispada i això afecta l’àmbit sanitari però també els mestres», apunta aquest metge. La majoria de les agressions són verbals. De físiques n’hi ha poques. Però entre les unes i les altres es produeixen amenaces i coaccions. «És una realitat que ens preocupa molt i que ha anat en augment, no només a Catalunya, sinó a totes les comunitats», certifica Rosa Alcolea, secretària de Salut Laboral del sindicat Metges de Catalunya (MC).

Tampoc a MC tenen clar el motiu de l’augment de les agressions. Però és una realitat que s’han incrementat entre sanitaris i mestres. «Nosaltres som pròxims, ens venen a veure a la consulta. Hi ha moltes més necessitats i és una manera de demostrar el teu enuig contra el sistema», reflexiona Alcolea. El sindicat reclama a l’Administració –més enllà d’una millora en la quantificació de les agressions– una «actuació ràpida». «Quan t’agredeix un pacient, hi ha certa impunitat. Fas la denúncia a comissaria, hi ha un judici... Però no hi ha res que faci que la gent s’ho pensi dues vegades a agredir. Tenim sensació d’inseguretat. Un percentatge molt important d’agressions són en mans del mateix pacient que ha demanat consulta amb tu», assenyala Alcolea.

Agressions «més violentes»

Notícies relacionades

Els tumors desbanquen les malalties del sistema circulatori com la causa més freqüent de mort a Espanya

Adolescents i pantalles: un estudi detecta un augment d’ús d’11 hores a la setmana des del 2022

Recentment hi ha hagut un «repunt» d’agressions, «més violentes i desagradables», en centres de salut com el de la Mina, a Barcelona. «Però també en d’altres –avisa Alcolea–. Som pocs, hi ha falta de personal i els pacients tenen una necessitat. Volen respostes ràpides. Venen amb la idea d’aconseguir alguna cosa i, quan els dius que no, s’enfaden d’una manera molt exagerada». També diu que sigui la mateixa empresa (per exemple, l’Institut Català de la Salut en el cas dels CAPs) la que denunciï, ja que molts metges tenen por de fer-ho perquè han de donar les seves pròpies dades.

A Acolea, metge de família en l’atenció primària, mai l’han agredit, però sí que han intentat «intimidar-la». «Amb paraules, amenaces... A la consulta visitem asseguts i de vegades el pacient s’aixeca de la cadira perquè t’espantis. Les intimidacions són molt freqüents, i molts de nosaltres les acceptem com a part de la feina», es lamenta.