L’avís del SEM sobre les infeccions i malalties que poden transmetre les paparres

Les paparres són uns petits insectes que parasiten altres espècies com mamífers, aus, animals domèstics, o també els éssers humans. Al món n’hi ha més de 1.000 espècies descrites, i es classifiquen entre les «toves» i les «dures». Aquestes últimes són les més importants per a les persones i les mascotes, ja que s’adhereixen al cos i xuclen la sang.

Tot i que la seva picada no provoqui dolor i ni cap mal més enllà d’una petita marca, cal tenir en compte que algunes poden estar infectades amb patògens perillosos que transmeten quan s’alimenten. Això pot provocar malalties com:

• Babesiosi

• Malaltia de Lyme

• Encefalitis transmesa per paparra

• Febre botonosa

• Febre hemorràgica de Crimea-Congo

• Febre recurrent

• Tularèmia

Recomanacions i mode d’extracció

Notícies relacionades

Insectes per acabar amb els plàstics

La grip a Catalunya va a la baixa per primera vegada en vuit setmanes

Des de Canal Salut fan algunes recomanacions per tenir en compte quan s’estigui en contacte amb la natura o es viatgi a zones on les malalties transmeses per paparres siguin endèmiques.

• Fer servir roba adequada. Optar per samarretes i pantalons llargs, i encara millor si són de colors clars, perquè es veurà millor si hi ha algun bitxo enganxat. Per a les sabates, botes tancades amb mitjons.

• Repel·lents. Escollir repel·lents autoritzats i seguir les recomanacions (mode d’aplicació, temps entre reaplicacions, etc.) del fabricant. Per als animals, consultar amb el seu veterinari per decidir el millor antiparasitari.

• Durant l’activitat. És preferible caminar pel camí, i allunyar-se de zones amb vegetació alta i espessa.

• Al finalitzar. Revisar la seva roba, pell, equipaments i mascotes. Rentar les coses amb aigua calenta per matar les paparres.

Per contagiar les malalties que hem descrit, normalment és necessari que els insectes s’adhereixin a la pell durant unes hores, per la qual cosa és preferible que un professional sanitari els retiri tan aviat com es pugui. Si ho ha de fer un mateix, cal seguir uns passos.

1. Fugir dels remeis «tradicionals» (oli, petroli, alcohol o calor).

2. Utilitzar unes pinces de pinça fina per subjectar-la, evitant aixafar-la o trencar-la. Si no té pinces, desenganxar-la utilitzant els dits amb uns guants fins.

3. Subjectar-la fermament i estirar-la suaument cap a dalt, sense forçar però de forma contínua, evitant realitzar tracció o rotació.

4. Netejar bé la ferida amb aigua i sabó. Aplicar un antisèptic com alcohol o iode.

5. Rentar-se bé les mans quan acabi el procés i evitar rascar la ferida.